Alternança o alternativa ?

 

Llorenç Buades

tornar

 

Dins un partit com el PSM els renovadors es defineixen per un projecte propi  que en l’espai polític i social no està a l’esquerra del PSOE. En conseqüència és un projecte d’alguna manera assimilable a l’espai de les polítiques socioliberals (neoliberals) pròpies del PSOE, o a les directament liberals del PP i Unió Mallorquina. Són renovadors perquè cerquen un espai llunyà dels elements fundacionals que definien al PSM en l’espai del socialisme autogestionari. La identitat que cerquen és innecessària al meu parer perquè el seu espai polític i social és el mateix que ocupa Unió Mallorquina, l’espai dels assimilabres a Convergència i Unió. No hi ha futur per a dues forces en el mateix espai, però tampoc tenen massa futur dins el PSM si guanyen els partidaris del Bloc perquè el seu espai social sembla en teoria molt llunyà a Alternativa-EU-Verds.

Dic que sembla llunyà en teoria, perquè en la pràctica Alternativa-EU-Verds no en té gaire d’esquerra alternativa o d’alternativa social.

Una alternativa d’esquerra, una alternativa social, s’ha de moure en el camp de les polítiques socials antiliberals,i no és el cas.

La formació Alternativa-EU-Verds està bastida per una majoria de persones que en la seva intervenció militant fan més política d’alternança que d’alternativa. De fet, Esquerra Unida és cada vegada més una eina subsidiària del PSOE, i en conseqüència esdevé més una formació per a l’alternança política (al PP) que una eina per a bastir una política alternativa. Si entenem per política alternativa aquella que exclou les pràctiques de dreta –-com són ara la reforma laboral i la de la seguretat social de ZP--,per més que es facin atribucions alternatives, no ho són.

Allò que pot diferenciar els renovadors del PSM i la formació Alternativa-EU-Verds és l’opció o no per l’alternança.

La diferència és en el model d’alternança:els renovadors del PSM, al meu parer, no tanquen portes al PP en matèria d’aliances, com s’ha vist en algunes polítiques de caire municipal.

Aquest fet, en qualsevol cas, no és determinant tampoc per a una formació com Esquerra Unida. Hi ha llocs on IU té més força municipal (Andalusia), on han aconseguit batles amb el suport del PP. No és el cas de Mallorca perquè el problema no es planteja on no hi ha regidors.

La proposta de bloc, al caliu de l’aparell del PSM, és una pedrada que no té sentit immediat,però és una eina útil per a fer possible una nova edició de la coalició dels progressistes.

Sembla que els renovadors perden posicions davant la pressió combinada de sectors del PSM, Esquerra Unida i fins i tot de parts d’ERC que, amb suports externs (del Lobby i independents) opten per l’entesa electoral.

La posada en marxa d’una claca al servei del projecte no és cap garantia de generació d’un bastiment que asseguri la democràcia participativa d’una futura entesa, i per això també hi ha gents d’esquerra que ja no es deixen enganxar per les polítiques de mal menor. Seria oportú reprendre els orígens de l'esquerra, per a la fundació de projectes arrelats en el món del treball i per al món del treball. Però aquest projecte polític de recuperació d'un espai polític socialista i col·lectivista sembla molt allunyat dels caps de les èlits dirigents del món polític i sindical actual que es baralla per conquerir les posicions de centre per tal que res no canvïi.

Les entitats polítiques han de canviar els mètodes de funcionament intern, i una entesa com la que es proposa, sense un bastiment democràtic arrelat , si no és una bona eina ni per a fer oposició, encara ho és menys per a formar govern.

La lliçó d’ERC hauria de servir d’exemple, però sembla que a molts mandarins només els preocupa els efectes de la decisió de les bases.Encara més, si aquestes qüestionen maneres de fer política i de fer govern.