ACTUALITAT 

Dates per a la reflexió

Izquierda Unida amb Carrillo i Fidalgo

L’opció del canvi de nom d’Izquierda Unida a Izquierda Unida-Verdes no passa

El programa econòmic del PSOE és de dreta

Batasuna, EH, il·legals

El pis de Zaplana

L’impacte de l’IPC és major per a empobrir als pobres

Aznar cobra dels EUA

Nomenament antidemocràtic de Villarejo

 

Dates per a la reflexió

Segons el Banc d’Espanya fins el tercer trimestre de 2003 els beneficis de les empreses havien crescut un 15,4%.

 

Beneficis d’usura en relació a la inflació: Espanya va bé per als accionistes.

El salari mínim interprofessional puja de 451,20 fins a 460,50 euros, el més mal pagat d’Europa, després del portuguès.

Però hi haurà gent que ni en això arriba, perquè un treballador ocupat (així li diuen els cervellots de les estadístiques) que faci 6 hores al mes, no hi arriba...

El 91,24% dels contractes que s’han formalitzat al llarg de l’any són temporals, segons un estudi de Javier Ramos-Díaz, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i en base a fonts de l’INEM. La concatenació de contractes fa que l’Estat Espanyol sigui el que més ocupació genera

Altres diríem que és el que més paperassa genera..

Les pensions pujaran un 2%, més un 0,8% de revalorització.

Gràcies al Pacte de Toledo, ja tenim la Seu plena d’ous.

Cal ser moderats perquè res no canviï.

A l’Estat Espanyol ja no hi ha tant d’atur com hi havia:

A/ Perquè els aturats no registrats no existeixen.

B/ Perquè qui treballa més d’una hora a la setmana té una ocupació, i en conseqüència no és un aturat (segons el PP i altres).

C/ Perquè gràcies als accidents laborals (dels quals tenen la culpa els treballadors segons les instàncies judicials que cada dia es superen per demostrar-nos que la justícia és un “cachondeo”) es pot generar nova ocupació—Especialment si el treballador es mata....

De 14 milions de famílies que hi ha a l’Estat Espanyol, 8 milions tenen problemes per arribar a final de mes (Un 57,70%) segons una enquesta feta pública per l’INE amb base a les dades del tercer trimestre de 2.003

Ben segur que els del PP no en tenen...

Segons va dir Rato dia 10 de Desembre, les parelles espanyoles destinaven el 19 % del sou per viure a un pis, casa o xalet. Segons la Caixa de Catalunya, la compra d’un pis a Balears suposa el 57 % dels ingressos d’una família..

Es veu que la gent de Balears no vivim al país de “Rato i les mil meravelles”.

No contents només amb donar canya als nacionalistes, el PP i el PSOE s’han tornat ajuntar, aquesta vegada contra els drets humans dels immigrants amb una nova Llei d’Estrangeria que introdueix els camps d’internament, o sigui la vella presó de Ciutat.

No s’ajunten que no s’assemblin.

Tot un detall d’humanitat per a alegrar les festes de Nadal amb pau, amor i harmonia.

 

 

Izquierda Unida amb Carrillo i Fidalgo

Una imatge val més que mil paraules. Llamazares al costat de Santiago Carrillo i Fidalgo en la foto de l’Assemblea d’Izquirda Unida expressen la regressió de la formació cap els seus orígens: a un costat els pactes de la transició que tan mal feren a la classe obrera i que contribuïren a desactivar els moviments socials, i a l’altre la presència del representant del neoliberalisme sindical.

En canvi, Julio Anguita era silenciat en el documental de pur estil estalinista que intentava manipular l’evolució d’Izquierda Unida.

L’opció del canvi de nom d’Izquierda Unida a Izquierda Unida-Verdes no passa

La maniobra d’intentar incloure com un afegitó d’Esquerra Unida, l’espai polític verd, de manera semblant al model d’Iniciativa-Verds, no va obtenir la majoria dels vots a l’Assemblea de la formació.

Els Verdes, havien denunciat públicament la maniobra d’apropiació de sigles.

El programa econòmic del PSOE és de dreta

La reducció d’imposts a les societats forma part de les “novetats” del PSOE per a les properes eleccions. És a dir que,  els rics que amaguen les seves fortunes en aquest tipus de societats pagaran menys.

No hi ha en canvi cap element de correcció que vagi en favor d’incrementar les despeses socials que a l’Estat Espanyol suposen un 20,1% del PIB quan la mitja comunitària és del 27,3% del PIB.

 

El ministre de Treball i Assumptes Socials, Eduardo Zaplana, ha adquirit recentment un pis a Madrid que li ha suposat una inversió de 1.622.732,68 euros, quantitat que correspon exactament a 270 milions de les antigues pessetes.
El pis comprat per Zaplana està situat en una de les zones més cotitzades i cares de la capital d'Espanya: en ple Passeig de la Castellana. L'edifici, dedicat íntegrament a habitatges habituals, alberga un habitatge per planta.
La nova propietat de Zaplana pot considerar-se molt àmplia, ja que disposa de 532 metres quadrats (!!!) útils. Així es desprèn de la descripció detallada que es fa del pis en el corresponent registre de la propietat de Madrid .
El pis consta, segons l'escriptura, d'un vestíbul, un saló amb xemeneia, una sala d'estar, un menjador, una cambra d'armaris, dues cambres de bany i un de condícia per als senyors, una cambra de vestir, quatre dormitoris per als senyors, un despatx, un vestíbul per als nens, ofici, menjador per al servei, cambra de planxa, un dormitori per al servei, una cambra de bany i quart d'entrada i armaris, i cuina.

Zaplana retorna el crèdit amb quotes mensuals de 8.044,47 euros, pagadores a trimestres vençuts, durant el primer any. En aquest termini inicial el tipus d'interès aplicable és fix, al 3,36% anual, segons es recull en l'escriptura que detalla les condicions del crèdit hipotecari. Aquestes quotes mensuals, equivalents més de 1,3 milions de les antigues pessetes, són sensiblement inferiors al seu sou com ministre, fixat anualment pels pressupostos generals de l'Estat. Concretament, la retribució bruta anual d'un ministre del Govern com Zaplana queda establerta per a aquest any de 2003 en 72.048,96 euros (uns 12 milions de pessetes).



Aquest sou es percep en dotze mensualitats, sense pagues extraordinàries, segons l'article 23.1 de la llei de pressupostos generals de l'Estat vigent. Per tant, el sou de Zaplana com ministre és de 6.004,08 euros al mes. La diferència entre el seu sou i les quotes mensuals del crèdit hipotecari és de 2.040,39 euros. Els membres del Govern no reben altres retribucions i la legislació sol contempla, al marge de les despeses reportades, unes dietes fixes quan viatgen fora de Madrid, similars a les dels funcionaris de major rang. Així mateix es preveu el pagament de l'habitatge quan un ministre procedeix de fora de la capital d'Espanya (Zaplana ha estat residint des del seu nomenament en l'habitatge existent en el seu ministeri).

En l'escriptura del préstec no figuren avalistes tercers o altres garanties addicionals aportades. L'únic bé que el garanteix és el propi pis. Per a això, segons recull l'escriptura, està taxat «per a subhasta» en la quantitat de 2.658.723 euros (més de 442 milions de pessetes), xifra que supera en un milió d'euros al del preu de la compra-venda. El pagament d'aquestes quotes de 8.044, 47 euros es preveu durant el primer any, ja que després s'aplica l'interès variable pactat per a la resta de la vigència del préstec: l'índex euribor augmentat en 0,40 centèsimes. Aquest índex de referència, el més habitual en operacions hipotecàries, està actualment fixat en el 2,504%.

Les condicions del crèdit hipotecari estableixen que durant els tres primers anys -el primer amb interès fix i els dos següents variable- hi ha una manca per a retornar el capital prestat. Només a partir del tercer any i durant un termini de 300 mesos (25 anys), segons s'estableix en l'escriptura. s'amortitza el principal, 1,62 milions d'euros, i els corresponents interessos pendents fixats, a l'alça o a la baixa, segons el euribor més 0,40 centèsimes.

(Informació publicada en l'edició digital del periòdic Levante)


Delegat sindical sancionat per escriure un article contra la política del govern en la guerra contra l'Iraq.

 Javier Ramos Sánchez, funcionari d'Institucions Penitenciàries i membre de la Junta de Personal de l'Administració de l'Estat a Biscaia ha estat sancionat amb set mesos de suspensió d'ocupació i sou i possible trasllat posterior, com a conseqüència d'haver escrit un article d'opinió, en qualitat de ciutadà, el dia 18.03.03 en un diari d'àmbit basc, sense esment alguna a la seva condició funcionarial o al departament al que pertany.

L'Administració considera que ha ofès al President del Govern, que és el seu superior, fins i tot quan escriu com ciutadà, per dir que la política del Govern del Sr. Aznar és subalterna i seguidista, actuant amb la manca de crítica d'un porter de discoteca complint les ordres del President dels EUA en la guerra d'agressió a l'Iraq i per la  impopular participació de l'Estat espanyol en aquesta guerra. Per aquest motiu el Ministeri de l'Interior li imposa la sanció de SET MESOS de suspensió d'ocupació i sou i posterior trasllat, perquè implica la pèrdua del lloc de treball.

Aquesta és la llibertat d’expressió que el govern del partit popular permet a mes de dos milions de ciutadans (funcionaris).


 
Membres de la Fundació 'Humanisme i Democràcia' implicats en negocis amb el govern de Sadam Hussein

Les influències comercials del Partit Popular espanyol a L'Iraq
Carlos Hernández
La Clave

Destacats membres de la Fundació apareixen vinculats a negocis desenvolupats a l'Iraq de Sadam Hussein. José Félix González Noriega va ser soci de Basem Kakish un dels espanyols que apareix com beneficiari al costat de Javier Rupérez.

Quatre destacats membres d'Humanisme i Democràcia estan relacionats amb negocis de distinta naturalesa desenvolupats a l'Iraq durant el règim de Sadam Hussein. José Félix González Noriega, secretari de la Fundació, va constituir en 1994 una empresa destinada originalment a comerciar a l'Iraq i en altres nacions d'Orient .

José Guell Ramón, vocal de la Fundació, és l'Administrador de Luxor Trading una companyia dedicada a la intermediació en exportacions i importacions de productes. Ricardo de León Egues, coordinador general de la Fundació, és conseller de MTS Tobacco una empresa participada pel govern de Navarra que va subscriure almenys dos contractes amb el Govern iraquià. Al costat d'ells es troba el president de la Fundació i actual ambaixador espanyol a Washington, Javier Rupérez el nom del qual va aparèixer en la llista publicada el passat 25 de gener pel diari  de Bagdad Al Mada com beneficiari de contractes per a la compra de 9,8 milions de barrils de petroli.

El cas més significatiu, a part de Javier Rupérez és el de José Félix González Noriega. El membre de l'àrea de Relacions Internacionals del Partit Popular i secretari de la Fundació Humanisme i Democràcia va constituir en 1994 l'empresa Cisarabtrade S.L. Una societat limitada en la qual ocupa el càrrec de conseller sotssecretari del consell d'administració, segons consta en el registre mercantil de Madrid. El més cridaner és que un dels dos consellers delegats solidaris de l'empresa és Basem Kakish l'empresari espanyol d'origen jordà que apareix al costat de Rupérez en la llista d'Al Mada com beneficiari d'un contracte per a la compra de disset milions i mig de barrils de petroli. Kakish i González Noriega van ser per tant socis fundadors d'una empresa l'objecte social de la qual era "la compra, venda i mediació en el mercat internacional de comerç de tota classe de productes de consum".

Kakish ha declarat a la Clave que la companyia es va crear amb la finalitat clara de realitzar diversos negocis a l'Iraq i en altres països d'Orient . No obstant això l'empresari jordà afirma: "em vaig desvincular de l'empresa al setembre de 1996, poc abans que s'engegués el programa de les Nacions Unides 'petroli per aliments' en el qual posteriorment vaig participar legalment amb una altra de les meves empreses".

 

Batasuna, EH, il·legals

Milers de ciutadans bascs no podran expressar políticament les seves idees perquè la justícia espanyola ha decidit que no són políticament correctes.

Independentisme: cap ni un, ni tan sols el judicial.....

El pis de Zaplana


 

L’impacte de l’IPC és major per a empobrir als pobres

El 30% de les llars espanyoles de menor nivell de renda ha suportat un increment de preus entre 2001 i 2003 en la seva cistella de la compra del 10,9%, tenint en compte els productes i serveis que consumeixen amb més freqüència. Enfront d'això, el 30% de les famílies amb més renda ha sofert un alça del cost de la vida del 9,8%.
Aquesta diferència de l'impacte de l'IPC entre els diferents nivells de renda és determinant en el càlcul de la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, que veuen lligat l'increment del seu sou a la variació de l'IPC.
Les famílies de menys renda tenen un fort consum de béns de primera necessitat, que són els que més han pujat en general, situació que genera diferències amb les de renda alta.
A l’Estat Espanyol, el 10% de les llars més pobres dedicaven, l'any 2000, el 67% de la seva despesa a béns i serveis de primera necessitat o de consum habitual, com aliments i begudes no alcohòliques (40,2%), despeses associades a habitatge (19,3%), comunicacions (5%) i begudes alcohòliques i tabac (2,5%).

Aquesta proporció disminuïa de forma dràstica en el 10% de llars més riques, fins situar-se en el 25,4%. En aquestes famílies predominava la despesa en transports (27,6%), hostaleria i restauració (11,5%) i vestit i calçat (8,3%).

Aznar cobra dels EUA

Els EUA donen a Aznar el tribut al seu suport en l’aventura d’Irak. Sense dubtes tenen molt a aprendre d’ell i  seria convenient que José Mari hi restés per a sempre. A la fi el seu model social és el dels EUA, i segurament es trobarà millor allà que aguantant als social-liberals dels PSOE.

Allò que no li desitjam és la sort, perquè la seva sort implica la desgràcia de milers de persones. Aznar vol ser un bon cap de pont dels interessos de les multinacionals espanyoles que exploten els sudamericans.

Nomenament antidemocràtic de Villarejo

La convocatòria de les eleccions europees a l’Estat Espanyol, pel que fa a l’esquerra, no fa albirar massa esperances. Esquerra Unida amb el nomenament antidemocràtic de Villarejo ha mostrat les seves vergonyes. Alguns nacionalistes, com els verds no saben on ubicar-se .Tot plegat els qui no creuen en aquesta Europa dels mercaders i en la seva constitució d’esquena a la ciutadania no gaudeixen d’una força d’esquerra a l’Estat Espanyoil que pugui expressar el rebuig al model de construcció europea.

 

 

 

 

 

Tornar a la pàgina anterior