Alternança o alternativa ?
Llorenç Buades
Dins un partit com el PSM els renovadors
es defineixen per un projecte propi que
en l’espai polític i social no està a l’esquerra del PSOE. En conseqüència
és un projecte d’alguna manera assimilable a l’espai de les polítiques
socioliberals (neoliberals) pròpies del PSOE, o a les directament liberals del
PP i Unió Mallorquina. Són renovadors perquè cerquen un espai llunyà dels
elements fundacionals que definien al PSM en l’espai del socialisme
autogestionari. La identitat que cerquen és innecessària al meu parer perquè
el seu espai polític i social és el mateix que ocupa Unió Mallorquina,
l’espai dels assimilabres a Convergència i Unió. No hi ha futur per a dues
forces en el mateix espai, però tampoc tenen massa futur dins el PSM si guanyen
els partidaris del Bloc perquè el seu espai social sembla en teoria molt llunyà
a Alternativa-EU-Verds.
Dic que sembla llunyà en teoria, perquè
en la pràctica Alternativa-EU-Verds no en té gaire d’esquerra alternativa o
d’alternativa social.
Una alternativa d’esquerra, una
alternativa social, s’ha de moure en el camp de les polítiques socials
antiliberals,i no és el cas.
La formació Alternativa-EU-Verds està
bastida per una majoria de persones que en la seva intervenció militant fan més
política d’alternança que d’alternativa. De fet, Esquerra Unida és cada
vegada més una eina subsidiària del PSOE, i en conseqüència esdevé més una
formació per a l’alternança política (al PP) que una eina per a bastir una
política alternativa. Si entenem per política alternativa aquella que exclou
les pràctiques de dreta –-com són ara la reforma laboral i la de la
seguretat social de ZP--,per més que es facin atribucions alternatives, no ho són.
Allò que pot diferenciar els renovadors
del PSM i la formació Alternativa-EU-Verds és l’opció o no per l’alternança.
La diferència és en el model
d’alternança:els renovadors del PSM, al meu parer, no tanquen portes al PP en
matèria d’aliances, com s’ha vist en algunes polítiques de caire
municipal.
Aquest fet, en qualsevol cas, no és
determinant tampoc per a una formació com Esquerra Unida. Hi ha llocs on IU té
més força municipal (Andalusia), on han aconseguit batles amb el suport del
PP. No és el cas de Mallorca perquè el problema no es planteja on no hi ha
regidors.
La proposta de bloc, al caliu de
l’aparell del PSM, és una pedrada que no té sentit immediat,però és una
eina útil per a fer possible una nova edició de la coalició dels
progressistes.
Sembla que els renovadors perden posicions
davant la pressió combinada de sectors del PSM, Esquerra Unida i fins i tot de
parts d’ERC que, amb suports externs (del Lobby i independents) opten per
l’entesa electoral.
La posada en marxa d’una claca al servei
del projecte no és cap garantia de generació d’un bastiment que asseguri la
democràcia participativa d’una futura entesa, i per això també hi ha gents
d’esquerra que ja no es deixen enganxar per les polítiques de mal menor.
Seria oportú reprendre els orígens de l'esquerra, per a la fundació de
projectes arrelats en el món del treball i per al món del treball. Però
aquest projecte polític de recuperació d'un espai polític socialista i
col·lectivista sembla molt allunyat dels caps de les èlits dirigents del món
polític i sindical actual que es baralla per conquerir les posicions de centre
per tal que res no canvïi.
Les entitats polítiques han de canviar
els mètodes de funcionament intern, i una entesa com la que es proposa, sense
un bastiment democràtic arrelat , si no és una bona eina ni per a fer oposició,
encara ho és menys per a formar govern.
La lliçó d’ERC hauria de servir
d’exemple, però sembla que a molts mandarins només els preocupa els efectes
de la decisió de les bases.Encara més, si aquestes qüestionen maneres de fer
política i de fer govern.