Any 1520
Enfrontaments proper al Galatzó entre els Armengol i els Vic. El bàndol dels
Alemany era dirigit per Pere Palmer de l'Alqueria, i Joan Mateu
Simó de la Palomera liderava els del Vic. Feien bàndol amb els Vic,
Cosme Ferrà, Joan Moner, Jaume Ferrà, els Torrella de Ciutat, Francesc
Sabater, fill del notari de Ciutat, Joanot Soldevila de Ciutat,
Antoni Palliser i el seu germà Bartomeu de Calvià, Rafel Gil Palliser
de Calvià, Bartomeu Planes d'Esporles, Nadal Valent , Bernat Pujol de
la Palomera, Joan Vidal. Formaven part del bàndol dels Alemany, Pere
Ferrer Palmer del Port, Baltasar Alemany, batle d'Andratx i el seu
germà Gabriel Alemany, Antoni i Joan Jofre, Gabriel Calafell,
Andreu i Bernat Barceló, Miquel Bosch, Pere i Rafel Bonet, Antoni
Armant pare i Antoni Armant fill, Rafel Corso, Nicolau Perpinyà
de Son Perpinyà, Francesc Viguet, Arnau i Mateu Moragues, Jaume Rigo i
Pere Vic , menor que havia canviat de bàndol.
El 12 de gener de 1520 el rei Carlos surt de Valldonzella per a
celebrar Corts en el convent de framenors.
Les corts
aproven que per fer front als turcs són necessaris 13.000 ducats anuals
per a l'armament de quatre galeres. El finançament d'aquestes es farà
amb 7000 ducats del rei, 2500 ducats del Principat perquè disposa de
60.000 focs, 2000 ducats del Regne de València que disposa de 50.000
focs, 1000 ducats del Regne de Sardenya, que disposa de 30.000 focs, i
500 ducats del Regne de Mallorca que té 12.000 focs.
El 23 de gener de 1520, dilluns, el rei Carlos surt de Barcelona cap a
Saragossa.
El 25 de gener de 1520 Pere Suau de Manacor compra l'esclava Pericona
per 85 lliures.
26 de març de 1520-El lloctinent de virrei Pere Joan Safortesa disposa
: que negun pescador o pescadora o venador de peix axi de tunyines
com altre peix de bestina no gos ne presumescha tellar del dit
peix sens que primer no hage obtesa licencia del magnifich mostesaff
sots pena de très lliures lo qual peix hagen de tenir en les taules de là pescateria eno
amagat.
"...qualseuol
persona qui trobara axi de dia com de nits porchs solts evagabundos
perlos carrers e vias delà présent ciutat que aquells tals porchs axi
trobats puixa pendre eaportar alhospital gênerai al qual sien aplicats
per subuenir als
pobres deaquell epersos treballs li sien donats perlo regidor del dit
hospital quatre sous."
Dia 12 d'abril de 1520 Joan Serra, picapedrer, es queixa perquè no li
paguen la feina feta a l'església de Manacor.
24 d'abril de 1520- La viuda de Francesc Mir, doctor en lleis, diu
tenir una Cavalleria, anomenada La Punta, situada en la parròquia
d'Arta y Manacor, tenguda baix el feu del Rei de la porció de Nuno
Sans, a vintè de lluïsme i a la prestació o servei d'un cavall armat
per la defensa del Regne.
Maig de 1520-El rei Carlos surt de la Península cap a Flandes.
8 de maig de 1520 - Al voltant de 200 habitants de Cambrils es
dirigeixen a Barcelona, on, amb el suport popular dels
barcelonins provoquen una revolta agermanada.
26 de maig de 1520 - Joan Ot Safortesa jura el càrrec de veguer.
8 de juny de 1520- Pere de Sant Joan ven a Mateu de Sant Joan de
Bunyola el delme i tasca de l'any , de la cavalleria d'Orient per 40
quarteres de blat.
13 de juny de 1520-El picapedrer Macià Vilasclar ven al blanquer
Guillem Carbonell una casa i un hort en el carreró del Fornet al lloc
conegut per Torre de l'Amor.(A.R.M., Prot. R-323, ff. 35r-36r.).
10 d'agost de 1520 - El rector Perot Pons, canonge, beneeix el retaule
de sant Cristòfol de l'església parroquial de Sineu.
17 d'agost de 1520 - Testament de Joan Tous, agricultor llibert (ARM,
Prot. B-202, f. 19v-20).
21 d’agost de 1520- Benedicció de la cinquena clau de l’església de
Sineu.
7 de setembre de 1520-El paraire Antoni Roca dona al monestir de Santa
Elisabet un camp situat prop de l'hort d'en Salavert amb una era prop
lo camí real.
12 de setembre de 1520 Beatriu Lloscos, prostituta, posa la seva filla
Isabel al servei de l’argenter Jaume Bonet.
El 17 de setembre de 1520 es dona concés a Joanot Colom, viudo, per
casar amb Margarita, donzella, filla d'Antoni Arbona de Sóller.
29 de setembre de 1520 - Mostra pública de força i aldarulls del
bàndol dels Vic a Andratx en l'anada a la Palomera i en la
tornada, residència del seu dirigent Joan Mateu Simó. Després d'anana
cap a Puigpunyent pel Coll d'en Esteva fan un robatori de gallines i un
gall a Jaume Rigo de Puigpunyent, del bàndol dels Alemany.
1 d'octubre de 1520-Combat de la Granada entre els bàndols dels Alemany
i dels Vic/Simó a Puigpunyent. Mor en el combat Joan Vidal del bàndol
dels Vic i Bartomeu Pallisser també del bàndol dels Vic perd els dos
braços. Els Alemany vencen als Vic i prenen les seves armes.
9 d'octubre de 1520-Nicolau de Pacs estableix en emfiteusi a Francina,
muller d'Antoni Oliver d'Alaró un molí draper i un hort al camí que
va a Inca.
Octubre de 1520- El fuster Bartomeu
Pol i el pintor Bartolomé Martínes pacten per 96 lliures fer un
retaule per a la capella de sant Martí de la Seu amb les figures de
sant Miquel, sant Josep i sant Vicenç Ferrer.
Octubre de 1520- El rei des d'
Aquisgrà escriu al virrei Miquel de Gurrea, que «havemos entendido ha
muchos años que en eneste dicho nuestro Reyno de Mallorcas no se ha
fecho nueva habilitacion e insaculacion de jurados, clavarios e otros
officiales del dicho Reyno y Ciudat como se acostumbra fazer y parece
claramente que en las bolsas del regimiento e insaculaciones deste
dicho Reyno hay algunas personas que ...son fechas inhabiles e
insuficientes para los officios en los quales estan insaculados y ...
otras personas son fechas habiles y sufficientes y deven ser asumidas a otros officios de mas
qualidat» i ordenar que d’acord amb les franqueses i amb la intervenció
dels jurats i dels oficials i persones aptes «abrays las bolsas del
regimiento deste dicho reyno ... y fagays nueva insaculacion e
habilitacion en los saguos e bolsas evacuadas habilitando insaculando e
poniendo en las dichas bolsas las personas sufficientes e ydoneas al
dicho regimiento y que vos parecerá se devan insacular y habilitar ...
quitando otras y assumiendo aquellas enlas bolsas y officios».
Desembre de 1520 -Reunions de
menestrals a la casa del paraire Joan Crespí.
Any 1521-Revolta
agermanada.
Joan Crespí
Any 1521- Antoni Ferrer
Palmer,lleial a la germania, és el batle d'Andratx. Els agermanats
d'Andratx són la majoria dels homes d'ares de la vila: Bartomeu
Alemany, Antoni Armant, Bartomeu Armant, Cosme Bonet, Pere Bonet,
Gabriel Calafell, Nicolau Costa, Mateu Coves, Antoni Ferrer major,
Antoni Ferrer menor, Joan Ferrer Palmer, Antoni Jofre, Bonanat
Jovera, Julià Masó, Arnau Moragues, Andreu Mulet, Antoni Obrador,
Nicolau Perpinyà, Joan Pujol, Mateu Pujol, Pere Pujol, Lluc
Serra, Bartomeu Tries, Llorenç Tries i altres 40.
El 31 de gener de 1521 es reuneixen els menestrals a Sant Nicolau Vell,
pròleg de la revolta agermanada.
Dia 1 de febrer de 1521 Jaume Reixac de Manacor compra per 10 lliures
els drets al tall de la carn a Artà.
El 5 de febrer de 1521 va morir Maria Sunyer, monja del convent de Sant
Jeroni.
El 6 de febrer de 1521 són detinguts els germans Joanot i Francesc
Colom i Pasqual Rosselló, barreters, Rafel Ripoll, capeller,Pere Bagur,
sabater, Guillem Vich, espaser i Joan Crespí pel seu discurs contra el
govern dels cavallers. Joanot Colom vivia a l'illeta de Pacs a Sant
Nicolau, i Bagur i Rosselló, també a la mateixa parròquia a l'illeta de
Riudamenya Vich vivia a l'illeta de Macià Costa. Joan Crespí vivia
l'illeta de Bernat Gual.
Els jurats Jordi
Arquer, Jaume Martí, Guillem Desmás, Miquel Sunyer i Rafel Arnau van a
la Sala amb gramalla negra enlloc de la gramalla roja en rebuig a la
protesta agermanada. Aquest fet provoca les ires dels agermanats com
Jaume Pou, sabater, i Miquel Seguí, sastre planten les seves banderes
gremials a Cort. Aquest amenaça el virrei amb una pica i tira l'espasa
en senyal de combat.
Dijous 7 de febrer de 1521 el barreter Pere Rosselló, germà de Pasqual
i habitant de l'illeta de Carras surt amb el tambor, acompanyat de Pere
Pou, sabater amb la bandera de Sant Pere Màrtir i dirigeixen una
protesta dels menestrals que pugen la costa de Sant Nicolau fins a la
presó (al costat de Cort) per a posar en llibertat els presos
agermanats.
El 8 de febrer de 1521 Antoni Bonet ,sastre, cosí de l'agermanat Joan
Crespí, visita el dirigent agermanat valencià Guillem Sorolla. El
mateix dia és expulsat de la Casa de Consignació dels censals el
clavari bosser Joan Albertí,i Joan Crespí és elegit instador del
poble.
El 9 de febrer de 1521 en el claustre de Sant Francesc és reuneixen els
agermanats en assemblea i elegeixen els representants gremials.
El 3 de Març de 1521, el virrei Miguel Gurrea delega la justícia civil i criminal
de les viles a Pere Ramon de Santmartí i Pere Malferit per tal que
aturin els aldarulls que puguin presentar-se i torna d’Inca a Ciutat.
7 de març de 1521- El governador Miguel Gurrea autoritza al bosser de
la Consignació que de les 5000 lliures d'or que té avançades entregui
3000 lliures als quitadors de censals.
El 7 de Març de 1521, el governador
Francesc Burgues envia els lloctinents Santmartí i Malferit a Pollença
perquè sap que el batle reial de la vila Pere Totxa s’oposa a la
Germania, però els pollencins es neguen a pagar la seva anada i estada.
El Virrei signa
una lliurança de 3.000 lliures (12.000 jornals) per a la quitació de
censals persuadit per Miquel Sanglada, però s’oposa a que es trien
“elets” de les viles.
Joanot Colom
El 8 de Març de 1521 tornen de
València, Joanot Colom i els síndics que havien de contactar amb els
agermanats valencians. Arriben carregats d’albardes i tabals, i
disposen de les ordinacions i forma institucional de la Germania
valenciana que entreguen als “elets” dels oficis.
El 10 de Març de 1521, en plena
quaresma, i davant la impossibilitat de mantenir la tensió mitjançant
reunions i concentracions, els menestrals fan una processó rogativa
contra la sequera. Es dirigeixen al vicari general del Bisbe i diuen
que la culpa de la sequera és d’Agustí Serralta, un dels germans
delators de la conspiració agermanada, que havia mort i estava enterrat
al convent de Sant Domingo. Diuen que l’enterrament del lladre Serralta
en lloc sagrat és una ofensa contra Déu i que per això no plou.
Aleshores demanen que sigui desenterrat.
Fins al 23 de
juny el virrei Gurrea disposa de prou temps per a fer una nova
habilitació de noms per introduir en els sacs d’on han de ser extrets a
sort els noms dels designats a exercir oficis de la Universitat, i
lògicament entre les persones que no segueixen als agermanats.
El 13 de Març. El governador Francesc Burgues intenta evitar l’adhesió
dels notaris, i prohibeix les interferències dels agermanats.
El 14 de Març. Es diu que Pere Ramon de Santmartí recluta homes als
pobles i que ja en disposa de 400 per llançar-se contra els agermanats.
Aquests fets fan
que s’intensifiqui el control de les portes de la Ciutat. Es lliura un
memorial als jurats sobre l’oposició del virrei
15 de març de 1521 -«Mes avant fas
memoria com a XV del matex mes de marts lo dit spectable e noble don
Miquel de Gurrea loctinent general feu nova electio de officialls de la
Ciutat sens ordre de regiment e proseguí ditas eleccions fins la
vigilia de Sant Joan a causa que en la Ciutat havia pestilencia e per
ço y per no haver-hi necessitat no fas así mensio neguna sino que
comensare proseguir lo present llibre la vigília de Sant Joan ques
comensara servar la forma del regiment universal.»
El 16 de Març, i per tal d’evitar l’adhesió forana surt un manament
contra les reunions i aldarulls.
Cridats per
Crespí perquè s’adhereixin a la Germania arriben dos jurats de
Valldemossa i 200 alaroners, de manera que el virrei es senti obligat a
permetre l’elecció de representants a les viles. Li donen 24 hores
perquè signi a favor de l’elecció de dos representants “elets” a cada
vila.
El mateix dia,
el sabater Pere Bagur aplega 400 agermanats a Cort que prenen als
jurats i es dirigeixen al Palau Reial amb la voluntat de suspendre de
l’ofici al virrei Gurrea. Els jurats són tots partidaris de Francesc
Burgues, i Rafel Arnau, jurat flassader, es suma a la iniciativa.
Arribats al Palau Reial els jurats pujen a la sala on hi havia el
governador i el regent Jaume Roca i demanen llicència perquè a les
viles foranes es puguin fer també “elets”. Davant la pressió els
gentilhomes Arnau Puigdorfila, Jordi Santacília, Joan de Vilallonga i
Joan Andreu aconsellen al virrei que deixi fer “elets” als pobles.
Els concentrats
no es conformen amb això, piquen a les portes tancades del Palau Reial
i volen la suspensió del virrei Gurrea. El procurador Jaume Nebot
demana la suspensió del virrei que surt amb vesta reial en nom de
l’instador. Els jurats acorden la suspensió del mateix fins que no es
resolgui en consulta reial si un aragonès pot ser virrei, i Jaume Roca,
regent, signa l’acta de destitució provisional.
Aleshores, Pere
Bagur s’adreça amb gent armada a cercar a Pere de Pacs, alcaid del
castell perquè assumeixi el càrrec deixat pel virrei.
Jaume Amengual,
notari, fa acta secreta de coerció del virrei
El 17 de Març, Pere de Pacs, batle de Ciutat i governador del castell
de Bellver, jura com a lloctinent general, en substitució de Miguel
Gurrea.
El 18 de Març, que aleshores era l’aniversari de la creació del món,
Pere de Pacs confirma a Joanot Gual, al qual atribueixen les pressions
per la destitució de Gurrea, en el càrrec d’advocat de l’instador i
dels “elets” i a Romaguera de procurador. El virrei Gurrea va lliure
per Ciutat, però els agermanats li exigeixen que pagui els deutes de
l’auxili a Bugia.
Pere de Pacs
lleva la prohibició de reunir-se a la part forana, i permet l’elecció
d’ “elets” fornas, però demana respecte a les autoritats
El 20 de Març, els agermanats Bartomeu Coll i Bernat Oriol, paraires,
arriben fins a Pollença a demanar adhesions.
Els agermanats no són els únics que arriben fins a
Pollença perquè en una expedició del virrei Gurrea a Pollença és ferit
de mort Francesc de Berard i Gual quan acompanya al virrei. Pere Lluís
de Berard, nebot-nét de Francesc, que forma part de l'expedició,
es fa càrrec del ferit.
Miquel Garau,
botiguer, puja damunt un lledoner de la plaça de Llucmajor i demana
l’adhesió a la Germania.
Josep Piquer,
candeler, sermonejava a Sóller.
A finals de
Març, Setmana Santa, forans de Campos, Andratx, Estellencs i
Puigpunyent arriben a Ciutat per demanar el guiatge de Camagrossa al
regent, però el Dijous Sant es tanquen totes les portes.
Forans de
Pollença (500),d’Inca (400), de Sóller (400) de Porreres (300), de Muro
(250 peons i 20 a cavall), de Selva (140) de Valldemossa (100), de
Campanet (80 a peu i 17 a cavall) arribaren a Ciutat i s’adheriren a la
Germania.
23 de març
de 1521- D'acord amb la sol·licitud de Miquel Darder, instador del bé
comú d'Inca, el Lloctinent general en nom de Joan Crespí es dirigeix al
batle d'Inca perquè es reuneixi amb els instadors i elets per tal de
fer pagar al poble les taxes que s'acordin. 8AH 267 f.28,g)
El 30 de Març, Carles I a Worms escriu que s’ha de retre obediència a
Gurrea i que els agermanats seran castigats.
Per aquest temps
grups agermanats entre els quals hi van Bartomeu Coll, paraire, Joanot
Gil, Joan Lladó, bracer, Jaume Mora, pescador, Joan Muntaner, ferrer,
Joan Rosselló, sastre, van a Sa Bastida de Sant Joan, a detenir Pere de
Sant Joan, propietari que s’hi ha refugiat, però surt Antoni Roca amb
36 bandolers i s’hi enfronta al coll de Sa Grava, i ho evita perdent
cinc dels seus. Pere de Sant Joan, era enemic del governador Francesc
Burgues i havia estat implicat en les lluites de bàndols entre els
Armadans i Espanyols, motiu pel qual va haver de “rehabilitar-se” anant
al costat del rei a la campanya de Granada.
Poc després
d’aquesta escomesa, va ser detingut per agermanats de Ciutat i
Montuïri, on tenia molts de deutor fermats per alous sobre els seus
béns. D’aquí que el batle de Montuïri no fes res per ajudar-lo.
Va ser
empresonat a la Torre de l’Àngel i Onofre Roure, agermanat pobler, va
dirigir la possessió.
9 d'abril de 1521-El vicari general autoritza el prevere Jaume Caldès a
comprar una esclava i a tenir-la a casa.
12 d'abril de 1521- Pere de Pacs, lloctinent de governador, a
sol·licitud dels electes mana al clavari de la consignació que no pagui
més pensions endarrerides i que procedeixi al rescat de censals.
Dia 15 d'abril de 1521
s'institueix la Tretzena, institució de govern del contrapoder
agermanat. Joan Crespí és el seu instador.
Dia 16 d'abril de 1521 Joanot Gual i Joan Crespí demanen als jurats
l'exili del virrei Joan Gurrea atenent-se al privilegi reial de Pere el
Cerimoniós de 1344 que disposa «que home del regne d’Aragó y de
Cerdanya y de Rosselló no pusca ésser governador d’aquest seu regne»
El 16 d’Abril, trobant que 38 membres del consell de la Germania eren
massa es procedeix a la reducció de la representació en tretze. Com a
València queda instituída la tretzena formada per, Joan Crespí,
instador (vivia a l’Illa de Bernat Gual, a Santa Eulàlia),Pere Bagur,
Guillem Vic, espaser, Joan Quintana, blanquer,Antoni Coll, Lluc
Ferragut, pescador i Pere Fiol (apotecari del carrer de Brossa),
Bartomeu Coll, paraire, Miquel Obrador, forner de Santa Clara, i quatre
forans, Antoni Esplugues (Artà), Antoni Bestard (Binissalem),Carles
Gaià (Felanitx), Antoni Mallol (Fornalutx). Els mariners, picapedrers i
sastres no donen el vist-i-plau a la tretzena si no és amb consentiment
reial. Pere Fiol, apotecari va ser substituït per Cosme Molins també
apotecari.
El mateix dia,
Joanot Gual i Joan Crespí demanen a Gurrea que surti de l’illa.
El mes de maig,
davant la carestia, Joanot Gual, Gaspar Moyà, Antoni Busquets, Mateu
Espanyol, Antoni Esperaneu i Antoni Morlà són autoritzats a armar
vaixells en cors per a prendre blat, fent ús del privilegi de vitualles
del que tradicionalment havia gaudit el regne davant necessitat.
Pere Maiol,
mariner era el cap de l’armada agermanada.
Mateu Mas,
sastre, i Francí Ferrer, sabater, anaven amb el bergantí de Jaume
Carbonell, també sastre, en cors per la Germania.
La nau de
Roberto Piloso que anava de Nàpols a València per encàrrec del Comte de
Melito va ser segrestada per Jaume Cardell i Nicolau Gualbes.
Antoni Gall,
paraire, pren part a la presa d’un bergantí de mascarats valencians.
Es posà en marxa
una fusta de pescadors del poble, el capità de la qual era Joan Carrió,
cap de sabaters. Josep Piquer, candeler, n’era oficial. També hi anava
Mateu Lloret, mariner.
Francí Pomar,
mariner, anava amb el bergantí de Jaume Pellicer.
Bartomeu
Cinc-claus, paraire era capità de la caravel·la segrestada a Mn.Sala.
A Ciutat, la
manca de blat contrasta amb l’acumulació que en fan alguns notables, de
manera que els escamots de menestrals van per les cases sospitoses
cercant queviures. Així, el mateix Joanot Colom al front d’un escamot
va fer obrir la casa que Gabriel Vaquer, prior de Lluc , tenia a Ciutat a
l'actual carrer de Palau 14, i hi va trobar blat (11 quarteres) i 50
fogasses de formatge, tot un luxe i una provocació en temps de fam.
El valor de les
incautacions va ser estimat en 43 lliures.
D’aquí mateix
que el prior de Lluc va ser objecte de les ires dels agermanats de
Pollença, Joan Ferragut, Martí i Pere Cifre que recorrien el terme
d’Escorca cercant adhesions. Francesc, un dels esclaus del prior,
s’adherí a la causa agermanada i va ser cuiner de Joanot Colom. Va
morir executat pels mascarats.
Dia 17 d'abril de 1521 es celebra una assemblea o consell dels
representats dels menestrals i forans elegits en el moviment agermanat.
Antoni Bestard de Binissalem i Guillem Esplugues d'Artà s'incorporen a
la Tretzena, representació del contrapoder agermanat.
21 d'abril de 1521- Antònia Campaner, fill d'Antoni, sabater, es casa amb el llibreter Tomàs
Esquer. (Arxiu de Protocols del notari Jeroni Real)
22 d'abril de 1521- François I de
França declara la guerra a l'emperador Carlos.
El 2 de Maig, el procurador Romaguera sol·licita als ciutadans exempts
de contribució que presentin els títols.
maig de 1521- Frederic Honorat de
Gualbes, regent de la cancelleria és amenaçat de mort per la seva
intervenció en l'elecció d'un sopreposat dels picapedrers poc favorable
a la germania.
Dia 11 de Maig, es comença a
aplicar la sentència arbitral de 1512 dictada pel rei Ferran, per a la
renovació del cadastre i la formació d’una nova base impositiva en
funció de les propietats realment estimades i els pagaments al lloc on
són aquestes.
Es produeix un
conflicte quan Jaume Roca, regent, intervé en favor de l’elecció de
Pere Sanxo com a sobreposat dels picapedrers (càrrec d’inspector de
l’ofici, que convocava les reunions d’ofici, posava sancions,
representava a l’ofici davant les autoritats, s’encarregava de
l’assitència social...).Els picapedrers s’enfureixen i amenacen de mort
a Jaume Roca (el rellotger Bernat Figuera li posa la llança al pìt).
Pere Sanxo
era senyalat com a mascarat, o sigui, adversari de la germania. Es
deien mascarats pel fet que els agermanats marcaven les seves cases amb
una senyal feta amb carbó.
19 de maig de 1521- Joanot Onís de
Santjoan és el nou regent de la governació per nomenament reial.(ACA
Cancelleria 3904, f. 15-17.) en substitució de Pere de Pacs, segons les
cartes reials de 15 de març que exigeixen obediència als mallorquins.
Pere de Pacs ha de deixar la batlia perquè és la vigília de Pentecosta
i en conseqüència, la lloctinència general.
A les 6 del matí
per orde dels regents de la cancelleria i del tribunal de governació
surten emissaris cap a la part forana per tal de llegir les cartes
reials i d'aconseguir imposar l'obediència.Envien el notari Pere Sanç i
l’oficial Galceran Villalonga a Inca, Selva, Campanet i Sa Pobla a
llegir les cartes reials condemnant la Germania. També surt l'escrivà
Antoni Jaume.
19 de maig de 1521- A les set del
matí, convocats els jurats i caps d'ofici dels agermanats, dirigits per
Pere Begur i acompanyats del missèr del poble, Joanot Gual, el regent
de la cancelleria Jaume Roca i el procurador fiscal Francesc Burguès
llegeixen les cartes reials de Carlos I, datades el dia 15 de març en
relació a la Germania a la planta baixa del Castell Reial (Almudaina),
en les que el rei condemna l'alçament agermanat. A continuació
l'advocat Joanot Gual va dir "que ells stave[n] p[ro]mtes e aparellats
de obehir los reals maname[n]ts, e que no volien p[er]dre la bona fama
que lo rey don Jua[n], de inmortal memòria, havia fet al dit Regne de
Mallorqua en la revolució de Catalunya"
Però després que
els jurats i l'advocat Gual abandonen l'estudi de l'Almudaina, Pere
Begur i dirigents d'altres gremis no es conformen. Manifesten que les
cartes reials són falses. Esbuquen la porta de la torre de l'Àngel i
cerquen a Jaume Roca i als oficials. El notari Miquel Valero,
Roca , el procurador Francesc Burges, i altres oficials i cavallers es
refugien a la part alta de la Torre de l'Àngel assetjats del matí a la
nit. L'oficial Illescas fuig i també el regent del Tribunal de la
governació Joan Crespí que troba refugi en el convent de la Mercè.
L' horabaixa es
negocia un acord
Testimoni del
notari Miquel Valero:
E axí, de fet,
lo dit Regent, los officials, sos fills, e alguns hòmens de condició, e
ell dit testimoni, ensemps a[m]b alguns de la voluntat del Rey n[ost]re
senyor, se retraguere[n] a més de devant en una torre quis diu
vulgarme[n]t la Torre del Àngel, la qual [e]stà construhida en lo dit
Castell, en la qual, lo dit Regent tenia pres a mossé[n] Perot de Sent
Joan a instància dels de la Germania; en la qual Torre, los dits
Regent, e altres qui ha dit dessús, [e]stiguere[n] sitiats p[er]
[e]spay de tres hores fins e no a tant que pactejare[n] a[m]b lo dit
poble qu’ens donàs lo dit Regent lo dit mossé[n] Perot de Sent Joan,
p[er]ò aquell, volent posar en les presons comunes de la dita ciutat,
lo qual reffusa[n]t molt de anar finalme[n]t, fonch forçat, a[m]b
algunes seguretats que donare[n] al dit magnífich Regent, e p[er]
acampar la vida, liurar-los lo dit mossé[n] Perot de Sent Joan, lo
qual, en mig de tota la gent, anant-li al costat lo dit Regent la
Canselleria, lo portare[n] a les presons comunes de la dita ciutat, e
[e]stigué molt maravillat ell dit testimoni com aquell dia, lo dit
poble, no matare[n] al dit magnífich micer Jaume Roqua, regent, a sos
fills, e a tots los qui a[m]b ell se retraguere[n]
16 de juny de 1521- Lectura de les cartes reials de Carlos V davant el
batle Macià Salvà i els prohoms de Llucmajor.
19 de juny de 1521- Galceran Villalonga, oficial i Pere Sans, notari,
surten cap a Inca, Campanet i Sa Pobla per requerir la reducció dels
alçats en germania.
21 de juny de 1521- El Consell del Col·legi de la Mercaderia autoritza
al defenedor Mateu Espanyol per tal que recuperi, abans de que les
fonguin a la Seca, tres tasses i un gerro de plata que els agermanats
requisaren després que el Col·legi es negués a pagar 35 ducats d'or per
tal d'atendre les necessitats públiques.
22 de juny de 1521 -El Consell del Sindicat Forà aprova l'obediència
als manaments reials contra la Germania.
6 de juliol de 1521 -Prohibida la denominació “mascarat” en referència
als enemics de la Germania.
12 de juliol de 1521 - Publicació a València de Blanquerna, obra de
Ramon Llull.
25 de juliol de 1521-Batalla de Vernissa entre les forces agermanades
valencianes i les reials comandades per Diego Hurtado de Mendoza, comte
de Melito.
28 de juliol de 1521-Joan Entença i Joan Carrió ,electes de la Germania
a Ciutat, van a Pollença per tal d’aconseguir el jurament de fidelitat
al moviment. El dirigent dels agermanats pollencins és Martí Miret.
29 de juliol de 1521 -El sabater
Pasqual Rosselló dirigeix l’assalt agermanat contra el castell de
Bellver que acaba amb la conquesta de la fortalesa i la mort de
l’alcaid Hug de Pacs en armes del sabater Francí Llunes, habitant de
l’illeta de Déu lo vol a la parròquia de Sant Miquel. En l’assalt hi
moren els mascarats Pere de Pacs amb la intervenció del gerrer Antoni
Vidal i del fuster Pere Remolar, habitant de l’illeta de Carles
Despuig, que el va acoltellar. També moren en l’assalt Nicolau de Pacs,
Jeroni Espanyol, Joan Peix, fill bord de Pere Espanyol, i Mossèn Quint
que va ser degollat pel picapedrer Andreu Barceló. En l’assalt van fer
servir bombardes, i una d’elles era manejada pel teixidor de llí Joan
Broto.
El mateix dia
els agermanats Andreu Barceló i Miquel Alguer s’enfrontaren a Fra
Antoni Ferrando d’Alcúdia i al canonge Llorenç Abrines que
instrumentalitzaven una processó contra la Germania a Ciutat.
Agost de 1521-Assalt agermanat contra
els mercaders i notaris a la Llotja.
3 d’agost de 1521 Francesc Burgues
Bartomeu, castellà de Santueri, és requerit pels jurats pel seu suport
als mascarats.
6 d’agost de 1521 El rei d’Espanya
Carles I, suspèn l’orde de quitació de censals.
9 d’agost de 1521 El Tribunal del
Sant Ofici executa Bonanada, esposa de Daniel Savanals, corredor
d’orella, i Floreta Garcés, teixidora de vels, esposa de Joan
Cantó, juntamet amb el corredor d’orella Pere Arnau que habitava a la
illeta d’Arbós a Sant Miquel. En estàtua són executats Rafel Plegamans,
Manuel Morro, Francí Bonnín, cedacer, i Isabel Pardo.
14 d'agost de 1521- "Jo Gaspar
Janer imaginaire i pintor quonfesa aver rebut del Rv. Antoni Venrell
preveré y de Joan Entich notari obres delle fabrique del retaula major
de una part vint y set quorteras forment proseides i de altre part
tinch rebudes del onorable Joan Sabater colector delles promeses de dit
retaule deu quorteras forment i dos de xexa lo rector i onorables
jurats han fet preu a so es lo forment a reo de XXIII sous per quortera
i la xexa a reo de trenta dos sous per quortera que per tot val
quoranta set lliures dos sous dich XXXXVII lliures II sous fet a XIIII de agost MDXXI."
16 de setembre de 1521- El
lloctinent general escriu al batle d’Inca perquè aturi els saquejos
de cases i possessions i faci anar a les presons reials als seus autors. (AH 268 f.144)
23 de setembre de 1521-El Consell
General dels Agermanats celebrat a Sant Francesc, nomena instador a
Joanot Colom. Joan Crespí, deposat, és detingut pels seus companys.
25 de setembre de 1521- El nou
instador de la Germania, Joanot Colom, surt de Ciutat cap a Montuïri on
es reunirà el dia 29 amb Pau Casesnoves, inquer, dirigent dels
agermanats forans. La seva presència polaritza Montuïri de manera que
els consellers Jaume Vanrell i Bartomeu Ribes es declaren
favorables als agermanats, i en canvi els jurats Bartomeu Forner i
Miquel Picornell es declaren contra la Germania. El batle Bernadí
Company s’uneix als agermanats però un dia més tard es retracta.
setembre de 1521-Joanot Onís de
Santjoan, regent de la governació, fuig cap a Eivissa i el substitueix
Berenguer Esbert.
setembre de 1521- Pere Moll compra La Plana al seu germà Antoni (ara és Son Moll, Artà)
8 d'octubre de 1521- Des del 9 de
març només s'han redimit censals per valor de 1800 lliures, perquè els
creditors exigeixen el pagament previ de les pensions endarrerides (8
anys).
12 d'octubre de 1521- Dissabte - Joanot Colom, Pau Casasnovas i Jordi
Moranta es dirigeixen als jurats de la Universitat exigint que sia
executada la sentencia dictada pel rei Ferran i promulgada a Burgos
l'any 1512 sobre la qüestió de Ies contribucions dels ciutadans i part
de la forana. Proposa l'elecció de nou persones que facin aplicar la
sentència.
17 d'octubre de 1521- Reconstitució
de la comissió per a l'estimació dels béns immobles que s'havia creat
per tal de fer efectiva la sentència arbitral de 1512.
18 d'octubre de 1521- Mor el notari
Antoni Nadal Servera , que vol ser enterrat en el túmul dels Nadal a
sant Domingo.
22 d'octubre de 1521-Es reuneixen a
la casa de Berenguer Sbert, lloctinent, els caps d’ofici de Ciutat amb
Guillem Desmàs, jurat del bàndol dels Espanyols, Pere de Sant Joan,
Jaume Soldevila, Rafel Arnau, jurat menestral i Joanot Puigdorfila
jurat, en relació a les queixes que s’han presentat per haver-se posat
setge a Alcúdia amb una peça d’artilleria robada a Ciutat. Berenguer
Sbert condemna el setge que pateixen els alcudiencs i prohibeix als
menestrals de Ciutat anar-hi. Els caps d’ofici de Ciutat diuen que no
en saben res d’aquest assumpte.
11 de novembre de 1521- Es
posa setge a Alcúdia, amb un exèrcit format per uns 6000 agermanats.
14 de desembre de 1521- Mn. Antoni Caldès és beneficiat del castell de Capdepera.
20 de desembre de 1521-Guillem Colom de santa Eulàlia, cosí de Joanot
és elegit conseller, però poc després ha de dimitir perquè tenia deutes
pendents amb la Ciutat.
22 de desembre de 1521- Pere de Pacs, jove, fill del castellà de
Bellver mort pels agermanats arriba a Alcúdia des de Menorca, i és
aclamat capità.
31 de desembre de 1521- ...en l'any MDXXI, lo darrer dia de dezembre
fiu lo mateix sermó yo demunt dit Johan Menorca, are canonge.
Any 1522
Any 1522-Manresa (Lloret)
és
propietat de Sebastià Armadans.
Any 1522- Antoni Esteva,
taraïdor a la pàtria i lleial a l'emperador és el nou batle d'Andratx.
Any 1522- Catalina Tomàs té feina de criada de Mateu Safortesa-Tagamanent a Raixa.
Any 1522 -Joan Botí de Ciutat obté Xiclati (Artà)
Any 1522-Pere Terrencs i Miquel Frau
treballen un retaule de Sant Domingo per al convent de predicadors de
Ciutat.
Any 1522-Mor ofegat Salvador
Sureda fill del batle Pau Sureda.
Any 1522- Hi havia nou
tintorers agermanats: Esteva de Dino; Bartomeu Moragues;Gabriel Cerdà
"Magoi"; Vicenç Agost; Antoni Pons "Tarragoní"; Joan Benejam; Ramon
Terrassa; Miquel Fiol i Guillem Mora.
Any 1522 - Cases expropiades
als mascarats i ocupades pels agermanats: Joan Calafat, bracer,
habitava la casa de mossèn
Caulelles; Joan Ripoll, bracer, es va fer senyor de la casa den Salvà,
notari;Antoni
Cardona, teixidor de llana, i altres se feren senyors de la casa de Na
Terrers; Joan Orell,
paraire, i dos fills seus s'eren fels senyors de la casa dels Cotoner;
Bernat Sagrera, paraire, era's
fet senyor de la casa de mossèn Sureda.
1 de gener de 1522 - Els agermanats Cosme Bonet,
els Armengol de Galatzó, Bisbal, Pere Pujol i Gabriel Bibiloni arriben
a Biniorella (Son Fortuny) . Carles Despuig i família, els propietaris,
alcen el pont per tal d'impedir l'accés als agermanats, però després
pacta amb ells que després de requisar alguns béns i armes, hi deixaren
dos guàrdies per tal de controlar als propietaris.
2 de gener de 1522 - Un grup d'agermanats dirigit
per Bartomeu Alemany es dirigeix a Biniorella, acusen als guardians de
la torre de connivència amb els Despuig perquè tenen el pont llevadís
alçat. Aleshores pacten la no agressió amb els Despuig (Carles i Joan
Miquel) si els deixen accedir a la torre. Aleshores Bonanat Jovera els
escomet amb les armes i els Despuig fugen, però no eviten ser capturats
i morts pel mateix Jovera. després maten a la mare i a les dues filles.
El 12 de gener de 1522 la
Generalitat de Catalunya es declara contra la Germania de Mallorca.
El 15 de gener de 1522 Francesc Gurrea, fill del virrei deposat pels
agermanats, surt cap a Flandes.
El 21 de gener de 1522 els agermanats expropien 14 quarteres de civada
a Guillem Tallades de Campos.
23 de
gener de 1522:Ara hoiats
que mana enotifica en nom een persona del Emperador e Rey nostre Senyor
don Carles beneuenturadement regnant lo spectable y magnifich misser
berenguer sbert doctor en cascun dret loctinent de Regent lo canciller
e Regent lo ofici de la gouernacio atot hom generalment de qualseuol
grau condicio que sia ainstancia dels magnifichs Jurats edels
honorables sindichs dela part forana edels elets deaquella e dels
honorables mossen Johanot Colom emestre pau casesnoues instadors del
poble edels caps dels officis edels elets ede tot lo poble que no sia
nigu qui gos contradir ala sancta quitacio la qual es lohada e fermada
com asancta ebona per los dits magnifichs Jurats eper tot lo regne
epersa Spectable Senyoria es lohada aprouada edecretada evol sa
Senyoria e mana que promptament se fassa e que no si posa dilacio
alguna elos qui en aquella contradirán ab grans penes sien forsats de
contribuir en aquella. E promet sa Spectable Senyoria e aximateix los
magnifichs jurats esser dels primers qui pagaran lo que tatxats serán
en la dita quitacio. E guard si qui guardar si ha e no sia nigu qui
contradirhi gosa sots pena de L liures ala sancta quitacio
applicadores. Dat. en Mallorques a XXIII de Janer de M. D. XXII
—Sbert loctinent Regent.
El 24 de gener de 1522 Bartomeu
Ventayol, agermanat desplaçat a Valladolid, ofereix les claus d'or de
Ciutat (ara en un museu israelià) a l'emperador en senyal de submissió.Joan i Francesc Colom es salven perquè
s’amaguen a la
casa del paraire Antoni Company. Jordi Miquel Alber, notari i fiscal de
poble es nega a matar als germans Colom.
24 de gener de 1522 A instàncies de Berenguer Sbert, set agermanats són
executats a la Plaça de Cort per la seva implicació en les morts en
l'assalt del castell de Bellver: Jeroni Ferrer, síndic del poble
agermanat, els germans Pere i
Bernadi Burguera, un paraire i l’altre forner detinguts amb l'ajut de
Jaume Febrer, teixidor de llana; Pere Oliver “Botifoc” de Sóller,
Francesc Llunes, sabater, matador de l’antic lloctinent Pere de Pacs a
Bellver que és trossejat, Andreu Sard, fill de Martí, ferrer, i
Jeroni Ferrer, notari, Síndic del poble. Berenguer
Sbert es veu obligat a fugir
a Sicília. Antoni de Verí és el nou lloctinent, no reconegut pels
agermanats, que anomenen governador Pere Joan Albertí.Pau Casesnoves després de
l'intent mascarat sermoneja als agermanats des del pedrís de Sant
Andreu.
27 de gener de 1522 - El lloctinent general escriu al batle d'Inca per
tal que faci tornar les robes preses a Bernadí Burguera i als seus
companys (AH 267 f.138/g)
El 29 de gener de 1522 Fra Barceló, franciscà que va anar a Barcelona a
predicar a favor de la Germania és detingut.
1 de febrer de 1522- Pere
Joan Albertí ordena que es celebri la caiguda de Tournai en mans de
l'emperador i l'entrada de les tropes del mateix a Milà amb repicar de
campanes, alimares, prohibició del dol i festa.
Any 1522-Mor executat
Salvador Sureda fill del batle Pau Sureda, capturat després de fugir de
la Seu on estava refugiat.
6 de febrer de 1522-
Joanot II de Togores hereda les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta.
El 6 de febrer de 1522 es tria una delegació per a negociar la rendició
d'Alcúdia. En formen part Pau Casesnoves, Bernat Fàbregues, Antoni
Bestard, Miquel Torrents, Andreu Damià i Antoni Domènech, i Joan Jordi.
8 de febrer de 1522-Una
provisió reial anul·la totes les entregues destinades a la redempció de
censals.
11 de febrer de 1522 - El Regent de la Governació escriu als
batles i jurats forans que no admetin una capitulació tramesa pels
instadors Joanot Colom i Pau Casesnoves perquè és escandalosa,
incitadora de commocions i no és aprovada ni per el rei, ni pel
Lloctinent, ni per cap jutge. (AH 268 f.158)
13 de febrer de 1522 - El Regent de Governació escriu als batles i
jurats forans diguent que els instadors de la Santa Quintació Joanot
Colom i Pau Casesnoves han suplicat que per tal de donar prompta
resolució a la quitació es faci l'elecció de nou estimadors de la vida
d'Inca. El governador ordena que es faci pels nou estimadors assignats
en la sentència del rei Fernando al temps que dóna instruccions per
recaptar les taxes de la quitació (AH 268 f.159)
El 15 de febrer de 1522 els reialistes vencen els agermanats en un
combat a Pollença.
El 19 de febrer de 1522 Pere Pont, inquisidor, i Joanot Sales van en
delegació a Alcúdia a pactar una concòrdia.
8 de març de 1522 - El Regent de la Governació escriu al batle d'Inca
per tal que doni posada i assisteixi a dos jurats del Regne que amb
companya de clergues han de passar per Inca camí d'Alcúdia per a
negociar la pacificació. (AH 268 f.188 g)
Dia 7 d'abril de 1522 l'arquebisbe i lloctinent de Catalunya, Pere de
Cardona , és nomenat procurador contra la Germania de Mallorca.
Dia 14 d'abril de 1522 l'alcudienc Jaume Bonet és assassinat pels
agermanats quan pasturava els bous.
Dia 23 d'abril de 1522 el capità mascarat Pere de Pacs dirigeix 500
infants i 20 cavallers. Una part d'aquests, comandats per Bartomeu
Rossinyol ocupen el pujol de Son Sabater, situa els cavallers a
l'alzinar de Crestatx i els infants a la síquia de Ses Barranques.
Antoni Maura reforça les tropes mascarades amb 300 homes més. En el
combat moren 26 agermanats.
Dia 29 d'abril de 1522 el donzell Joan Desbac és assassinat pels
agermanats a Ses Forques, just a l'entrada de Petra des del camí de
Sant Joan. En la seva mort hi participa l'agermanat Llorenç Vadell de
Santanyí. Gabriel Castanyer i 60 genets agermanats més saquegen les
possessions dels voltants de Petra, Sant Joan i Montuïri.
15 de maig de 1522 - El Regent de la Governació ordena als batles
forans que requisin i captin penyores de llanes, forments, ordis,
civades, olis. diners, robes o pensions de censals dels mascarats
refugiats a Alcúdia i d'aquells que els ajuden, a instància dels
instadord Joanot Colom i Pau Casesnoves. (AH 268 f. 185)
30 de maig de 1522 - Els dirigents actuen agermanats contra els robatoris:
Ara hojats que notifica lo
spectable y magnifich mossen Pere Johan Alberty, donzell ette. Com a
noticia sua nouement sia pervingut que algunes persones poch
temerosas de Deu ni la correcio Reyal serian entrades per los camps,
orts y vinyes de la présent ciutat, prenguent y robant las fraytas de
aquells y aquelles, per so volent provehir sa spectable Sria. a tals
desordres, a suplicacio e instancia deis magnifichs jurats e del señor
mossen Johanot Coloni, instador de tot lo poblé, provehex e mana a
tothom
generalment de qualsevol grau,
condicio o stament sia que de si avant no gosen ni presumesquen
palesament ni amagada entrar en nengun ort, camp, ni vinya axi dins la
présent ciutat com fora los termens de aquella pera pendre ni robar
ninguna manera de fruytes ni altres coses que sien en los dits camps,
orts y vines, sots pena de cent sous per cascuna vegada que seran
atrobats, y de pagar tots los dans, applicadors, so es lo
hun ters al acusador, laltre ters
al spital general, y laltre ters als coffrens del Rey nostre señor
ultra les altres penes a arbitri de sa spectable Sria. reservades. E si
sera sclau o persona que no puga pagar, correrá la vila y stara dins
las carcers reyals a conaguda de sa Spec. Sria sens algune gracia y
merce. Dat en mallorques a xxx de maij M.D.xxij.—Pere Jo. Alberti.—An.
de Verino loc. ten. regent.
2 de juny de 1522-El regent de la governació ordena tornar a Francesc
Berard els seus béns incautats pels agermanats i els de la
seva dona, filla d'Antoni de Verí,per valor de 2500 lliures. (AH 268 f.
192)
5 de juny de 1522 - Francesc Colom, germà de l'instador agermanat
Joanot surt en una expedició pel control d'Eivissa amb 4 fustes i 5
barques.
5 de juny de 1522 - Es multiplica el segrest de béns dels mascarats
reclosos a Alcúdia.
6 de juny de 1522 Miquel Berga, picapedrer, compra Rodamilans (Sineu)
al notari Cristòfol Mir.
6 de juny de 1522 Desembarcament agermanat a la platja de Talamanca.
Moren en combat per la possessió d'Eivissa els agermanats mallorquins
Antoni Xeverí, pintor de l'illeta de Tornamira i Bartomeu Vilalta,
teixidor de lli que habitava la mateixa illeta; Jaume Ribes, paraire
del'illeta de Manera, que va morir esquarterat; Joan Ferrer "Figuera",
ferrer de l'illeta de Costa/Riudamenya, Ramon Arguimbau, teixidor de
llana de l'illeta de Verí a Sant Nicolau , el mateix que matà Gaspar
Bibiloni; Llorenç Sitges, paraire que vivia a l'illeta de Mateu de Sant
Joan resulta ferit en el combat. També moren en combat els agermanats
Galceran Noguera,sabater que vivia a l'illeta d'armadans,Bernat Isern,
paraire i carceller que vivia a l'illeta de Jaume Pujals, Antoni
Doménech, paraire que vivia a l'illeta de Gabriel Balaguer i que va ser
donat als cans;Jordi Lombardo, paraire que vivia a l'illeta de Carles
Despuig, Pere Remolar, fuster, que vivia a la mateixa illeta; Gabriel
Sot, teixidor que vivia a l'illeta de Puigdorfila; Antoni Dureta,
mesurador d'oli; Nicolau Horrach, habitant de l'illeta de Sant Esperit;
Miquel Garau, calceter que era criat de misser Muntanyans; Antoni
Canyelles, espaser que vivia a l'illeta de Macià Costa;Bartomeu Miquel,
bóter que vivia a la Casa dels paraires de Sant Nicolau. A Eivissa
varen quedar empresonat Antoni Vey, teixidor, i Hipòlit Roca, sastre.
Lleonard Genovès que va ser condemnat a galeres, va aconseguir fugir.
Un fill de Bartomeu Casado va ser executat a la forca. També
participaren a l'expedició i en sortiren vius Domingo Genovés, mariner
de Santa Creu i Pere Salleres, teixidor.
El 20 de
Juny de 1522 surt una ambaixada agermanada cap a Barcelona formada per
Pau Casesnoves, instador, Jaume Sbert, notari, Pere Osona, Antoni Tomàs
"Tirich", donzell, síndic i capità de Llucmajor, Guillem Colom, capità
de la parròquia de santa Eulàlia, jurat i capità, cosí de Joanot, i
Jaume Moix, mercader. Són detinguts.
2 de juliol de 1522 - Mor Enric II comte d'Empúries, enemic aferrissat
dels agermanats valencians i catalans.
7 de juliol de 1522
-Encarreguen a Martí Comes un
retaule per a la
Confraria de les Ànimes de Llucmajor.
7
de juliol de 1522-
Sebastià Terrassa, notari reial, per decissió de la dona de Vives
regeix
l’escrivania d’Inca, després que Llorenç Vives, gestor de la
notaria reial s'ha reclòs a Alcúdia.(AH-268 f. 232 g).El mateix dia el
Regent de Governació es dirigeix al batle, jurat i elets d'Inca i
ordena que no es faci l'execució de béns contra la viuda Joana Fuster a
qui es vol fer pagar les despeses d'un cavall seu que des de fa quatre
mesos tenen els elets d'Inca al servei del setge contra Alcúdia.(AH-268 f. 226 ).
12
de juliol de 1522 - El Regent de la Governació es dirigeix al batle
d'Inca amb mandat d'evitar l'execució de béns contra el pare de Gabriel
Ramis, mascarat reclòs a Alcúdia, perquè el pare no ha de pagar pels
fets del seu fill.(AH-268 f. 226 ).
(Aquesta actitud va ser ben diferent en les posteriors represàlies
contra els agermanats, perquè aleshores els fills dels agermanats
pagaren i molt pel fet de ser fills d'agermanats. Les represàlies
contra els descendents de Joanot Colom són prou clares).
Al
llarg de la cronologia es pot veure que l'activitat del Regent de
Governació va sempre a la contra de l'activitat del moviment agermanat,
situació que explica una vegada més que no es poden sostenir situacions
de doble poder contraposades. El respecte dels agermanats en el
manteniment de les institucions que servien als poders establerts els
va sortir ben car.
14 de juliol de 1522-
Amonestacions a Felanitx contra el tamborer
agermanat Pere Garau, i els agermanats Miquel Prohens, Bartomeu Sunyer
i els dos Antoni Colom, major i menor per haver generat avalots.
20 de juliol de 1522
-Joan Oliver, llibertí musulmà de l’illeta de
Ferrandell a Sant Miquel i la seva esposa Magdalena es reconcilien amb
el Sant Ofici.
22 de juliol de 1522-
El corredor Bernat Boga es reconcilia amb el Sant
Ofici després de ser acusat de practicar la religió dels jueus.
24 de juliol de 1522-
Andrea Doria, al
servei
de França, arriba a la badia de Ciutat amb 14 vaixells de rem,
bombardeja les torres de Portopí i Ciutat i fa cremar les naus dels
mascarats Pere de Pacs i Antoni Mas, però no troba el suport dels
dirigents agermanats.
29 de juliol de 1522-
El regent de la governació ordena la restitució
de censals a Arnau Garcia perquè no es tracta d’un mascarat reclòs a
Alcúdia
3 d’agost de 1522- El regent Francesc Obach surt cap a Mallorca al
temps que es produeixen saquejos dels agermanats en els camps d’Alcúdia.
7 d’agost de 1522 Pere
Terrencs i Miquel Frau contracten la pintura del
retaule de Sant Domingo amb el prior Alfonso de Castro.
25 d’agost de 1522-
Joanot Colom i Cosme Bonet obliguen als jurats a
avalar crèdits a favor del moviment agermanat. Pelai Fuster és obligat
a donar crèdit amb les espases tirades.
1
de setembre de 1522 - L'exèrcit reial venç als agermanats valencians a
Bellús (Vall d'Albaida).
El
dia 1 de setembre de 1522, l’exèrcit agermanat es
planta davant les muralles d’Alcúdia i comença un nou setge. Els
capitans de l’artilleria agermanada Bartomeu Baró de Muro i Mut de
Llucmajor centren el bombardeig en una torre. Els agermanats caven una
trinxera de branca i terra i arriben a molt poca distància de la
muralla, però 5 alcudiencs amb torxes i quitrà li calen foc. Francesc
Ubach crida que es detengui el setge i posen la bandera de seguretat
per parlamentar i entregar cartes als capitans agermanats.
Bartomeu Pol, fuster
i profeta, feia escales per
l’assalt d’Alcúdia.
4
de setembre de 1522- Els mascarats refugiats a València designen una
comissió formada per Ramon Safortesa, Miquel Tèrmens i el
mercader Joan Ribes i arriben a un acord per a posar fi a la revolta
agermanada, reunint fins a 10.000 quarters de blat per a l'expedició
militar. L'aportació del Reial Patrimoni Valencià per a l'expedició
contra la germania mallorquina és de 3.442 lliures (2.573 de les quals
es destinen a una mensualitat de 526 soldats), en tant que l'aportació
de l'exili mascarat és d'unes 4.000 lliures.
5 de setembre de 1522- Derrota agermanada a Talamanca.
7
de setembre de 1522 - El Lloctinent General escriu al batle d'Inca per
tal que llevi la condemna a Joan Massana al qual ha fet pagar a
Antoni Serra de Sa Pobla els dos moltons que els agermanats d'Inca es
menjaren a la seva casa i que els homes que es menjaren els moltons els
paguin a Massana. (AH 268 f 263-g)
10 de setembre de 1522
-Atac agermanat contra Alcúdia. L’agermanat
Bartomeu Forner mor en l’intent.
18 de setembre de 1522
-Es propaga la pesta
a
Mallorca al temps del setge d’Alcúdia.
24 de setembre de 1522
El Sant Ofici executa Coloma, esposa del
pelleter Bartomeu Aguiló de l’illeta de Cristòfol Mir. També executa el
notari Jaume Llop, habitant de l’illeta de Francesc Armadans,i Isabel,
esposa del mercer Gabriel Rotger, de l’illeta de Ballester. En estàtua
executen Elionor, esposa de l’argenter de l’illeta de Falcó, Miquel
Torres i el pelleter Jaume Aguiló i la seva esposa Aldonça, habitants
també de l’illeta de Cristòfol Mir.
28 de setembre de 1522-Lluis de
Villalonga és el rector de Montuïri.
30
de setembre de 1522 - Benet de Prats, llibreter, lloga per sis
anys al botiguer Martí Mascaró unes cases a la Plaça Nova per 32
lliures anuals.(Arxiu de Protocols del notari Jeroni Real).
13
d'octubre de 1522 - Tiren ancles a Ciutat les quatre galeres comandades
pel general Velasco que van acompanyades d'altres 13 vaixells i
condueixen un exèrcit de 2.000 homes
Dia 13 d’octubre
l’armada reial i mascarada es
presenta a la badia de Ciutat. El capità Juan de Velasco s’entrevista
primer amb els agermanats Pedro de Alvarado, copropietari del bergantí
Santa Maria, Nicolau Ripoll peraire i Miquel Garau, botiguer, Joanot
Saragossa, ferrer, i més tard amb els també agermanats Joan Oliver,
apotecari Bartomeu Ventallol, mercader i el mariner Joanot Ferrer, i
Bartomeu Reyes, peraire. Pere Joan Albertí, amb sobrevesta de
governador i Joanot Colom es neguen a parlar amb Gurrea.
Miquel Garau, amb el
moll expectant de gent,
torna
a la galera de Juan de Velasco i li diu a Gurrea que parteixi.
El 15 d’octubre
els canons de Ciutat
bombardegen l’esquadra reial que surt de la badia cap a Alcúdia.
L’esquadra reial respon i enfonsa part de la casa de Rafel Ripoll, un
dels presos agermanats quan començaren els avalots i també tira contra
la Torre de Senyals que guardava Bartomeu Massanet, calderer,
obligant-lo a fugir cap a Ciutat.Velasco s'allunya de Porto Pi per tal
d'evitar els bombardeigs. Arriben fins a Sa Porrassa per tal
d'obtenir menjar i aigua, però els pastors andritxols els ataquen i
maten una desena de soldats de Velasco.
24 d’octubre de
1522- L’exèrcit de Carlos I conquesta
Pollença amb
crueltat. Els agermanats vençuts són executats. Les tropes del rei
cremen l'església de Pollença amb més de 200 dones, vells i nins
refugiats a l'interior.
27 d'octubre de
1522 - Els agermanats prenen a Gaspar Bordils, macip d'Isabel Fustera
24 quarteres de forment d’una casa d’lnca que eren del seu germà i de
la seva mare. (AR 275 foli 2/g )
1 de novembre de 1522- En repressàlia al crim
de Pollença grups d’agermanats (entre ells Bernat Galiana, peraire,
Nadal Vadell, fuster, Perot Andreu, corder Miquel Ribes, carnisser i
Bernat Sagrera, teixidor, entraren al convent de Sant Domingo i mataren
13 mascarats que hi havia refugiats, amenaçaren Fra.Esteva i robaren a
la cambra de Fra.Jeroni Peyri). Entre els morts mascarats hi
havia missèr Baptista de Bonapart, mossèn Espanyol, Joan Anglada
i el seu gendre, Jordi Sitges , Jaume Castelló, el fill de mossèn
Biondo, un home anomenat Sala, un ferrer anomenat Roig, Arnau Garcia i
Hèrcules Najello.
2 de
novembre de
1522-Testament d'Elionor Desmàs, esposa de Jaume Desportell que vol ser
enterrada en el vas del seu marit, en el claustre de sant Francesc.
El
dia 3 de novembre, prop de Sa Pobla quatre homes a cavall detenen el
vicari de Sa Pobla, Bernat
Caldés, quan s’hi dirigia per llegir l’edicte reial i fer que la vila
es rendis al rei Carles. Joanot Colom entrevistà al vicari i el tancà a
l’església de Muro.
Els agermanats
sortiren cap a Sa Pobla i
atravessaren el torrent de Muro cap a Sa Pobla i l’exèrcit reialista
els ataca amb l’artilleria a Son Fornari. En la batalla hi moren 21
murers agermanats.
" los
del poble de Mallorqua ixquere[n] a[m]b tres o quatre milia hòme[n]s, e
lo dit don Miguel a[m]b dos milia hòmens envestí a la dita gent del
poble e rompé aq[ue]lls, en la qual batalla morire[n] p[ro]p de mil
p[er]sones de una p[ar]t y de altra"
Dels agermanats
de Manacor moriren en aquesta
batalla Nadal Gelabert, Gabriel Rossell, Pere Ballester Rigo, Guillem
Llodrà “Cavaller”, Gabriel Gelabert, Bartomeu Mesquida.
De Muro hi
moriren Antoni Ballester, Joan
Ballester, Pere Albertí, Joan Carbonell, Miquel Carbonell, Jaume
Brotat, Miquel Quetgles, Miquel Gibert, Bernat Suau, Antoni Joan, Rafel
Torrents, Miquel Nava, Jaume Picó, Joan Melià, Joan Pou, Gabriel Sot,
Llorenç Comes.
De
Castell-Llubí: Rafel Font, Rafel Torrents,
Sebastià Morey, Antoni Alomar, Miquel Alomar, Nicolau Català .
De Porreres,
Miquel Servera, Antoni Ferran, Joan
Munar. Miquel Gornals, Joan Sitjar Roig, Miquel Jaume.
De Sineu: Jaume
Pocoví, Antoni Pastor, Jaume
Nicolau, Antoni Nicolau, Joan Nadal, Gabriel Nadal, Antoni Puigros,
Pere Garriga, Miquel Gacies, Joan Prats, Antoni Torrent, Miquel
Puigros, Gabriel Real, Martí Roig, Antoni Sala, Miquel Gibert, Antoni
Vanrell, Bernat Valens, Antoni Torelló, Miquel Gil, Joan Joan, Antoni
Mas, Jaume Caimari, Antoni Coll, Pere Font, Antoni Verger, Miquel
Florit, Joan Ferragut traginer, Jaume Florit, Antoni Viver.
De Petra: Joan
Caules, Joan Miquel Ferrer, Jaume
Vidal, Miquel Forner, Llorenç Ferrer.
D’Algaida: Joan
Oliver, Bernat Pelegrí, Jaume
Prats.
De Montuïri:
Bartomeu Oliver, Joanot Cerdà.
De Ciutat:
Sebastià Pou, Damià Ferrer, Pere
Catany,
Joan Damià Bogelles.
De Sant Joan:
Baptista Salom
De Campos: Joan
Carbó
A Sa Pobla
esquarteraren al manacorí Pere Melcior
Riera.
Aquests són
alguns dels agermanats morts en
aquesta
batalla.
4 de
novembre de 1522- Joan
Bover, refugiat a València rep poders dels reclosos per a reclutar
soldats contra la Germania.
El 5 de novembre,
Juan de Velasco.
Ramón Carróç, Pere de Pacs, Francesc Burgues i Francesc Obac entren a
Sa Pobla al front de 3000 reialistes, però a la vila hi troben només 2
homes i un clergue. Ramon de Carroç era el capità de l'estol i amb ell
hi havia el mestre de camp Tristán Duarte, el sergent major Ramon
Lladró, Marià de Milan, oficials, suboficials i tamborers, 83
escopeters i 420 albarders, dirigits pels capitans Andrés Sedano, Juan
Pérez de Marquina, Fernando de Aguilera i Alonso Enríquez. Havien
arribat a Mallorca des d'Alacant amb la nau Renteria (Marieta)
comandada per Juan de Arrieta i Martín Tolosa i la caravel·la de mossèn
Miquel Benet Gualbes, comandada per Baltasar Blanch de sant Feliu.Entre
els reialistes destinats a la repressió dels agermanat va arribar a
Mallorca el saragossà Paulo Cortés, que després es va instal·lar a
aquesta terra fundant una nissaga familiar diferent dels Cortès
d'orígen xueta.
En aquests
dies els agermanats maten l'esposa i quatre fills de Pere Joan
Safortesa, un dels organitzadors de l'expedició mascarada, les esposes
de Ramon Vivot i Pere Espanyol, l'esposa i fills de Jordi Botí i una
filla del notari Avinyó.
14 de
novembre de 1522- Publicació a Sineu d'un bàndol de perdó general.
Un
dia abans de la batalla del Rafal Garcès els agermanats saquegen la
vila d'Inca i també la casa de Violant Descatlar, esposa d'Antoni
Dameto a la que prenen vuit peces de roba i onze quarterades de blat
(AH 1459).
Darreries
de novembre de 1522 -Batalla
del Rafal Garcès, situat entre
Inca i Binissalem, on moriren uns 500 agermanats. Quaranta presoners
varen ésser penjats a Inca i altres
setanta penjats i esquarterats als voltants de Binissalem. Un centenar
d’agermanats varen ésser penjats en el camí de Ciutat.
Desembre de
1522-El
governador valencià Cabanyelles interroga sobre la Germania als exilats
mascarats mallorquins Jaume Picornell, Rafel Nadal, Guillem Perelló,
Jaume Soler, Martí Faria, de Muro, Miquel Pellicer, de Manacor que eren
paraires, als notaris Antoni Valero i Pere Antich, al
llaurador Antoni Antich, de Sineu, al sabater Jaume Gibert, d'Inca), al
teixidor de flassades Joan Arnau, al vihuelista Joan Ferrer, al
jurista Pere Joan Safortesa.
1 de desembre
de 1522 -
L'exèrcit de l'emperador posa setge a Ciutat.La
defensa del castell de
Bellver és encarregada al capità Joan Vicens de Calvià i entre
els homes que el guarden hi ha els germans Armant (Antoni i Bartomeu),
Arnau Moragues, Mateu Coves, Nicolau Perpinyà i Antoni Jofre,
andritxols.
Any
1523
La Torre d'en Pax (Felanitx) té 250 ovelles.Els
paraires agermanats són
239.
Mor el castellà de Capdepera Miquel Soler i el substitueix Pere Onofre Soler fill del notari Miquel.
Dia 1 de gener de 1523 l'Orde
de Sant Joan abandona Rodes.
Dia 11 de gener de 1523 els ferrers Eloi, Andreu i
Rafel "Damià"
Bogelles, fabricants d'armes, traeixen la Germania i passen al bàndol
dels mercenaris i mascarats.
13 de gener de 1523 - Salvador Monge és beneficiat del castell de Capdepera.
El 24
de gener, Bartomeu Ventallol ,a
Valladolid, ofereix les claus de Ciutat al rei que les rebutja.
10 de
febrer de 1523- Bartomeu
Ventallol
escriu des de Barcelona al agermanats per tal que frenin la seva
actitud intransigent.
10 de febrer de
1523-Testament de Joana Martí, esposa de Jaume Ramiro, que vol ser
enterrada al vas dels Ramiro, a la capella dels sants Cosme i Damià de
sant Francesc.El mes de març l’exèrcit
reial posa el camp en el convent de Jesús.
7 de març de 1523 - L'exèrcit de l'emperador entra a
Ciutat.
Dia
21 d'abril de 1523 - Guillem
Esplugues, sacerdot partidari dels
agermanats, és privat de la llibertat i ingressa en la presó del Bisbe.
2 de maig
de 1523
- "Die a dos del mes de maig MDXXIII Los die e any de sus dit per
consuetut i pràctica i ordenació del present Regne es estat pels
nostres predecessors ordenat de fer habilitació de tres en tres anys
per les parròquies de la part forana tot lo regiment necessari en
cadascuna parròquia per dits tres anys i com
la habilitació sigui caiguda en lo present any per virtud de la dita
ordenació i pràctica amb els honrats en Joan Mesquida, Joan Miralles,
Pere Joan Ribes, Miguel Mas, jurats l'any present de la Parròquia de
Montuïri los quals prengueren per jurats los honorats, en Bernadí
Company, Antoni Miralles, Rafel Planes, Bartomeu Mas mitjançant los
quals feren l'habilitació en la forma i tenor següent:I primerament en
lo ofici de batle foren elegits vuit homens i d'aquells escrits llurs
noms en vuit
trossos de paper i mesos en vuit redolins de cera i son los devall
escrits Joan Mesquida, Pere Joan Ribes, Antoni Miralles, Bartomeu
Forner, Pere Mas, Bernadí Company,Bernat Ribes i Rafel Planes.
Item per ofici de mostassaf foren elegits deu homens i aquells escrits
llurs noms en deu trossos de paper i mesos en deu redolins de cera i
són los següents:
Antoni Rossinyol, Bernardí Company, Miguel Mas, Miguel Miralles, Joan
Miralles, Perot Ribes, Miguel Picornell menor, Pere Ferrando, Rafel
Planes,Bartomeu Barceló.
Item per ofici de jurats de fora villa foren elegits deu homens i
d'aquells escrits los llurs noms en deu trossos de paper i mesos en deu
redolins de cera i són los següents: Pere Mayol, Julià Miralles major,
Gabriel Mesquida, Antoni Miralles, Bemat Picórnell, Jaume Company,
Gregori Ribes, Bartomeu Forner, Jeroni Ribes i Guillem Picornell ".
27
de maig de
1523-Ramon Torrella hereda la cavalleria de santa Margalida.
2 de juny de 1523- Moren esquarterats els agermanats
Cosme Bonet, cap
de marina, de l'illeta del Vectigal, l'assaonador Andreu Rabassa, i el
felanitxer Pagès.
3
de juny de 1523 -Dia anterior al Corpus. Moren esquarterats els
agermanats Miquel Garau, forner, Pere Ballester, català, i Francesc
Blanc, botiguer de l'illeta de Brossa de Sant Nicolau.
Dia 3 de juny de 1523 es dicta la sentència contra
l'instador del poble
Joanot Colom
"que
lo dit Joanot
Colom sia aportat per los llochs acustumatsde
la present ciutat de Mallorca en un carro , sobre lo qual sia
atenallat ,Que sia degollat per lo coll davant la Porta
Pintada, esquarterat i los quarters sian posats a certs fahedors (un
a cada porta de Ciutat), los quals perpètuament
s’han d’anomenar los pilars de Colom,
e lo cap d’aquell amb una llanterna de ferro
sia penjat a la Porta Pintada , diminuintlo a
ell y a la sua progenie fins
a la quarta generació, fahentlos inhàbils per qual sevol ofici y
honors, y las casas de ell
sian derrocades é sembrades de sal é sos bens confiscats a la Regia
Cort"
6 de juny de 1523 -
Moren esquarterats els
agermanats Joan Sard, sastre, Rafel Maura, paraire , Perot
Pasqual,paraire de Sant Jaume, Jaume Mariano,moliner, i Mates, forner.
Joan Bauçà, sastre, de l'illeta de la Torre de les Hores de Sant
Nicolau i que feia pólvora per la Germania, va morir a la forca.
10 de juny de 1523-Moren penjats a la forca Joan
Servera, tonyiner,
instador agermanat d'Artà, Tous, picapedrer agermanat i Pere Frau,
abaixador, que vivia a l'illeta de Sant Antoni.
11 de juny de 1523 -Mor esquarterat a Sineu
l'agermanat de Banyalbufar
Mateu Falques, i mor a la forca l'agermanat de Santa Margalida, Bernat
Nadal.
17 de juny de 1523 -Moren esquarterats els agermanats
Perot Kobistany,
de l'illeta de Ballester, Jaume Darder, instador de Porreres, Guillem
Gallur, assaonador i Campamar de Llucmajor. A la forca moren Nadal, de
Campos, Barceló de Porreres, i Jaume Pou, sabater.
20 de juny de 1523-Moren a la forca els agermanats,
Carles, llibertí,
fill bord de Joanot Bartomeu, que vivia a l'illeta dels Burgues al
carrer de Sant Feliu, Joanot Bauçà, guarda de mar, i Llorenç d'Aubarca.
4 de juliol de 1523 -El virrei Gurrea es dirigeix a
Manacor per a
reprimir als agermanats.
12 de juliol de 1523- Francesc Burgues Galiana rep
l’encàrrec reial
d’iniciar les composicions pecuniàries que penalitzen la revolta
agermanada.
17
de juliol
de 1523-Els jurats d'Alcúdia obtenen el privilegi de poder vestir
gramalles verdes o de qualsevol color excepte el púrpura. El mateix dia
es confisquen els béns de 56 agermanats de Palma i 106 agermanats
forans.
18 de juliol de 1523 - El
Lloctinent general requereix dels batles forans la incautació de béns
d'aquells que estan sentenciats i ha de ser executats a pena de mort
(AH 4806 f 27 i 27 g).
22 de juliol de 1523- El procurador reial Francesc
Burgues gratifica
amb un terç dels béns a qui informi en un termini de deu dies de les propietats dels agermanats
ajusticiats.(RP 2042 f 18).
1 d’agost de 1523 Pere Planes, agermanat de Sineu, és
executat. Joan
Gili, notari de Sineu, agermanat, és executat a la forca d’ambaixadors
del castell de Bellver.
Relíquia de
Sant Sebastià,
arribada de Rodes.
16 de
febrer de 1540- Antoni
Solivelles, obrer de la Confraria de Sant Sebastià, de la Seu de
Mallorca, i Francesc Quintana, argenter, pacten les condicions per a
obrar aquest una peana de plata per a la relíquia del braç del màrtir.
2 de setembre
de 1523 - El Lloctinent General ordena al batle d'Inca que es pagui el
preu dels xots i ovelles requisades a Martí Martorell pel lloctinent de
batle dels agermanats, Bernat Ferrer. (AH 267 f. 168 g)
3 de
setembre
de 1523- Manuel
Suriavisqui, ardíaca de Sant Joan de Rodes fa donació a la Seu de la
relíquia de Sant Sebastià.
3 de setembre
de 1523 El Lloctinent General ordena al batle d'Inca que faci
tornar tots els béns presos a Tomàs Trobat, entre els quals hi ha
l'esclau turc Joan i l'esclau moro Alí, vins, robes, blat,civada, ordi
i altres coses. (AR 268 f 248,g)
3 de
setembre de 1523 -És revocada la pena d’exili perpetu imposada a
Antoni Sanxo, agermanat de Muro.
5 de
setembre
de 1523- Nicolau
Cotoner Sala obté per donació de sa Mare Úrsula Sala una casa en el
carrer de Pere Espanyol.
26 de
setembre de 1523 - El Lloctinent General ordena al batle d'Inca que
faci pagar a les persones que es beneficiaren de l'oli que Maymó va
prendre a Berenguer Vivot (AR 268, foli 281 g)
3
d'octubre de 1523- Condemnen a mort i confisquen els béns de 39
agermanats. Mateu Huguet és executat.
El 30
octubre de 1523 , Bernat Sabrià i Bartomeu Socies, de sa Pobla,
porten ordre de rendició al batle de sa Pobla, de part del lloctinent
general.
El 31
d'octubre de 1523, Llorenç Ferrer, veí de sa Pobla, Bernat Caldés
i Bartomeu Seguí, vicaris de dita parròquia i Joan Palou, jurat
d’aquesta vila, juren submissió, amb carta dirigida al virrei Miquel de
Gurrea i excusen no presentar-se al virrei amb tota la gent per la
inseguretat dels camins.
Entre els inquers que sostenen econòmicament als mascarats contra la Germania hi trobam:
Jaume Gual,
síndic i procurador d'Inca fa aportacions de la vila per valor de 3.688
lliures 4 sous i 10 diners per les municions necessàries al Reial
Exèrcit en la reducció de l’illa (R.P. 3937 foli 144).
Gabriel
Ferrer d’lnca per l'aportació de 80 lliures a la Regia Cort per pagar
soldats i altres coses per la reducció del present Regne.(R.P. 2042
foli 124).
Bartomeu
Malferit d’lnca per l'aportació de 150 ducats d’or que prestà a la
Regia Cort per comprar municions per al camp reial .(R.P. 3937 foli
146).
Miquel Mollet
d’lnca per el prèstec de 109 lliures 19 sous i 4 diners a la Regia Cort
per pagar soldats i altres coses per la reducció de l’illa.(R.P. 3937 foli 149/g).
Llorenç Simó d’Inca per l'aportació de 32 lliures a la Regia Cort per pagar soldats.(R.P. 3937 foli 149/g).
Jaume
Gual d’Inca per 8 lliures prestades a la Regia Cort per pagar soldats i
altres coses per la reducció de l’illa.(RP. 3937 foli 153).
Manuel Jover per l'aportació de 160 lliures prestades per aquest prevere a la Regia
Cort per pagar soldats i altres coses per la reducció de l’illa.(R.P. 3937 foli 154)
Gabriel Ferrà
d’Inca per l'aportació de 80 lliures prestades a la Regia Cort per
pagar soldats i altres coses per la reducció de I’illa. (R.P. 3937 foli
158/g)
Bartomeu
Amorós d’lnca per les 126 lliures 8 sous queva pestar a la Regia Cort
per pagar soldats i altres coses per la reducció de I’illa.(R.P. 3937
foli 192/g ).
Agermanats partíceps en processos d'expropiació:
Antoni Maimó
i altres agermanats prenen 3 ducats d’or, 5 reials d’argent i dues
fogasses a A. Cànoves,esclau de mascarat.(AR 270 roli 49/g) estant a la
Plaça de la Quartera d'Inca.
Miquel Planas i a la dona Portals cullen fruits a la vinya i mallola d’Antoni Jover.(AR 269 foli 100).
Arnau Saurina
d’lnca en l'expropiació de 10 moltons d'Antoni Serra menjats a Sa
Pobla quan estava dit Arnau a dita vila en favor de la Germania.(AR 270
foli 181)
Joan Monistrol i Gabriel Figuera forçats a pagar 14 lliures per ovelles preses a En Carbonell (AR 272 foli 15/g)
2 de
novembre de 1523-L'exèrcit reial entra a Sa Pobla.
4 de
novembre de 1523-Pere Ramon de Montornés i Joanot de Montornés,
donzells de Mallorca i hereus universals de Berenguer de Montornés, fan
donació entre vius al seu germà Joan, de tots els drets que els
pertanyen sobre el que havien llegat el seu pare Berenguer i la seva
germana Praxedi, esposa de Joan Domènec.
Aquest
mateix
dia es confisquen
els béns de 45 agermanats que són condemnats a galeres i 4 són
desterrats.
4 de novembre
de 1523- El Lloctinent General escriu al batle d'Inca per tal que
incauti els béns necessaris per fer pagar les 92 ovelles que el
carnisser Gabriel Figuera va prendre a Bernat Ferrer d'Inca. (AR 267
foli 196)
7 de
novembre
de 1523 - Condemnen
a mort 62 agermanats de Ciutat que són pobres i als quals no poden
confiscar béns.
Any
1523-
Antoni Mulet, notari de
Muro , molt afectat de la Germania,
que participà en diverses campanyes i en assassinats va alçat.
26 de
novembre de 1523-El papa
Climent VII atorga l'exclussivitat de la devoció i culte de sant Antoni
als antonians, de manera que només amb el seu permís es poden exposar
imatges en públic i recaptar almoines.
11 de
desembre de 1523 El Lloctinent General ordena que es paguin en diners
comptants a la parròquia i vila d'Inca les 1688 lliures i 4 sous que la
vila va prestar a la Règia Cort per a la reducció de Mallorca. R.P.
2042 foli 69).
18 de
desembre de 1523- Repuesto el Virey don Miguel
Gurrca en su destino
después de la derrota de los agermanados, regalóle el Rey dos grandes
llaves de oro de las puertas de la ciudad, con la siguiente inscripción
en cada una: "Non habemus regem nisi Karolum. luce claves luí
Majoricarum Regni, quas magistratus et respublicci patres una cum
populis ejusdem regni tui ob sinceram fidelitatem tuae Majestatis
presentant."
23 de desembre de 1523- Pere Isern és beneficiat del castell de Capdepera.
Any
1524
Any
1524-Joan
Llodrà és propietari
de Llodrà (Manacor).
10 de gener
de 1524-Bartomeu Fuixer i la seva muller Bàrbara, habitants
de la vila de Santa Margarida, fan donació entre vius a Llucià
Tornamira, donzell de Mallorca, d'unes sorts de terres situades a la
mateixa vila, les quals estan sota el domini de Pere Ramon de
Safortesa, donzell de Mallorca.
22 de
gener
de 1524- Convocats y congregats en la manera
acostumadada com
digueren los honorables en Franc Exertell, Jaume Ferrer, Berenguer
Maure y Antoni Castell,, jurats
y lo dit Franc Exertell, Antoni Sureda, Johan Ullestret, Andreu
Soliveres, Jaume Soliveret, Pera Feliu, Antoni Castell, Mateu Girard,
Miquel Truyol y Marti Prats y Joan Marquet consellers lany present de
la Villa de Alcudia novament feta Ciutat de gràcia per la S.C.R.M. en
un pati de la Iglesia o monestir sots invocació de la. Verge Maria de
la Victoria, construït en la part de la montanya del terme de dita
Ciutad.Sobre la propositio feta per lo
venerable Pare frare Antoni de Avila, prior del dit monestir, fonch
conclus y determinat per lo dit Consell nemine discrepante, sino en
Johan Marguet y Andreu Soliveres en los caps davall mensionats.
Primo que tots los bens de dit Monestir que lo Rt. P. f. Antoni Davila
entén acomanar que los Jurats haguen aquells acceptar y tenir en
comanda ab benefici de inventari y aquells no puguen distribuir sino a
voluntad del dit P. f. Antoni o altre tenint de ell potestat per útil e
subventio del dit monestir.
Mes determinaren y concediren que les pertinéntias del dit monestir
sien de la Font del Jonch, del Cami de la V. M.de la Victoria- tirant
per lo cami de les faldes del pujol del dit Montolivet, y daqui tirant
fins lo torrent del Aledernar, y daqui fins a la creu de Montesion de
la mata del fangar y
daqui tirant al'mirador sobre la dita font. En aquest cap ha dissentit
Joan Marquet.
Mes avant donaren poder a dit R. P. f. Antoni Davila, Prior del dit
Monestir e a sos succesors de poder fer set o dotze hermitoris del port
major al port menor de la present Villa e Ciutat a la part de la
montanya ahont ben vist sera al dit Prior o asos successors.
Mes determinaren y donaren potestat als honorables Jurats de poderse
fer xies de drap que volran folrades de seda e de la manera quels
aparra, discrepant en asso Andreu Soliveres demunt dit" A. H.
M. Baratillo del Paborde Terrasa, T. II. pag. 107.
El 31
de
gener de 1524 es reuneix el Consell a la Casa de Nostra Dona
de la Mamella de Llucmajor per acordar les composicions per les
imposicions derivades de la Germania.
7 de
març
de 1524-Carlos V escriu des de
Vitòria al procurador Reial perquè es respecti l'elecció de Jaume Pujol
com abat de la Real contra les pretensions del papa i de l'abat de
Poblet que volien Gaspar Martí.
14 de
març de
1524 - Cinc persones
que portaven vitualles als reclosos són condemnats a galeres.
Dia 11
d'abril de 1524 moren
executats pels mascarats els agermanats,
Jaume Quintana de Binissalem, Llorenç Serra, sabater, Bernadí Delfabre,
Joan Rosselló, Antoni Colom de Felanitx, germà de l'instador Joanot. El
ferrer Jaume Escrivà, fabricant de bombardes, és penjat al Sitjar i el
teixidor Bernat Sagrera mor esquarterat.
7 de
maig
de
1524 - El rei Carlos confirma en el càrrec l'abat de sant Bernat, Jaume
Pujol.
11 de maig de 1524 - Jerònia Palou Santacília, viuda de Joanot d'Armadans es casa amb Joanot de Berard Gual Sabater Moix.
26 de
juliol
de 1524- Són admesos a composició setanta poblers, delats
i inculpats d’haver participat o servit
i consentit en lo levament del poble de la present illa e d’esser
estats de la voluntat de la germania que en dit regne era estada
introduïda… segons la qualitat de les culpes i facultat de llurs béns.
Pugen en total 1525 ll. Destaquen:
- Joan Ferragut i Jaume Ferragut (difunts) 100 ll
- Martí Serra de Gaieta 100 "
- Joan Cerdà de Vernissa i son fill: 80 "
- Miquel Ferragut (difunt) i Antoni Ferragut: 70 "
- Antoni Serra del Pou: 60 "
- Joan Caldés: 60 "
- Pere Mir: 60 "
- Joanot Serra: 50"
- Joan Palou: 50 "
5 d’agost de
1524 Moren executats els agermanats Joan Oliva de Selva,
Antoni Sastre de Sant Joan, Marc Torrents i Macià Roberts, paraires.
17
d'agost de
1524 - Bernat Cotoner, fill d'Esclarmonda, de qui és procurador, el
mercader Jaume Domingo i els picapedrers Miquel Cerdà i Joan Llorenç,
acorden la reparació del molí que tenen aprop de la Porta Pintada
, de la síquia i del corral amb un portal der passar del molí al
corral. (ARM, Prot. R-592, 39v).
30 de
setembre de 1524 -És executat l’agermanat petrer Llorenç Vadell
que encara seguia alçat.
19
d'octubre
de 1524-Entre els
inculpats en el seguiment de la Germania a santa Maria del Camí i
repressaliats econòmicament per aquest fet cal destacar que Onofre
Jaume de s'Arbossar va ser sentenciat a mort. De les famílies més
afectades cal destacar: vuit homes amb el cognom Babiloni ( Joan,
Joanot, Pere, Perot, Onofre, dos amb el nom Jaume, Bartomeu ), quatre
membres dels Jaume del Arbossar (Antoni,Pere, Onofre i Bartomeu) ; set
dels Canyelles, de Buch (Pere , Bartomeu i Mateu), de Son Barca
(Gabriel) i de Són Llaut (Pere) , més Pere Canyelles Martí i Joanot
Canyelles; Jaume Seguí, de Son Seguí; tres Busquets, un de Buch (Joan
Busquets), i Antoni i Jona probablement establerts a Santa
Eugènia; vuit Mascaró, de Son Mascaró (Onofre, Jaume, Bartomeu,tres amb
el nom de Pere, dos amb el nom de Joan).
8 de desembre
de 1524 - El Lloctinent General ordena pagar 30 lliures al Veguer de la
Cort pels treballs de guardar agermanats en el Castell de Bellver, que
varen ser executats, uns esquarterats i altres penjats entre els quals
hi havia Blai Rexach d’lnca. (R.P. 2042 foli 200)
