Entrevista amb Amjad Al Jawhari (Federació dels Consells Obrers - Iraq)

Autor: Madjid Picat

Data: 3/12/2004

 

Font: Setmanari Rouge


Entrevista amb Amjad Al Jawhari (Federació dels Consells Obrers i sindicats a l'Iraq)



En ocasió del seu pas per París, Amjad Al Jawhari, representant de la Federació dels Consells Obrers i sindicats a Iraq (FWCUI), ha concedit una entrevista a Rouge.



Després de deu i vuit mesos d'ocupació, Iraq sembla haver caigut en el caos...



Amjad Al Jawhari.- Gairebéel 70% de la població iraquiana està desocupada; l'economia ha estat gairebé destruïda per l'ocupació i la violència present. Els serveis socials han desaparegut i no hi ha ja cap protecció, no hi ha llei ni seguretat. És la població la que paga el preu. D'una banda els crims monstruosos de les forces d'ocupació, com s'ha pogut veure a Fal·lujah i a nombroses ciutats i, per l'altre, els de l'Islam polític, sigui la seva ala xiita o la sunnita, que fan tot el possible per a l’esclat una guerra ètnica. Estem davant una "militarització" d'Iraq amb  una pretesa resistència que mata molts més civils que soldats americans. Les dones són atacades sistemàticament per aquests grups el projecte dels quals és portar l'Iraq a l'edat de pedra. La població està descoratjada per l'ocupació i per les milícies de diverses obediències que pal·lien l'hostilitat creixent dels iraquians cap a elles per un reforç del terror i de la dominació mitjançant les armes.



Hi ha resistències socials?



A.Al Jawhari.- Sens dubte, es van iniciar quan va caure el règim. Amb lluites per expulsar a l'antic enquadrament baasista, reciclat per les forces d'ocupació. Nombroses lluites han tingut també lloc als sectors de l'electricitat o les indústries mecàniques, per a la millora de les condicions de treball i dels salaris, pel fet que no s'aplica  cap regla social. D'altra banda, hi ha treballadors que han organitzat grups d'autodefensa armats per expulsar les bandes de Moqtada Al Sadr, servint-se dels seus llocs de treball com a base de les seves accions, a Nassyria per exemple. Hem renovat aquesta experiència amb èxit a dos barris de Bagdad. És d'altra banda una de les claus per fer front a la situació: l'organització de les poblacions per prohibir l'entrada de les milícies i forces ocupants a les ciutats. Una altra lluita significativa, la dels aturats. Hem organitzat desenes de manifestacions, algunes reprimides per les forces d'ocupació. Imposem contractacions i prenem al nostre càrrec un ajut humanitari destinat a les poblacions desplaçades i sense abric.



Pots presentar-nos la teva organització?



A.Al Jawhari.- La Federació dels Consells Obrers i Sindicats de l’Iraq ha estat fundada el desembre de 2003. Federa sindicats i consells obrers sobre la base de l'autoorganització. Ens recolzem en uns 500 delegats elegits pels seus sindicats i consells, implantats a nombrosos sectors professionals. Estem ben implantats al Sud del país, on comptem amb al voltant de 10.000 membres i on continuem estenent-nos. D'altra banda, acabem d'organitzar aquests dies una conferència que va reagrupar a desenes de sindicats i consells de la regió de Basora representant als sectors de l'energia, del petroli i del transport marítim principalment, i ha estat una dona, Kifah Hasn, qui acaba de ser elegida com a portaveu. És un pas important en l'estructuració de la progressió de la nostra força i la defensa dels drets dels treballadors. Ens enfrontem evidentment a les forces d'ocupació i al seu govern fantasma, que intenten fer-nos callar. No volen reconèixer, per exemple, més que una sola federació sindical a les seves ordres i prohibir qualsevol altra expressió. Del sindicalisme a la farsa electoral de gener pròxim, que s'inscriu en una voluntat global de prohibir tota llibertat d'expressió i d'organització i que redueixi el camp polític sol a les milícies religioses i tribals que recolzen l'ocupació i el govern provisional.



Justament, quina alternativa cal construir davant l'ocupació i a les milícies?



A.Al Jawhari.- El nostre objectiu és reagrupar els treballadors per defensar els seus drets, qualsevol sigui el seu origen religiós o ètnic. Volem construir i realitzar la seva unitat inscrivint-nos, al costat dels camarades que lluiten per la llibertat de les dones principalment, en una perspectiva més global, la d'una alternativa progressista, laica i social a l'ocupació americana i a l'opressió islamista. Davant aquesta guerra portada  contra la població pels seus dos fronts, qw són ambdós un verí mortal per als treballadors i el poble irakí, hem de construir i reforçar un tercer front, social i democràtic, l'únic capaç d'aconseguir la llibertat per a totes les dones i homes d'Iraq. L'única resistència victoriosa serà social