Sepulcre del bisbe Galiana, obra de Llorenç Tosquella

• L’any 1380 prohibeixen tallar llenya a Mianes i caçar paons (Sant Joan).
• Any 1380- Fra Jaume Badia i fra Guillem Escolà fan vida eremítica a Miramar (Valldemossa).
• L'any 1381 Pere el Cerimoniós ordena la traducció de l'Alcorà al català.
• L’any 1381- L’escassetat d’aigua obliga a promoure el seu repartiment amb la promulgació del Còdex Sagarriga. El mateix any es fan competicions de ballesta a Porreres.

 



Mare de Déu de la Pau, obra de Pere Morey.

 

• 10 de juliol de 1381 -Abraham Cresques és dispensat de portar el simbol de la roda, obligatori pels jueus
• 4 de setembre de 1381- Pere d'Aragó no es va trobar bé i va haver de romandre a Alcúdia.
• 14 de novembre de 1381-Mor Pere d'Aragó, comte d'Empúries.
• 25 de maig de 1382- El rei Pere concedeix que si, per desconeixement, designa a una persona inhàbil per a regir l'ofici de batle, el governador no ha de donar-li possessió del càrrec sinó que haurà de designar en el seu lloc a la persona adient. (A.R.M., Llibre del Sindicat de Fora, XIV, f. 128 y XV, f. 145v)
• 2 de maig de 1383 -El rei ordena que la terça de les companyies de cavall no sobrepuig a més avant de LX mília solidos.
• Any 1384-Andreu S'escala fa donació a Sant Domingo d'un facistol amb l'unicorni.
• El 5 de febrer de 1384 arrel de la pesta, s'estableix que els estrangers que habitin Mallorca siguin francs per 10 anys.
• Dissabte,  5 de novembre de 1384- El governador Çagarriga disposa : E primerament que alcun hom ó alcuna dona de qualsevol ley, dignitat, condicio ó statuente sia ó sera, en la ciutat e illa de Mallorques, de deu dias après la présent crida continuament comptadors avant, no gos ó presumesca vestir o portar sobre alcuna partida de la persona drap d or, ni d argent, ni de seda hon haja or ó argent, ni de vallut atzeytoni, mas pusca vestir ó portar drap de seda on no haja or ni argent, sots pena de perdra les vestadures e altres coses en que sera contrafet, e de pagar de altres bens cinquanta liures de
  reyals de Mallorques menuts sens tota gracia e  merce. Empero les dones mullers de los cavaliers
  adobats pusquem portar vellats tantsolament mes avant que les altres dones.
• Item que en alcuns vestits o robes, ne alcuns ligars, o calsars, o altres arrassoments, alcu o alcuna no gos o presumescha metra o fer metra, tenir, ne portar, perles ni pedres fines, ni fres, ni savastre., ni brondadura, ne sobregitamcnt, ni altre obratge per cualsevol nom sia o poxa esser apellat, d or ni d argent ni de seda, exceptat pasama o trena de seda, e obra de botons ab seda, exceptats axi mateix
  veis, savenes, capéls, ganday... e semblants arnesos, e joyes de cap, en que puxen metra o portar or, argent, o seda, mas no perles ni pedrés fines, sots las dites penes. Empero cascun o cascuna puxa tenir o portar correge de argent solament daurat o blandi, e bos... e aguyers de drap daur, e de argent, e de seda, obrades d or, e d argent, mas no y haje perles ni pedrés fines. Encara puxen tenir e
  portar tots anels de qualsevol pedrés o perles encastades en aquels. E axi mateix les dones puxen portar al cap agulles ab perles, empero que entre totes les perles no valen mes avant de quoranta sous.
• Item que alcuna dona ne donsella no gos o presumecha portar so es en manegues, ni en girapeus, ni en meneres, mes avant de mig vayred ample, o de ravayre, o d altre pell de menor valor, sots las dites penes, exceptades les dones mullers dels cavaliers adobats les quals pusquen portar j vayre entegra.
• Item que alcuna que sia stada cativa, o filla de caliu o de cativa, o que son p a r e o sa mare sien stats catius, no gos o presumescha tenir o portar alcunes vestedures de seda de ascarlatina de grana, ni de xamellot, ni de drap de major valor, ni aytantpoch gosen aportar pells de alcuna natura de vays ni patins deurats. E asso mateix sia observât e entes de les mullers de aquells qui son stats catius, sots
  les dites pênes.

Clau de volta, obra de Pere Morey (1385)

• Carta de Guillem Soler
• Any 1385- El batle de Muro fa tancar a la presó dos jueus perquè no portaven la roda al pit.
• Dia 28 d'abril de 1385, Jordi March "Girgoleta", portador de cartes, és ferit en el camí de Petra a Manacor.

• 9 de maig de 1385- El Gran i General Consell acorda la construcció del rellotge de la Torre de les Hores, comprada als dominics i situada  en el fossar darrera de l'oratori de la Victòria, entre la costa de Sant Domingo i el carrer del Palau. El rellotge marca el màxim d'hores de sol (14)  corresponents al mes de juny a la part superior i a l'inferior, les de fosca, corresponents al mes de desembre. L'encarregat del rellotge li donava corda en començar la claror i també a la posta de sol. Tres hores després de posat el sol s'executaven les 25 campanades del toc de queda, senyal de tornada a casa. Després del toc de queda els homes del Cap de Guaita s'encarregaven de la vigilància i podien detenir a qualsevol persona que no hagués tornat a casa. 
• 12 de maig de 1385-Que algù no trega de la illa peix fresch o salat sots pena de x. lliures. Fol. 1. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 8 de juny de 1385-El Gran i general Consell aprova que es faci una campana per al rellotge de la Torre de les Hores.
• 12 de juny de 1385- Pregò de la Lletra reyal dada a Gerona a 23 de maig de 1385 , manant que per
  servar la pau feta ab los genovesos y pisans, tots patrons de galeres o altres vaxells maritims
  abans de partirse de Mallorques donen caució de no dampnificar en bens ni en persona a dits genovesos y pisans. Fol. 2. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 15 de juny de 1385- Pregò de com los frarés del Sant Sperit de la orde de Sancta Trinitat han de
  pasar a Bugia per la redenció de catius xpians (cristians), e que si algù los té encomenada alguna redenció dega deposar la moneda en poder den Bernat Serdà.  Fol. 3. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 15 de juny de 1385- Pregó que ningú acullá ni don favor ni ajuda a Julia Mut, fill de Julia, de Luchmajor, delat. de la mort de Bartomeu Rafal, de dita parroquia.  Fol. 3. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 25 de setembre de 1385-Que algú no gos tirar ni trametre pedrés a la lanterna que es e cremar deu
  en la torre dita del faro. Fol. 5. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 9 de novembre de 1385- Es fa una talla per al retaule de l'església de santa Maria del Camí  i es recolleixen 29 lliures  i 2 sous. Hi ha 25 contribuents.
• 23 de novembre de 1385- Que qui haja tretes robes, bens o mercaderíes del loch о mars en la
  qual se es trencada una паu de venecians, de la qual era patró Andriol Doto, dega denunciar aquelles robes о bens al dit patró o al batle de Mallorques. Fol. 6. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• Any 1386- Els pescadors d'Alcúdia es queixen perquè el mostassaf  els obliga a dur el peix
  personalment al mercat d'Inca.
• 27 de febrer de 1386- Que algú no gos portar o fer portar en las terres del Solda de Babilonia
  robes o mercaderíes algunes. Fol. 8. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 8 de març de 1386- Que lo govemador assegura tots venecians que hi e venguen ab lurs robes bens y mercaderíes, com per la pau feta pel comú de Venecia ab en Bng. Saplana y P. Andreu ciutadans de Mallorques deguen cessar totes marches e licencies de marchar. Fol. 8. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 10 de març de 1386- El rei Pere ordena la restauració de l'Hospital de Sant Andreu.
• 14 d'abril de 1386- Que algú no gos furtarne pendre del blat dels sachs que romanen desús lo porxo de la quartera gran quantitat ne pocha,e sots pena de penjar per lo coll-Fol. 11. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 23 d'abril de 1386- Que algú no puga de fet ni  de paraula injuriar, escarnir ni maltractar algun moro o moros stranys qui sien en la présent; ciutat per rabo de mercaderíes, misatjeries о altra manera.
• 15 de maig de 1386-Habitacions a Sa Palomera, propietat de Ramon Pere:  "...de poch temps ença ultra les antigües habitacions, honorable senyor, axi los dits pescadors com alguns mercaders estranys e privats qui salen en lo dit loch peiys, han fetes e fan encara diverses cases e habitacions dins en la dita possessio, molt pus amunt que no son les antigües, sens voluntat e licencia del dit Ramon Pere "
• 3 d'agost de 1386—Que negú no gos traure o tocar les exetes que son o d'aqui avant se metrán per los canons de l' aygua que discorra per la ciutat. Fol. 16. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 20 de setembre de 1386-El temporal obliga a Berenguer Riera i la resta de la tripulació a abandonar una galera que anava contra els moros, amb a la de Joan Garbí.
• 27 de setembre de 1386-Col·locació de la campana a la Torre de les Hores, que sonava en funció de les hores de sol.
• 2 d'octubre de 1386- Arriba un lleny de l'Alguer amb una càrrega d'egües i falcons.
• L’any 1387 Pere Morey és l’escultor del retaule major de la parròquia de Llucmajor i Pere Marçol el seu pintor.
• 2 de gener de 1387-Berenguer Llobet, procurador reial concedeix a Jaume Mollet,
  prevere de Muro, llicència per a poder posseir béns a realench.Not: Pere de Goststemps.
• El 5 de gener de 1387 mor el rei Pere el Cerimoniós. El succeeix el seu fill primogènit Joan I el Caçador. Per dol queden prohibides fins a Pasqua les actuacions de joglars i sonadors.
• 15 de març de 1387-Joan I confirma Antoni Villarragut en el càrrec d'alcaid del castell de Xàtiva.
• 13 de maig de 1387- Que los pescadors qui pesquen en lo loch de la Palomera deguen portar
  armes. Fol. 27. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 2 d'agost de 1387- Arnau III de Togores hereda les cavalleries d'Aiamans i Lloseta.
• 28 d'octubre de 1387-ítem e XXIII. de vuytubre del any present pagam en Jacme Mates picaperes, maestre de les obres de pedre del Senyor Rey, les quals havia despeses en adop e reparació necessària en la capella de Santa Fe de la Ciutat de Mallorques en lo cloquer on esta la esquella
  axi en compra de pedre, cals, guix, loguer dell e de alscuns manobres ajudant a la dita obra segons que dona compte per menut, lo qual restitui ensemps ab apocha feta en poder den Pere de Gostemps notari: 14 liures, 18 sous, 4 diners.
• 16 de desembre de 1387- Proteccionisme als corsaris mallorquins- Que negun cosari ne mercader no gos portar o fer portar en la illa de Mallorques neguns moros presos en fusta de rems o altres vaxells, si dochs no serán presos per cosaris del règne de Mallorques qui hajen armat en Mallorques.
• Gener de 1388- Aquests son los noms de les Cinquanta una persones que han esser elegides la prop vinent festa de Sent Julia del mes de janer en Consellers del Sindicat de la Universität de les viles, parroquies e lochs forans de la illa de Mallorques segons forma de la pragmatica sanccio per lo senyor Rey novellament feta, los quals noms son escrits de ma den Bonanat Gili, Ascriva del dit senyor Rey. Rex Johannes.
  Incha; Reyal Rotlan, Andreu Figuera, Pere Palou. Sisneu: Guillem Calafell, Jacme Vallfogo, Pere Gitart, major de dies. Pollença: Johan Aragones, Guillem Tio, Anthoni Morgat. Sóller: Ramon Mosqueroles, Guillem Baulo, Bernat Pellicer. Alcudia: Jacme Johan, Pere Alberti. Manacor: Francesch Mox, Pere Fabregues. Luchmajor: Jacme Compayn, Arnau Verdera. Muro: P. Soldevila, Johan Frigola. Porreres: Anthoni Mesquida, Pere Valls. Artà. Pere Jorda, Jacme Vives. Selva: Pere Castlar, Galceran
  Malferit. Falanig: Barthomeu Dartigues, Jacme Manresa. Robbines: Pere Dosona. Pere Lorenc de Beniali. Alaro: Andreu Palou, Guillem Ponç. Campos: Berenguer Vanrell. Sencelles: Arnau Guitart. Petra: Guillem Fabregues. Montuhiri- Bernat Virgili. Vall de Muça: Barthomeu del Mas. Andraig: Pere Fexes. Santa Margarida de Muro: Francesch Alberti. Vuyalfas: Marti Serra. Sentany: Anthoni Bramona. Bunyola: Arnau Borraç. Sent Johan de Sisneu: Thomas Mercer. Castellig: Bernat Mulet, Calvia: Nicolau Comalonga. Santa Maria des Camí: Pere Mascaro. Marratxi: Pere Aymerich. Sporles: Ramon Ribes. Campanet: Bernat Bennassar. Scorca: Domingo Malferit. Puigpunyent: Guillem Brunet.
  A. H. M. Cedul, f. 202-18.
• febrer de 1388-Quatre naus pirates desembarquen a Ses Salines i assalten la marina del Palmer.
• El 20 de febrer de 1388 Joan Massana ven un hort extramurs proper a Sant Antoni de Pàdua (Porta de Sant Antoni).
• 7 d'abril de 1388- Crida prometent cent reyals d'or a los qui denunciarán en veritat a la cort aquells qui han talat de nit una vinya den Johan Busquet, grech, taverner.
• 30 d'abril de 1388- Religió obligada: Que tothom seguesca la processò que s'ha de fer demà demati donant gracies per la pluja
• 2 de maig de 1388 -S'armen dues galeres per a la defensa permanent de Mallorca.
• 4 de juny de 1388- Que tot hom seguesca la processò ques farà demà demati per la pestilencia,
  dejunant tots los qui sien de edat, e que dementre se farà dita processò deguen tenir los obradors tancats.  Fol. 42. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 10 de juliol de 1388- Que tots los sards, los quals son escrits, per diumenge tot dia se deguen recullir
  en la nau d' en Pere Sa Closa, fornit cascú de mitx quintar de bescuyt. Fol. 43. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 2 de setembre de 1388-Jaume Matas, picapedrer al servei del rei, cobra 168 lliures, nou sous, quatre diners per al reforçament de la Torre dels Sastres que la mar ha fet malbé (BSAL,tom II, pàg.107)
• Any 1389-Pere Morey projecta el Portal del Mirador.
• Any 1389-Antoni Boscà arregla els merlets del mur del castell reial de Bellver.
   

• 3 d’agost de 1391 Conseqüències de l’assalt forà al Call: un privilegi permet als síndics de la Part Forana presentar propostes davant el Consell.

• 7 d’agost de 1391 El veguer prohibeix la sortida dels jueus que després de l’assalt al Call volen fugir de Mallorca.

  14 d'agost de 1391- Que haventse llevat de tot en tot per conseil dels jurats e del Governador las ajudes e imposicions que s'era acustamat de pagar en el dit rcgne, no sia negû que pach res als colectors per setsé de vin, ajuda de carn, molige de blat, tall de drap, ne altres qualsevols ajudes o imposicions.

   

• 23 d'agost de 1391-Matança de jueus a la Cuirassa de Lleida.
• 25 d'agost de 1391-Que tot hom castellâ o estranger que hic sia ab alcuna fusta decontinent se dega entrar en son navili sots pena de penjar. Que sots dita pena ningun hostaler no gos acullir negun castellâ ni altra persona estrangera. Que tôt senyor de catius los dega encontinent tençhar sots pena de perdre aquells. Fol. 128. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 27 d’agost de 1391-Un total de 4000 pagesos es situen davant els murs de Ciutat.
• 29 d'agost de 1391- Que negun, sots pena de penjar, gos exir fora la ciutat per anar als ajusts o aplechs dels homens de fora, ne gos portar o trametre a aquells vitualles algunes. Que tots aquells qui son ordonats a fer guayta o guarda que cascun va al loch ordonat sots pena de la feeltat que son tenguts al Sr. Rey- Fol. 11 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació
  1 de setembre de 1391- Que negú gos entrar dins lo call sots pena de perdre lo peu. Fol. 11 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 30 de setembre de 1391.—Que los converses e tots sengles sards no deguen portar armes ni tenirles en lur cases, mes aquelles deguen comenar a alcuns amichslurs catalans de natura, d' hont no les deguen traer fins que en altra manera hi sia provahit. Que tots los catius per la nit primer vinent e demá por tot lo jorn deguen star tancats sots pena de cent assots. Que tots los strangers quino sien de la senyoria del Senyor Rey d'Aragó d'aqui avant deguen star e habitar en los vaxells en los quals son venguts o en los quals servexen sots pena de penjar, exceptat los mercaders que per tractar lurs negocis mercantivols han
  de estar precisament dins la ciutat.
• Que tots los mariners e homs de mar encontinent ab lurs armes sien a la  sglesia de Sant Johan e stien a ordinació e manament dels clavaris de la caxa deis dits mariners Fol. 14 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 2 d'octubre de 1391- Davant el perill forà: Que tot hom tenga demá los obradors tancats sots pena de C. sous, exceptats los forners e flaqueres, carnisers e pescadors. Item que tots los catius stiguen tancats en axi que no vagen per la ciutat.Fol. 17 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• El mateix dia: Que negú no gos treura de la illa de Mallorques per aportar en terra de moros enamichs del Senyor Rey algún juheu o juhia, sots pena de penjar e de cremar la fusta ab que 'ls hic trauría.
• 21 d'octubre de 1391- Dissabte-Que 'ls conversos, qui han alberchs en lo Call, los denuncien, é si volen star, ó si'ls volen logar.
• Any 1392- Són jurats a Palma , Llorenç Dolcet, Bernat de Magadins, Martí Pons i Berenguer Descamps.
• Febrer de 1392-Martí el Jove, fill de Martí l'Humà i Maria de Luna, es casa amb la reina Maria de Sicília.
• El 16 de febrer de 1392 -Bartomeu Julià és el mostassaf de Felanitx.
• El 20 de febrer de 1392 l'infant Martí, duc de Cervera, arriba amb 12 galeres que han d'anar a Sicília.
• El 22 de febrer de 1392 surten cap a Barcelona els nuncis de la Universitat, Arnau Sureda de Manacor, Arnau Cerdó, cavaller, Guillem Falges, mercader, Felip Umbert, ciutadà, i Berenguer Plegamans, teixidor.
• 30 de juny de 1392-«Digmenge, lo derrer día de Juni , canta missa novella mossen B N . Dorta, e bailaren preveres dins la sgleya , com vengueren o f f e r i r" . Tomàs Villanueva X X I I , pág. 36 .
• 20 d'octubre de 1392-Privilegi atorgat per Joan II a Joan Desportell perquè pugui vendre la cavalleria de Bellver.
• Any 1393-Jean de Valenciennes treballa al portal del Mirador de la Seu.
• Any 1393- Eren jurats: Gambert Roig. Felip Malfertit,Guillem de Térmens, Joan Sallambé. Andreu Çascala i Bernat Oller. Felip Malferit era membre del bàndol oposat al de Garau Aden i de Ramon Çavila.
• Any 1393-Francesc Castell d'Alcúdia era el senyor  de l'Albufera.
• El 27 de gener de 1393 és executat a Barcelona Lluís Bellviure, un dels promotors de l'assalt al Call jueu de Ciutat.
• 30 d'abril de 1393-Un pregó anuncia una processó contra la sequera.
• 20 de maig de 1393-S'estableix la pena de pèrdua d'una mà per auell que atempti contra el Call jueu.
• 12 de juny de 1393-El rei Joan ordena el retorn de la roba i béns presos en l'assalt al Call.
• 24 de juliol de 1393- Concessió pel rei Juan als mallorquins del privilegi pel qual poden imposar drets sobre el pa, vi, carns, olis i altres vectigals en les coses i mercaderies, i agafar els seus productes, vendre'ls o arrendar-los com millor sembli als Jurats, i al Gran i General Consell...
• 26 de juliol de 1393- Joan de Valenciennes cobra 40 florins per 5 imatges de profetes que va fer per a la Seu. Rica Alamant cobra 17 florins per haver fet dos tabernacles.
• 12 de setembre de 1393- Davant les queixes dels assalariats, el governador Ramon d'Abella prohibeix tenir més de quatre esclaus setmaners.
• 19 de novembre de 1393-Ballestes fàbricades a Mallorca."Nos, en Johan etc. Per tenor de la présent atorgam haver reebudes de vos leal nostre en Matheu de Lóscos, lochtinent de procurador real de Mallorques, dins una caxa que ns havets tremesa, sis ballestes pintades d aur ab nostres senyals, les quals de manament nostre nos havets fetes fer en Mallorqua "
• 20 de desembre de 1393- El pintor Gabriel Vidrier compra els esclaus, Nicolau, turc, i Gregori, tàrtar.
• Any 1394- Fundació de Sant Honorat per Arnau Desbrull, partidari de Jaume III.
• Any 1394-Joan Safàbrega, brodador, compra una casa del pintor Joan Daurer.
• 1 de gener de 1394- Berenguer Montagut imposa penes de 10 lliures de multa o la llengua clavada als blasfems.
• 1 de gener de 1394- " que negun capdeguayte ne saig, no gos, ni deja jugar ni fer jugara negun joch de gresca, sots pena de esser privat del offici, sens tota gracia e merce; ni deian jurar leyg de Deu ni de la verge Maria, sots la pena demunt dita: cor aquets ho dejen squivar"
• 11 de gener de 1394- Entren 8 galeres armades de Barcelona que es dirigeixen a Sicília.
• 21 de gener de 1394-Arriba a palma una barca de genovesos que es dirigeix a Oristany.
• 26 de gener de 1394-Joan de Valenciennes cobra 6 florins per un àngel ue ha fet per a la Seu.
• 28 de gener de 1394-Mor l'escultor i arquitecte Pere Morell.
• Dia 1 de febrer de 1394- Catalina Sagrera, filla de Dalmau de Felanitx es casa amb  Jaume Jordi.
• 17 de febrer de 1394- Publicació del guiatge concedit per carta real dada en lo monestir de Pedralbes a 29 juliol de 1392, a tots aquells qui s' acordarán ab l' armada per lo passatge de Serdenya, en ocasió d' armar aqui una galea moss. Origo de la Rocha, Comte de la illa de Córcega. Fol. 15. Llibre II  dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 27 de març de 1394- Que com lo Sr. Rey ab la seua pragmática hage revocat l' ofici de mestre de guayta y les 28 persones qui anavan en aquella, manant que la dita guayta en avant sia feta per los vesins en la forma antigament acostumada; per so ordena a totes persones que com manat los será deguen venir a la Sala, o trametre hom per ells, a una hora de nit, per tal que sapien hon deuen anar guaytar, e en aquell lloch deguen estar tota la nit fins lo jorn clar. Fol. 18. Llibre II  dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• Maig de 1394- Francesc Comes pinta el retaule de l'església parroquial de Pollença.
• 23 de setembre de 1394-Berenguer de Montagut prohibeix treure falcons o altres aus caçadores de l'illa.
• 15 de desembre de 1394—Pregò de la letra reyal dada a Barcelona a 16 de octubre del dit any
  1 3 9 1 , revocant tota facultat concedida a qualsevols oficials de donar licencia a conversos de exir fora la senyoria, y manant a tots oficials de mar que si algunes fembres converses ni encara infants menors de xv. anys sen volien exir, que les prenguen e metan en poder del ordinari.

• Any 1395, Miquel Boscà , picapedrer, dirigeix les obres del convent del Puig de Pollença.
• Any 1395-Jaume Lustrach, alquimista, té el seu laboratori a la Torre de l'Àngel de l'Almudaina.
• Any 1395-Jaume Corretger, ermità, vivia al Puig de Santa Magdalena d'Inca.
• Any 1395-L'any 1395 l'Hostal d'En Truyols estava situal al carrer Molí de Vent (Ferreria) de Palma.
• Aquest mateix any Bernardo Bovo era el cònsol venecià a Mallorca.
• Any 1395-Antoni Calafat era el batle reial de Santa Margalida.
• Any 1395-El rector d'Esporles era Romeu Fontanet; el de Campos, Gabriel Pont, i el de Sóller Bartomeu Manresa.

• Any 1395- El carrer del Sol de Palma es deia carrer del Vilar, i a la sortida hi havia la Font del Temple.
• Any 1395- Francesc Comes pinta dos retrats del rei d'Anglaterra i del duc de Lancaster per encàrrec del rei Joan, després de seguir les indicacions de l'alquimista Jaume Lustrach.
• El 20 de gener de 1395 el barber Antoni Pastor arriba a Felanitx per atendre els malalts.
• 11 de març de 1395- Que dema demati tot hom generalment tinga los obradors tancats y seguesca
  la processò que 's farà a la Seu faent lahors e gracies a nostre Senyor Deus per la pluja quens
  ha dada. Fol. 33. Llibre II  dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 13 de març de 1395-El lleny de Jaume Ferrer que transportava 150 quarteres de blat per a l'estol del rei a Sicília és obligat a deixar-ne 50 a Alcúdia per un import de 50 lliures.
• 22 de març de 1395- Ordinacions y capitols sobre l' offici de fusters, que mana publicar en Brg. de Montagut lochtinent del governador moss. Ramon Dabella, a suplicació dels honrats jurats y del sobreposats del dit offici.
• 19 d'abril de 1395- Que negu gos tenir palesament ni amagada taulers per jugar a nigún joch de grescha ne altres jochs de daus vedats, ni jugar als dits jochs sots pena de x, lliures; ni jurar leig de Deu ni de ses partides, sots pena de correr la vila ab la lengua clavada e de estar al costell o de pagar x lliures. Fol. 34. Llibre II  dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 21 d'abril de 1395-Berenguer de Montagut prohibeix caçar amb xarxes, ballesta, cans o altres, des de Carnestoltes fins  sant Miquel.
• 13 de maig de 1395-El rector de Sóller, Bartomeu de Manresa,  lliura un retaule fet pel fuster Gabriel Vilet i pintat per Francesc Comes per a la capella de sant Pere i  de sant Bartomeu.
• 7 de juny de 1395- Publicació de la carta real dada a Valencia a 3 d'abril en 1394, per la qual dona facultat a tots mercaders o factors lurs que hagen comprats sarts e sardes hauts de la guerra ab Brancha Leo de Auria, que aquests puxen vendre a qualsevols persones, subdits emperó de dit Sr. Rey, y ab pacte que acabada la guerra, si la illa de Serdenya romandrà per dit senyor y ell ho mana, que restituit el preu a los compradors los dits sarts y sardes hagen esser deliurats. Fol. 42. Llibre II  dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 18 de juny de 1395-Que nigùn pescador gos passar las puntes del Cap Blanch ni del de Tramfalempa,
  y que cada vespre deguen recullirse a la ciutat y presentarse a 'n Arnau de Ginta y a 'n Guerau Torrella boter, a asso deputats.
• 18 de juliol de 1395- El rei Joan I que fuig de la pesta, arriba a Sóller. Durant la setmana posterior habita al castell de Bellver.
• 21 de juliol de 1395- Que per la entrada que lo Sr. Rey fa la nit present en lo castell de Bellver tothom el vespre dega fer alimares de fochs e falles enceses per tcrrats e per los cloquers e per les fustes, ab sons de bacins e de massoles, e que los senys e esquelles sonen per totes les esgleyes con la Seu comensarà. Fol. 47. Llibre II  dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 22 de juliol de 1395- Que com lo Sr. Rey e la senyora Reyna hagen délibérât de entrar en la ciutat dimecres a xxviij. del present mes, e los Jurats hagen determenat que los sia feta festa solempne, com de bonos e naturals vassalls se pertany, que tots aquells qui son estats deputats en encortinar deguen apareylar los trasts qui 'ls foren dats, e los caps dels officis deguen aximatex apareylar e arrasar llurs trasts corresponents.
• Setembre de 1395- Els ciutadans a Felanitx no volen pagar els talls locals.
• 13 de setembre de 1395-Isabel de Mallorca obté el castell de Galargues a Provença.
• 20 de setembre de 1395-Benedicte XIII (antipapa) nomena cardenal al bisbe mallorquí de Catánia, Pere Serra
• 5 d'octubre de 1395 Arimany de Camporrells, castellà de Santueri, es queixa de les ingerències del batle de Felanitx.
• 15 d'octubre de 1395-Joan I ordena denunciar els esclaus grecs i armenis.
• 10 de novembre de 1395-Constitució del Col·legi de Flassaders.
• 18 de novembre de 1395-El rei Joan admet la constitució de confraries de menestrals.
• Placia al Senyor rey que los officis de manestrals qui per concessions o en altra manera
  han acustumat de tenir caxes e fer confraries, almoynes e fer altres actes col·legials licits
  que d-aci avant puxen continuar e tenir aquelles....E que si ordinations
  o estatuts pertanyents a lur collegi o confraria hauran a fer que aquells haien a esser fetes e
  fets ab consentiment e voluntat dels dits jurats e prohomens e ab auctoritat del dit veguer e
  ab confirmació e corroboració del dit governador o de son loctinent (ARM, Còdex 9, 23-23v)

• 18 de novembre de 1395-El rei Joan i la cort tornen a Barcelona amb 5 galeres.
• 18 de novembre de 1395- "Jo Pere Manleu, prevere procurador de Pere Mulet, rector de Castelig que declara posseir los béns següents: un alberg ab Son clos, prop de l'església  e afronta al camí públic, e d'altra part ab l'església, e altres parts de Domingo Grau".
• Any 1396-Es fan obres d'empedrat del camì del Gruat de Pollença.
• Any 1396-Pere de Sant Joan treballa durant 10 mesos a la Seu.
• Any 1396-Bartomeu Aguilar, ermità, habita al Puig d'en Romanyà (Sant Miquel de Montuïri).
• Any 1396-Berenguer de Montagut  ordena imposar 20 dies de presó o 10 lliures de multa a les dones blasfemes.
• El 25 de gener de 1396 Arnau Ferrer de Felanitx obté llicència per matar un màxim de 20 anyells fins a Carnestoltes.
• 29 de febrer de 1396-Que nigu no gos tenir taffuraria ni taules de joch, ni levar taulatge, sots pena de penjar per lo coll.Fol. 65. Llibre II  dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 18 de març de 1396- Pregó de la letra real dada en Barcelona a 23 de novembre de 1395, concedint
  a tots los qui s' acordaran ab la galea del feel cambrer Arnau Aymar guiatge de tots crims e delictes de que sien inculpats, e alongament de tots delates per ells deguts, e encare manant que sia sobresegut en tots processos e anantaments civils e crimináis a ells tocants. Fol. 67. Llibre II  dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• El mateix dia: Pregó de la letra real dada a Perpinya a 22 de febrer del any corrent, per la qual lo Sr. Rey proveeix en persona de 'n Andreu Gordiola l' ofici de procurador real, vacant per resignació de 'n Galcerán Lobet. Fol. 69. Llibre II  dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 9 d'abril de 1396- Que nigú gos acullir ni dar favor ni ajuda ni traure de Mallorca a Martra, de nació de tartres, cativa de 'n Jacme Despuig, y qui abans fo cativa de 'n Johan Sala quondam.
• 29 d'abril de 1396-Jaume Aymerich, ciutadà, i procurador dels jurats del Gran i General Consell ven a Pere Strada, ciutadà de Barcelona, 1.540 sous de censals morts damunt la Universitat del Regne de Mallorca. Notari: Joan de Torrent.
• 4 de maig de 1396- Crida de com sia acordat que demá, que será divenres, sia feta solempna procesó per la gran pestilencia que vuy es, en la qual les creus vagen cubertes, e aprés seguescan tots los infants descalses cridant a nostre Senyor misericordia y pietat. Fol. 75. Llibre II  dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 19 de maig de 1396- Mor el rei Joan I d'una caiguda de cavall en una cacera a Foixà. Sense descendència masculina, el succeeix el seu germà Martí l'Humà.
• 19 de maig de 1396- De un' altre solempne processò que es ordonada fer per los Jurats y los Vicaris del Rcvt. Sr. Bisbe, la qual seguescan descalces tots, grans e pochs generalment, pregant a nostre senyor Deu que per la sua misericordia nos vulla relevar de la epidemia que es en lo regne. Fol. 2. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 19 de maig de 1396- Que el Sr. Rey per sa letra dada a Figueres a 29 d' abril prop passat, ha revocat
  per justicia n' Andreu Gordiola del cárrech de Procurador real, y proveit aquell en persona den Matheu de Lóseos, lochtinent de la dita procuració. Fol. 3. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 2 de juny de 1396- Que per rao de la mort del Sr. Rey, d'assi fins a la vigilia de Sant Johan, en nosses y convits que 's fassen, no sian fets alguns solasses que denoten goig, ni hagen juglars ni altres sonadors de qualsevol estruments.
• 23 de setembre de 1396-Dissabte-Ara hoyats que notifica lo honorable Berenguer de Montagut que null hom ne neguna persona de cualseuol ley condicio o stament sia no gos traure ne fer traure de la ila de Mallorques astors, esperves, FALCONS, ne altres ouçels de caza sens albera o licencia del dit honorable lochtinent e asso sots pena per cascuna vegada de cinquanta lliures, las duas parts aplicadoras al fisch del senyor Rey e la romanent tersa part al denunciador e de perdra los oucels que hic traurien.
• 3 d'octubre de 1396-Gabriel Pou i Bernat sabater són multats per haver comprat cera d'una nau castellana.
• 6 d'octubre de 1396-Berenguer de Montagut prohibeix vendre teles sense haver-ne pagat 15 diners per lliura.
• 23 d'octubre de 1396- Berenguer de Montagut prohibeix tirar terra, escombraries i adobar peix a la ribera.
• 30 d'octubre de 1396- Per al palau reial "....pagui an Jacme Corretjer convers per ligar IIII libres, un Santoral de pregami gros, un Dominical de pregami gros, un Saltiri de pregami, un libre de paper apellat Consueta, entre ligar e metre cuyr en la esquena de cascun e tancadors entre tot."
• 6 de novembre de 1396- Ordre de posar talaies i escoltes pel perill que suposa l'arribada de fustes de moros.
• 2 de desembre de 1396-Pagaments del Castell reial: Gabriel Cantarelles scriva de las enquestas de la govern aci , per la anada que feu defora á la parroquia de Bunyola per inventariar los bens den
  Bernat Vaquer de la dita parroquia, lo qual se era penjat, los bens del qual axí com á confiscats pertanyen al Sr. Rey.
• Any 1397- Pero Paya, castellà resident a Lequeitio pren a prop  de la illa de Dragonera, la nau de Domingo
  Alfonso, fletada per Bernat Tudela, mercader mallorquí, que anava de Mallorca a Barcelona amb càrrega
  de mercaders de Barcelona, de Saragossa i d'altres llocs.
• Maig de 1397 Capturen els esclaus Alí, de Gabriel Sunyer, Jordi ,de Bernat Gener, i Alí, de Pere Truyol que havien fugit de Felanitx cap a Menorca.
• 10 de juliol de 1397 -Alcúdia obté el privilegi de lliurar-se de l’impost del sisè de vi.
• 15 de juliol de 1397- "Digmenge á XV de Juliol (1397) mestra Johan Xemeno del orde del frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornada dins la sgleya de Sant F r a n c e s c h ."—SALCET-VILLANUEVA, T. X X I , pàgina 231.
• Agost de 1397-Huc d'Anglesola, amb el nomenament de virrei — per vegada primera aplicat a institucions del regne de Mallorca—,va prendre el comandament amb plens poders.
• Novembre de 1397 -Arriben a Palma uns missatgers dels jurats de València amb la missió de reclutar
  vaixells i tripulacions per donar un escarment per la profanació sarraïna de les hòsties de l'església de Torreblanca.
• Any 1398-Es prohibeix al vidrier Nicolau Coloma l'exportació de vidre al temps que obté la llicència de fabricació en exclusiva. tenia el forn aprop del Pes de la Palla.
• Any 1398-L'alquimista Jaume Laustrach continua l'obra d'alquímia a la Torre de l'Àngel a la cerca de la pedra filosofal, per encàrrec del rei Joan.
• 26 de gener de 1398- Es prohibeix tenir animals al Moll, al Sortidor i a la plaça del Blat.
• 10 de març de 1398- Condicions per a l'exercici de vidrier per part de Nicolau Coloma que està prop del Pes de la Palla: Los brocals e ampolles ques venen e sacostumen vendre sis diners la pessa vendre daquiavant
  a rao de quatre diners la pessa.
  Item les tasses e gots ques venen e sacostumen vendre quatre diners la pessa, vendra e darà a rao de dos diners la pessa.
  Item los barrals de un quarter avall, quis venien a rao de xvj diners la lliura, vendra e darà a rao de xij diners la lliura.
• Item los barrals de un quarter amunt, quis venen e son acostumats vendre a rao de dos sous la lliura, vendra e darà a rao de xvj diners la lliura.
• 22 de març de 1398-Martí l'Humà confisca Martorell al comte Mateu de Foix a conseqüència de la seva revolta.
• Dia 2 d'abril de 1398 Berenguer d'Abellar ordena que els llaüts i les barquetes només poden estar entre la Torre d'Aixaló i la Portella dels bóters.
• 11 de maig de 1398 Joan Eliximeno, mestre en teologia, predica a la Seu en el dia del Corpus.
• Agost de 1398- Es reuneixen a Eivissa 70 vaixells amb més de7.500 croats procedents de València,Tortosa, Cotlliure, Tarragona, Girona, Perpinyà, Palma i Menorca en Sant Estol contra els sarraïns de Tedelis.

• 2 d’agost de 1398 Comanden galeres del Sant Estol contra els sarraïns: Hug d’Anglesola, Pere Mosqueroles, patró, Guillem Vicens, paraire, Joan Desbac, donzell, Guillem de Sant Joan, donzell, Joan Vivot, ciutadà, Nicolau de Pacs, mercader, Joan Moyà, especier.

• 17 d'agost de 1398-Bernat Berga, castellà de Santueri, és bandejat pels seus delictes.
• 26 d'agost de 1398- Orde del lloctinent general de ferrar els esclaus turcs "en la cama ab ferro de pes de VI liures en sis" (AHM. L. C. 73, 113)
• 30 d'agost de 1398- En l'aventura de Tedelis moren en combat Joan Desbac i Hug d'Anglesola.
• 3 de setembre de 1398-Arriba a Palma el Sant Estol vençut a Tedelis.
• 7 de setembre de 1398- Prohibicio a tota persona de qualsevol ley, condicio o estament sia, y de qualsevol oficial hagués albará o licencia, de portar armes offensives ni deffensives, sino tant solament coltell de tay o punyal o daga. Item que tocat lo seny del ladre neguna persona gos anar per la ciutat sens lum. Fol. 27. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 27 de setembre de 1398-Pere Portocolom de Felanitx protesta contra el tall imposat pels jurats.
• 1 d'octubre de 1398- El Rei Martí confirma l'elecció feta a favor de Berenguer de Montagut, com capità de l'Armada Santa, atorgant-li els mateixos poders que tenia el virrei. (A.R.M. Lletres Reials 44; fols. 166 bis-167.)
   
• 7 d'octubre de 1398- Maimó Julià i Guillemó Pí de Felanitx reclamen per les robes preses a Tedelis. L'expedició de valencians i mallorquins que saquejà Tedelis ho va fer en bona part sobre els productes que venien els comerciants mallorquins que controlaven el mercat.
• 24 d'octubre de 1398- Antoni Reyners, Guillem Benet i Joan Sunyer mercaderes i ciutadans  de Mallorca, supliquen a Berenguer de Muntagut, doncell i lloctinent del noble Ramón de Abella, cavaller i governador del Regne de Mallorca perquè s'obri informació sobre unes mercaderies de la seva propietat, que van ser sostretes d'un "alfondec" de Tadeliz, on es guardaven, quan els de l'Armada Santa van desembarcar i van prendre aquesta ciutat.
• 16 de novembre de 1398-Berenguer Montagut, lloctinent del governador, ordena que les putes a Palma concentrin la seva activitat al Bordell, i que qui vulgui tenir un hostal de putes al Bordell ha de tenir dona pròpia.
• Muro paga  la talla de l’Armada Santa de 225 lliures, un préstec forçós de 165 lliures, i una talla veïnal de 80 lliures.
• 30  de desembre de 1398.—Crida de la letra real dada en Saragossa a 20 de noembre prop passat, per
  la qual prohibeix lo Sr. Rey a tots sos vassalls e sotsmesos que no gossen anar ni estar en la ciutat
  de Genova y son destret, ni trametre per mar o per terra mercaderies, avers o altres coses, sots
  pena de vint milia lliures barceloneses.

• 14 de febrer de 1399-Joan Saflor i Joan Santacília van a Felanitx a intentar la pacificació dels bàndols enfrontats.
• 16 de febrer de 1399-Naus armades del corsari Diego de Borrassà fan una aturada ma Alcúdia.
• 28 de febrer de 1399- Pregò de la ordinaciô feta ab concell de los Jurats, que aquell a qui sera presentada alguna letra de cambi sia tengut d'escrime en lo dors la hora jorn e any que li sera presentada, e après dins vint y cuatre hores si farà compliment al temps o no, e si no ho volra dir sia haut per resposta negativa, e lo présentant puga fer e pendre recambis e enantar quantre aquell qui la quantitat haurà reebuda.—Item
  que aquell qui pendra alguna moneda prometent pagar aquella en altres llochs per via de cambi, sia obligat per la dita moneda fins tant lo cambi sia pagat complidament.
• 8 de març de 1399-Manament fet per En Berenguer de Montagut, Governador de Mallorca, als batles de les viles d'Artâ, terme on radicava la gran heretat dels Descolombers, i als de Manacor, Petra i Santa Margarida de Muro, confrontants amb la mateixa, aleshores pròpia de l' honrada dona Magdalena, muller de Guillem Moger, filla i succesora del cavalier En Gil Descolombers, perque tothom qui haja o tenga
  bestiar dins les possessions de dita heretat los trega dins deu dies comptadors del que sia feta crida en les respectives viles, donant en cas contrari especials facultats als senyors d 'aquelles possessions per encorralar i matar els bestiars externs que les aparega.
• 12 de març de 1399.—Alsa, de manament del Rey, la prohibició d'anar ni trametre mercaderies ni
  altres coses a Genova, publicada a 30 de desembre prop passât. Fol. 50. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
  15 de març de 1399-Berenguer Montagut, capità de l'armada, organitza una lleva per anar contra els moros.
  13 d'abril de 1399-El rei Martí és coronat a Saragossa.
   
• 11 de juny de 1399- Publicació de la carta real dada a Çaragoça a 21 de maig, per la qual en correspondencia a la ordinació estatuida pel Comú de Venecia, que Catalans ne altres no pugan traure de les terres del dit Comú robes, mercaderies ne altres bens seus que no sia ab naus de venecians, estatueix, pena de vuyt milia florins, que negún veneciá, o procuradors o factors lurs, ne altres per ells, gosen traure dels regnes y terres de sa senyoría negunes robes, mercaderies ne altres bens lurs si no es ab naus o altres vaxells maritims de sos faels sotsmesos. Fol. 56. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
• 14 de juny de 1399-Es posen barres de fusta a la Porta Pintada i a la de Sant Antoni de Pàdua per tal de controlar l'accés del vi i la sisa a Ciutat només per aquestes portes."...que los traginers qui aportaran vin no gosen passar les dites barres fins que leyalment hagen denunciat a les guardes quant vi aporten, ne de
  qui es, ne a qual persona o persones lo aporten, e de qual loch es lo dit vin, e encara hajan a denunciar
  lurs propris noms; e qui algún frau fará en assó perda lo dit vin e encorrega en pena de x. liures per cascuna vegada...Item que si algún traginer o altre persona portará vin e presumirá fer resistencia a les dites guardes, o alsar la dita barra, o aquella trencar, de nit o de jorn, si es catiu que sia penjat per lo coll y si es persona franca que perda lo puny sens tota mercé." Fol. 54. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
  15 de juny de 1399-El rei Martí fa donació del palau i de les terres que té a Valldemossa als cartoixos.
• 15 de juliol de 1399-Crida a instancia de Ivo Burguera y de Guillem Vilar, sobreposats del ofici de pescadors, que nigú puxa llogar per lo dit art de pescar a Marti, de nació de tartres, qui fo catiu den Johan Jacomi pescador, en pena de x. lliures per cada vegada
  30 de juliol de 1399-Arriba el capità Vilaragut al front de 6 galeres i una galiota per anar amb el Sant Estol contra els moros.
• 4 d'agost de 1399- Que tots conversos e converses oints sonar lo seny de Sanctus e de la Ave María se deguen ajonollar semblant deis altres cristians de natura, sots pena de xx. sous a cascun contrafaent, e encara sots pena, per part del honrat Oficial, de estar en la escala davant la porta de la Seu per un dia natural. Fol. 62. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
  7 d'agost de 1399- El Sant Estol mallorquí es dirigeix cap a Maó, per  anar contra Bona.
• 8 agost de 1399.—Ordinacions fetes per custodia dels catius de qualsevol nació qui no serán cristians:—Que lo senyor los dega tenir tencats de una hora de nit fins a una hora abans del jorn.—Que los dies de festa colent los tengan tancats de dia e de nit.—Que deguen portar a la cama un ferro o calsa de pes de vuyt lliures.—Que no pugan tenir casa per si mateys, ans aquell de qui serán los dega guardar en la propia
  o de altre persona franca.
  29 d'agost de 1399- Bernat Berga, sotscastellà de Santueri, és absolt dels delictes comesos.
  31 d'agost de 1399- 13 galeres,16 galiotes, 21 rampins,14 llaüts grossos ,15 barques rodones,6 llenys de bandes i7 llenys rodons.
  31 d'agost de 1399-El Sant Estol arriba a Bona, però els comerciants mallorquins, en defensa dels seus interessos  avisen als habitants de la població per tal que preparin la defensa. Aleshores es produeix una divisió del Sant Estol i els valencians es dirigeixen a Sicília a ajudar a Martí el Jove contra Tunísia, en tant que els mallorquins ho fan contra Alcoll o Collo i Jijel, sense èxit, perquè es repeteix la situació de Bona. Els mallorquins decideixen tornar a Mallorca , però en la tornada una tempesta enfonsa alguns vaixells
  2 de setembre de 1399- Els sarraïns expulsen els invasors de Bona.Mor degollat en combat el cavaller Ortíz Sanmartí.
  8 de setembre de 1399-Torna l'expedició d'Alcoll després de pèrdre un rampí de 13 bancs i la barca del cap de guaites.
  9 de setembre de 1399-Santmartí Ortiz, degollat en combat a Bona, és enterrat a la Seu. Els expedicionaris van a la Seu com arribaren, amb camises i bragues.
• 22 de setembre de 1399-Berenguer de Montagut suplica a fra Joan, Mestre General de l'Ordre dels Pares Predicadors, que siguin acollits en el convent d'aquesta ciutat els frares del seu ordre que han assistit amb l'Armada, doncs se'ls ha privat de tal caritat i han d'albergar-se en hospicis, on viuen homes mundans i dones deshonestes. (A.R.M. AH (76) ; fol 172-172 v . )
  
  
  8 de novembre de 1399-Els frares predicadors destrueixen la capella de Jaume Canyelles.