Actualitat de l'agost de 2004 (Veure altres articles)

13 d'agost de 2004

El preu del petroli ha arribat a un nou rècord en situar-se en 46,58 dòlars
 

14 d'agost de 2004

Gabriel Escarrer va aportar 100 milions de pessetes a la campanya de Sa Clau segons Rabasco (U.H.)
 

18 d'agost de 2004

Ecologistes en Acció contrari que la central de Vandellòs subministri electricitat a les Balears

La UIB s'oposa a la supressió de la Junta Avaluadora de Català per part del PP
Balears bat un nou rècord de consum elèctric en arribar als 914 megawats

 

19 d'agost de 2004

Unes 800 persones volgueren impedir que Catalina Cirer entràs al monestir de La Real
Un incendi forestal destrueix 7'8 hectàrees de pineda i alzinar en el terme municipal de Sóller
Macià Batle, primer viticultor de les Illes Balears en assumir la gestió de les Bodegues de Santa Caterina
Reconvertir la Platja de Palma podria tenir un cost d'uns 1.000 milions d'euros i 15 anys d'obres

Renovadors del PSM rebutgen consolidar l'opció de Progressistes de les Illes
L'Ajuntament de Palma ha regularitzat 374 piscines il·legals

20 d'agost de 2004
Radiotelevisió de les Illes Balears adjudica els informatius a Canal 4 per 12,4 milions d'euros
L'antic càmping Platja Blava (Muro) obre de nou convertit en un complex de luxe
 

21 d'agost de 2004
Un incendi forestal que afecta a unes 5 o 6 hectàrees de pinar es produeix a la zona militar des Cap des Pinar, a Alcúdia
 

24 d'agost de 2004

Veïnats del Secar de La Real han presentat denuncia als jutjats contra els agents de la batlesa Cirer
Enfrontaments a s'Illot entre policies i un grup de joves d'ètnia gitana

Inaugurat al port de Sóller el Museu de la Mar
Unes drassanes mallorquines fan el primer vaixell d'energia solar

25 d'agost de 2004

ERC demanarà al Congrés aclariments pel «possible tracte de favor» que rep Pedro J.Ramírez en l'ús d'una piscina pública
El PSOE es nega a augmentar al 50% el descompte per al transport dels residents promès en campanya electoral
Els pacients de Son Dureta amb necessitat d'operació tarden 80 dies de mitja.
Càritas denuncia que 7531 famílies de les Illes Balears no tenen cap tipus d'ingrés

L'Ajuntament d'Alaior cedeix a l'Ibasan els terrenys per a la construcció d'una nova depuradora.

28 d'agost de 2004

Els precontractes per regularitzar immigrants sense papers es venen fins a 800 euros i a la Part Forana encara són més cars
Membres de les plataformes antiautovia es concentren als terrenys de l'antiga teulera de Campanet
Moren 5 persones i 32 són ferides pels atacs aeris nord-americans sobre la ciutat de Fal·lujah
Powell anul·la la seva visita a Grècia després de les manifestacions
L'ajuntament d'Artà, participat per Esquerra Unida-Verds esborra del padró als immigrants sense papers
 

29 d'agost de 2004

Un estudi del Consell recomana un màxim de 22 camps de golf a Mallorca, però ja n'hi ha 26 autoritzats
Els municipis balears gasten set milions d'euros anuals en la factura d'enllumenat públic
 

Actualitat d'agost de 2004

30 d'agost de 2004

Agost de 2004

Sant Bernat i la Mare de Déu de la Salut

JOSEP JUÁREZ I L'ESQUERRA OFICIAL

EL PP ENS VOL EDUCAR

RENOVADORS, DE QUÈ ?

CRISI DEL TURISME ?

PUJEN ELS PREUS I BAIXEN ELS SALARIS GRÀCIES A CC.OO. I UGT, INSTRUMENTS DEL CAPITAL CONTRA LA CLASSE TREBALLADORA

Sant Bernat i la Mare de Déu de la Salut
Entenc que les idees religioses partanyen al terreny de la vida privada, però quan s'utilitzen una vegada i una altra de manera electoral i/o política passen a formar part de la pràctica política d'aquella persona. Puc entendre que la ciutadana Catalina Cirer o el ciutadà José María Rodríguez vulgin anar a demanar la benedicció de Sant Bernat, com tants de milers de ciutadanes i ciutadans ho fan el dia de la seva festa, el que no em queda gens ni mica clar és que la batlessa i el conseller puguin imposar la seva presència a un recinte privat i religiós, desprès d'haver-los fet saber que no hi anassin perquè no serien ben rebuts.
Sé que no ès democràtic utilitzar els mitjans públics, que són de tots, per a interessos privats i/o particulars. Quants de policies nacionals i locals, d'uniforme i de paisà, formaren part de l'operatiu? Quantes hores dels comandaments i dels dirigents polítics per dissenyar-lo? Són hores de treball que pagam entre tots dels nostres imposts. I tot per demostrar qui comanda a ca nostra... A la senyora Presidenta de la Fepae, també del PP, tan preocupada per la seguretat ciutadana, no la preocupa aquesta malversació de recursos humans i econòmics, que en principi s'haurien d'emprar per prevenir i per combatre la delinqüència?
També em preocupa que el senyor cònsol del Vaticà a Mallorca, responsable màxim del monestir de la Real, deixi «al pairo» el seu rector, com si la protecció de La Real no anàs amb ell, i encara consider més greu que amb pocs dies de diferència a la mateixa ciutat, i protagonitzades per les mateixes persones, tenguin lloc les Festes de la Mare de Déu de la Salut, amb misses oficials i ofrenes florals que tenen més a veure amb actes polítics que religiosos, en aquest cas no amb el silenci i sí amb la presència i la benedicció del senyor bisbe. Crec que més d'un han perdut els papers...
Jo no vaig ser a La Real el passat dia 19, però crec que que la tasca de defensar La Real no pot ser només dels veïnats i del rector, sinó que és obligació de tots els qui estimam Mallorca i Ciutat, i per això sí que pens anar a la «Romería» del dia 4 de setembre, de La Real a Cort.
Francisco Mengod Bonet. Palma.

JOSEP JUÁREZ I L'ESQUERRA OFICIAL
MIQUEL LOPEZ CRESPI
 
D'ençà la desfeta del Pacte de Progrés i la davallada progressiva dels percentatges electorals de PSM, Esquerra Unida i Verds, el senyal d'alarma s'ha encès en tots els partits «petits», propers ja a l'extraparlamentarisme. Molts d'aquests partits, especialment el PCE (els predecessors d'Izquierda Unida) mai no imaginaren que els pactes amb el franquisme reciclat en temps de la transició, l'acceptació de la llei D'Hont, que els serví a la perfecció per a desfer-se de l'esquerra alternativa a finals dels anys setanta, serviria també al sistema per desfer-se igualment d'ells. Quin despertar més amarg! Serà allò que «Roma no paga traïdors?». Podria ser. El cert és que d'ençà que els partits en teoria situats a l'esquerra del PSOE perden electorat i diputats, alguns només tenen ja el 2 o el 3 per cent dels vots, les reunions, les trobades més o manco secretes, els nervis, la conspiració contínua, són a l'ordre del dia.
Però, vista i comprovada la magnitud de la desfeta dels partits més petits de l'esquerra oficial... la gent es demana si hi seran a temps per a la «refundació», per a la «renovació», per a «recuperar les senyes d'identitat». Quan ja s'està en el 2,90 % dels vots i es perden regidors, diputats i vots a les totes, el futur, evidentment, es presenta tenebrós.
Sembla, emperò que als poders fàctics ja els va bé el bipartidisme PP-PSOE. Segurament, si no hi ha un miracle, si no es troba en aquests tres anys la «fórmula màgica» que permeti la permanència dels petits, la condemna a mort, la reducció al més pur i dur extraparlamentarisme dels grups en teoria situats a l'esquerra del PSOE.
Davant aquesta crisi tan punyent i tan real... què en diuen els moviments alternatius, els sindicats no reformistes, el moviment antimundialització, els corrents d'esquerra anticapitalista existents en la nostra societat? Hem estudiat el document d'anàlisi de la crisi escrit pel dirigent de la CGT Josep Juárez i hem de convenir que, a més d'extremament clarificador, és molt crític amb el nefast paper desenvolupat per les burocràcies polítiques fracassades aquests darrers anys. El treball analitza també els errors de la candidatura «Progressistes per les Illes», la fracassada coalició de PSM, Izquierda Unida i ERC, muntada pels cims, explica el dirigent de la CGT. Com diu Josep Juárez, l'error principal dels partits agrupats en la coalició va ser no anar més enllà d'uns acords entre dirigents, entre comitès de direcció. Juárez pensa que va ser un camí equivocat. I proposa, com proposà l'esquerra alternativa, un camí diferent: «Es tractava de, al fil de les mobilitzacions socials, construir entre tots, organitzacions polítiques i entitats socials, un projecte clar, més enllà del calendari electoral, obert a la ciutadana, horitzontal, participatiu i democràtic». No es va fer així i ja es varen veure els resultats.
Juárez es prou crític amb aquesta esquerra oficial que, a la desesperada, pugna per tornar a trepitjar moqueta. Però ja s'ha vist que el poble, els sectors de l'esquerra autèntica de les Illes, no confien gaire en aquestes direccions expertes en tota mena de trucs de prestidigitació per a poder continuar fruint de substanciosos sous i altres privilegis que comporta la gestió del sistema. Juárez, i amb el dirigent de la CGT molts de ciutadans i ciutadanes, opten per bastir noves formes d'entendre la pràctica de la política. Els responsables d'haver perdut l'oportunitat de bastir una autentica política reformista al servei del poble de les Illes a causa d'haver fet fracassar el Pacte de Progrés, ho tenen molt complicat per a continuar .
En efecte, som molts els que pensam que determinats sectors d'aquesta esquerra oficial més que un ajut són una rèmora , un entrebanc del qual els diversos moviments ciutadans s'han de desfer com més aviat millor. Com explica molt bé el dirigent de la CGT: «Davant l'absència d'una expressió política útil i pròpia, cal definir, doncs, si els moviments ciutadans... s'han de limitar només a organitzar el debat social i la protesta o si, a més de tot això, han d'ocupar els terrenys fins ara en mans dels professionals de la política. En altres paraules si per a dur a terme la voluntat de la gent, s'han de treure els intermediaris».

EL PP ENS VOL EDUCAR
Es el Govern el que debe gobernar. También en Educación.
 
El Mundo, dia 13 d’agost de 2004, aplaudia la decisió del PP a favor de l’extinció de la Junta Avaluadora de Català i de passada atacava el sindicat STEI . El Mundo vol ni més ni menys que les “massetes de picar esquerda” que ens governen a les Illes Balears governin en Educació.
Però què ens poden ensenyar aquesta colla de brètols llevat d’altar fumats, misses de tres, i processons de la beata amb Sor Catalina d’abanderada. Ens poden ensenyar com millorar l’entorn familiar mitjançant les lliçons del regidor Nadal, o com fotre els doblers del poble al Rasputín i tenir un Institut florer que no piula davant els fets. Ens poden ensenyar “humanitats” amb les maneres com tracten als immigrants, o com respectar la naturalesa trinxant la terra d’asfalt. Ens poden ensenyar a traïr la memòria del nostre poble menyspreant la llengua com ho fan als autobusos de Ciutat. Ens poden ensenyar a fer parts i quarts subvencionant a un diari d’extrema dreta que es diu lliberal i que vol que el mercat ho reguli tot (menys les seves subvencions). Allò que més ens poden ensenyar però és a predicar allò que no creuen en funció dels seus interessos. De la doble moral en saben molt.

Renovadors, de què ?
S’ha d’aturar la deriva del PSM.
 
L’emergència de l’anomenat sector renovador dins el PSM, a la reunió de Bunyola va demostrar la seva escassa presència. La manca de suport militant dels renovadors demostra la impossibilitat d’establir-se com un projecte alternatiu amb credibilitat dins el nacionalisme.
Mancat de programa i de projecte alternatiu, el discurs renovador es centra més en el canvi de cares a la direcció nacionalista que en les propostes, de manera que apareix davant el públic com una simple operació burocràtica. Aquest aspecte és el més destacat de totes les intervencions públiques del “sector renovador” que, de noves maneres de fer política n’ha parlat ben poc, i en canvi ha ajudat al menys mediàticament a magnificar l’aparença de crisi interna.
Allò que els seguidors de la política institucional hem pogut esbrinar de tot això és que hi ha un nou candidat, Sansó que vol situar el partit més a la dreta.
Que el PSM no és un partit massa esquerrà és evident, tot i que encara hi ha socialdemòcrates dels d’abans i no dels que s’ho diuen i fan polítiques liberals com el “thatcherista” senyor Blair. Però, precisament el seu allunyament de la realitat en la gestió de govern es fonamenta en el fet que no ha satisfet al seu electorat tradicional, i que s’ha oblidat de les demandes de la seva gent.
Allò que no vol la gent que vota tradicionalment al PSM és la política adreçada als botiguers—que no els voten--, ni a enaltir als intel·lectuals del franquisme com Llorenç Villalonga , Estelrich, ni a conservadors com Miquel dels Sants Oliver.
La gestió del PSM de rehabilitació de “pseudocatalanistes” que a l’hora de la veritat estaven al costat dels assassins franquistas no ajuda en absolut la seva causa. Els camíns a seguir no són aquests.
El PSM no és un partit rupturista. Ens ho deixa clar Sansó. I ara cal respondre’s francament, si és posible l’emancipació social i nacional sense cap mena de ruptura?.
Són ja massa anys de contenció, de fer costat al poder, de cercar el recer d’una burguesía nacional inexistent, de cercar botiguers o hotelers progressistes. La realitat s’imposa amb total claredat:s’ha de baixar al solc, al lloc de treball, on mai no arriben els esforços normalitzadors, i ni tan sols s’ha intentat.
I al final què tenim: guàrdies civils que no ens entenen i jutges que ens demanen que ens expressem en castellà.
 
 


CRISI DEL TURISME ?
Més de 350.000 passatgers, arriben els dies 6,7 i 8 d’agost de 2004 a l’aeroport de Son Sant Joan (Mallorca). Es tracta d’una xifra una mica inferior a la població de dret de la Ciutat la que arriba en només tres dies. Malgrat tot, aquest estiu es parla de crisi, però la crisi de la que parlen es diferent per a la gent treballadora que per aquells que la generen.
La massificació de la construcció a llarg del anys, feta amb el vist i plau dels diversos governs que, a la dreta o al pacte de progrés, no són sinó l’expressió dòcil dels interessos de la patronal constructora-hotelera, s’ha fet sense cap mena de crítiques per part dels sectors que controlen i dominen l’economia. Ara parlen de crisi del model que ells mateixos han generat. El turisme bat nous records d’arribades als aeroports de les Illes, però els hotelers es queixen de la manca d’estades als hotels. Què passa aquí ?.
És evident que la gent que arriba (gairebé la meitat de la que arriba) no va a parar als hotels , i que ha fet opció per gaudir dels avantatges donats pels mateixos hotelers mitjançant el seu govern titella a les places no legals, moltes de les quals van en benefici dels propis hotelers, i de les segones residències (més de 50.000 propietats estan en mans estrangeres) que ells mateixos han potenciat.
Darrera tota aquesta comèdia dels hotelers s’amaga la veritable intenció de desregular encara més el sector, alliberant places legals amb connivència amb l’administració, i obtenir ajudes per a reconvertir places hoteleres legals en habitatges, desfent-se del personal. Alliberades 15.000 places hoteleres, amb el seu cost social corresponent, podrien vendre-les com si de pisos es tractés, i amb els guanys podrien construir 30.000 places hoteleres més explotant l’interior de l’illa.
Un projecte que a més es vol vendre emmarcant-lo en una política de “sostenibilitat”, i que es complementa amb nous camps de golf i asfalt (es diuen carreteres, però són veritables autovies, legals o camuflades en desdoblaments ). La questió és consumir territori al temps que es redueixen costs salarials. La resta és comèdia.



PUJEN ELS PREUS I BAIXEN ELS SALARIS GRÀCIES A CC.OO. I UGT, INSTRUMENTS DEL CAPITAL CONTRA LA CLASSE TREBALLADORA
 
Els convenis col·lectius nous signats el primer semestre de l''any han obtingut una pujada salarial mitjana del 3%.Per altra banda els convenis revisats han obtingut un increment mitjà  del 2,9%, segons dades de l''Estadística de Convenis Col·lectius del Ministeri de Treball. A les Illes Balears els increment encara són menors.

Mentre la moderació salarial  es fa crònica en virtut dels Acords Interconfederals subscrits entre patronal ,CC.OO. i UGT, la cistella de la compra dels productes bàsics es dispara. Les possibilitats d’accés a un habitatge signifiquen la disposició mitjana de tres quartes parts del salari mensual d’una persona, i a més els articles bàsics per a la supervivència s’encareixen. Les dades oficials són clares: l’oli d’oliva ha pujat un  21,6% en un any, els ous un 17%, les patates un 19,1%, les bledes un 9,3%, les cebes i pastanagues més d''un 20, i els tomàquets un 8,80%.
Les pomes han pujat més d''un 27%, els plàtans de Canàries un 15,5 % en els últims dotze mesos. El preu del pa, el mes de gener ja havia triplicat les previsions d’inflació del govern.
 
El pollastre ha pujat un 11,8%, i el conill un 10,7%. els musclos pujaven un  15,5 % mentre abaixaven  els preus de les cigales (-2%) o el salmó (-2,5%) , menjars que no són de consum quotidià en casa del pobre.
 
Els sindicats no responen a les necessitats de la major de les famílies que tenen problemes per a estirar el salari fins al final de mes, i l’endeutament familiar creix excessivament. L’esquerra política es dedica a parlar de Gibraltar, com el temps de Franco, i del sexe dels àngels.
 
És necessari i urgent que els treballadors ens organitzem en  sindicats anticapitalistes com la CGT, sindicats encara petits però ben útils per a fer front a les agressions del capital en connivència amb la burocràcia sindical ben pagada de CC.OO. i UGT.
 
Encara hi ha esquerra per a impedir la regressió social a que ens sotmeten, però per això cal denunciar a la falsa esquerra sindical i política, i desfer l’apropiació d’un nom que no li correspon.