Què està succeïnt a les empreses de servei a la discapacitat de les Illes?

 

 

Les empreses de discapacitat de les Illes (Amadip, Amadiba, Consorci Aprop, Nordsport...etc.) ofereixen un servei que va dirigit als sectors més febles de la societat. Aquestes empreses es dediquen a donar qualitat de vida a aquelles persones que no es poden valer per sí mateixes.

 Però lluny d’aquest fet replet d’humanisme podem veure amb preocupació com, des de les gerències, s’asumeixen politiques d’empresa que atempten contra els drets dels treballadors i treballadores.

 A empreses com Amadip i Amadiba per exemple, als treballadors dels torns nocturns sel’s paga només a raó de la meitat de les hores treballades sota l’argument que poden dormir (un altra cosa és que es pugui fer efectivament), a Amadiba es modifiquen les vacances amb menys de 24 hores d’antelació, es produeixen acomiadaments, uns quants la passada setmana, per raons única i exclusivament mercantilistes, raons que, obviament, no apareixen en els escrits d’acomiadament. Això mateix ha succeit a Nordsport, una empresa subcontractada per l’Ajuntament d’Alcúdia dedicada a tenir cura de les persones majors depenents. I no només això. A Amadip s’han produït acomiadaments falsejant els arguments, discriminant als treballadors que s’atreveixen a alçar la seva veu en contra de les distintes politiques empresarials encaminades a reduïr costos precaritzant unes condicions de treball ja bastant difícils.

I és que les gerències pareixen absolutament desfermades. El passat estiu a la residència Son Tugores, depenent del Consorci Aprop, les politiques empresarials dugueren a la gerència del Consorci a reduïr despeses mitjançant la reducció del servei de neteja durant el cap de setmana. El fet que bona part dels usuaris  d’aquesta residencia sigui incontinent no els va aturar, fent conviure així als usuaris i als treballadors amb femtes i brutor inimaginables. De la mateixa manera des de la gerència d’aquest Consorci es sol fer cas omís de les sentencies judicials, de les resolucions de la Inspecció de Treball, dels requeriments de la Conselleria de Treball...

Malauradament totes aquestes actuacions es fan amb l’absoluta inoperància dels sindicats majoritaris, UGT i CCOO, que en el millor dels casos miren cap un altra banda i en el pitjor d’ells es converteixen en armes que esgrimeixen les gerències en contra dels treballadors que diuen defensar.

Tot això i molt més està succeïnt a les empreses que han de tenir cura dels més desfavorits, empreses que han deixat de banda els criteris socials que han de regir la seva activitat, ja que la seva finalitat és suposadament els servei que ofereixen a la societat, per donar pas a la cara més lletja de les empreses finalistes on els diners supleixen qualsevol mena d’humanitarisme.

 

 

 

Palma, 4 d’abril de 2008