Any 1053

 Íñigo López "Ezkerra", senyor de Biscaia i la seva dona Tota Fortúnez donen al monestir de Sant Joan de la Penya (Osca) el castell i església de Gastel-ugach i algunes heredades en el que avui és Bermeo (Biscaia): 1ª menció del Mº de Sant Joan de Gaztelugatxe.

Arnau Mir de Tost conquesta als musulmans el castell de Foradada (Noguera; Lleida) (1ª menció del mateix) i dóna el de Malagastre (munic. Foradada) al priorat de Sant Miquel de Montmagastre.
   

Neixen els bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, fills de Ramon Berenguer I de Barcelona i Almodis de la Marca.


García IV de Pamplona intenta de nou potenciar la  fundació de Santa Maria la Real de Nájera amb el trasllat a la seva església de les restes de San Millán,

Primera menció del castell de Guialbes (munic. Vilademuls; Pla de l'Estany; Girona), aixecat per Ramon Berenguer I per oposar-se al de Vilademuls que ha aixecat el comte de Besalú Guillem II: després de fer les paus acorden demolir, però només es farà amb el 1r.

P rimera
menció de l'església de Sant Jordi de Lloberes (munic. Gaià; Bages, Barcelona) en ser donada per Oliba, el seu fundador, al bisbat de Vic (donació confirmada el 1063 pels senyors de Gaià).
   

Al-Mútadid ibn Abbad de Sevilla annexa la taifa de Boira (Huelva) i reclou a Muhammad ibn Nuh ibn Abi Tarid al-Dammari, Abu Nur ibn Abi Qurra i Abdun ibn Muhammad ibn Jizrun, régulos de Morón, Ronda i Arcos, respectivament (
15 octubre - 17 novembre): Badis ibn Abu Nur (o Badis ibn Hilal) aprofita per ocupar el tron ​​del seu pare i es proclama emir de Ronda (1053-1058), exercint el poder de manera despòtica i Muhammad II al Qaim s'apodera del tron ​​d'Arcs (1053-1068 / 9).

Rageu ibn Muhammad Imad a-Dawla, últim dels emirs de Morón de la família Banu Dammad (1053-1066).
   
Mor Ishaq ibn Muhammad ibn Abd Allah ibn Ishaq al-Wardasani al-Birzali a Carmona: entronització del seu fill al-Aziz o al-Izz ibn Ishaq al-Mustazhir (1053-1066 / 67).
   
Idris II recupera el tron ​​de Màlaga (1053-1055), executant a Idris III.
   

La secta fonamentalista dels almoràvits (monjos guerrers berbers), comença a formar a la conca del Senegal un poderós imperi (1053-1147).


Any 1053 - Un document de Ferran II és el primer que esmenta el monestir de Sant Isidre, a Dueñas (Palencia)

Any 1053 - Neix Toga No Sojo, monjo de la secta Tendai

Any 1053 - Mor Liu Yong, poeta xinès

Any 1053 - Mor Þorkell Tjörvason , cabdill islandès

25 de març del 1053- Mor Procopi, abat de Sazava

15 d'abril de 1053 - Mor Godwin, comte de Wessex

7 de juliol del 1053 - Neix l'emperador Shirakawa



endavant