Gran Bretanya:                      

Respect: Neix una nova Esquerra                            

per Alan Thornett*

Una nova coalició política socialista i pluralista va fundar-se el diumenge 25 de gener a Londres, a la sortida d’un congrés on hi van participar al voltant de 1500 militants. El seu nom és Respect — the Unity Coalition (Respect, la coalició unitària). Respect presentaraà candidatura a les eleccions al Parlament europeu i a l’Assemblea del Gran Londres del proper 10 de juny.

Els congressistes van aplaudir llargament després que la declaració política que funda la coalició obtingués l’aprovació mitjançant el vot  molt majoritari dels presents. Aquesta declaració havia estat objecte de debat i esmenes al llarg de la jornada.

R.E.S.P.E.C.T. és un nom que significa : Respecte, Igualtat, Socialisme, Pau, Sostenibilitat, Col·lectivisme i Sindicalisme, en les seves inicials angleses, la qual cosa resumeix perfectament les prioritats dels seus fundadors i les aspiracions de la majoria.

El congrés va elegir una direcció provisional de 18 persones que respon fonamentalment al moviment antiguerra, del qual ha sortit la iniciativa. S’hi troben George Galloway — diputat de Glasgow expulsat del Partit Laborista l’octubre de 2003 per la seva oposició a la guerra d’Iraq i en particular perquè havia cridat als soldats britànics a la desobediencia, Mark Serwotka — secretari general del sindicat dels serveis públics i dos dirigents regionals del sindicat de bombers, Ken Loach, Salma Yaqoob — una militant musulmana dirigent del moviment Stop the war  a Birmingham, el dr Kalim Siddiqui — president del Parlament musulmà a Anglaterra, Nick Wrack — president de l’Aliança socialista. Respecte dels representants de l’esquerra revolucionària al sí de la direcció provisional cal remarcal la presència de quatre dirigents SocialistWorkers Party (SWP, principal organització de l’esquerra marxista revolucionària), i finalment jo mateix, aen nom de l’International Socialist Group (ISG), secció britànica de la IVª Internacional.

La direcció provisional es farà càrrec de la campanya electoral i de l’activitat de Respect fins l’octubre de 2004. Aleshores s’ha previst un segon congrés per tal de finalitzar la seva constitució mitjançant estatuts i estructures permanents.

El camí de l’alternativa

 L’evolució ràpida cap a la dreta del Partit laborista ha deixat un espai buit a l’esquerra que des de la meitat dels anys 1990  ha fet sentir la necessitat d’una organització com Respect a Gran Bretanya. L’esquerra britànica estava davant la necessitat de trencar el seu aïllament per tal de construïr una organització novedosa i de llarga trajectòria.

Els darrers anys, l’Aliança Socialista havia intentat fer front a aquesta necessitat a Inglaterra i el Partit Socialista Escocès (SSP) l’ha emprés amb èxit a Escòcia. L’Aliança Socialista no ha pogut gaudir d’un èxit significatiu, però si ha pogut començar a preparar el camp per a una alternativa d’esquerra.

Amb el desenvolupament del moviment de masses contra la invasió de l’Iraq, s’ha donat un nou pas endavant. Tot i que la Coalició Stop the War va obtenir un gran èxit, no podia esdevenir per si mateixa una organització política i presentar-se a les eleccions, perquè aquest no és el paper d’un front unitari . Després de la seva conferència de maig de 2003 l’Aliança socialista ha valorat el buit polític existent i ha fet la crida a la formació d’una nova organització política apta per a representar la radicalització que s’ha produït contra la guerra. Peròmancava l’element catalitzador d’aquest moviment i la crida de l’Aliança socialista no s’havia resolt amb èxit.

Amb l’expulsió de George Galloway, la direcció del Partit laborista ha general involuntàriament les condicions per a una iniciativa política més ampla.El mateix George Galloway no ha dubtat de fer una crida a favor d’una nova formació política capaç d’enfrontar-se a les eleccions europees i a l’elecció de l’Assemblea del gran Londres, posant-se a la seva disposició per entrar a formar part de la candidatura si la nova formació ho considerés. Com a antic diputat laborista donava a la crida la credibilitat necesaria. De fet ha estat el primer diputat laborista a l’actual època que ha fet una crida a rompre clarament amb el laborismo per a fundar un nou partit. Quan Ken Livingstone va ser expulsat  va rebutjar aquesta perspectiva i encara més, va demanar als que li donaven suport la continuitat de la seva militància dins el laborismo.

Fins i tot Galloway va anunciar clarament que no tenia la intenció de demanar la reintegració al Partit laborista, considerant que una actitud així seria una traició als militants del moviment contra la guerra.

Potencialment Respect és el més important pas donat per l’esquerra inglesa en relació al reagrupament de l’esquerra anticapitalista des de l’existència del blairisme a meitat dels anys 1990. La naixença de Respect no pot ser entesa sense la significació de l’èxit i de la vitalitat del moviment contra la guerra a Inglaterra i de l’unitat que ha permés forjar sobre un llarg ventall de tradicions polítiques presents al seu sí. És un fet que el moviment no ha aturat la guerra, però constitueix la mobilització més important i la coalició més ampla posada en marxa a Inglaterra después molt temps. Disposa d’un suport de masses.

Des de la primera gran manifestació el setembre de 2002 a Londres era clar que el moviment antiguerra esdevindria una qüestió fonamental. Aquesta manifestació va ser seguida el 15 de febrer de 2003 per la més gran mobilització a l’història britànica amb més de dos milions de persones als carrers. Un moviment així tenia la capacitat de revitalitzar i remodelar l’esquerra per poc que aquesta fos capaç d’aprofitar l’ocasió.

Al mateix temps, la població s’enfrontava a la política més reaccionària del " New Labour " (" nou laborisme "). El seu govern ha introduït el pagament de l’escolarització, ha privatitzat les escoles i ha deixat que els beneficis s’imposin en els serveis de salut. Ha encoratjat el racisme i ha reforçat l’extrema dreta en els seus atacs contra els immigrants i demandant d’asil. Els partidaris del Partit laborista han pogut constatar que la política del seu govern ha estat a vegades pitjor que la del gocern conservador precedent.

La combinació d’aquests dos factors—la guerra i la política social laborista—ha engrandit la fisura oberta entre les aspiracions de la seva base tradicional i el nou laborismo de Tony Blair..

Nous desafiaments

La tasca a fer consisteix avui en construir Respect com a nova organització política. Aquesta pot transformar-se en una gran organització d’esquerra radical, integrant la major part de l’esquerra preexistent. Pot també recollir la major part dels membres del vell laborisme—la tradició laborista anterior a Blair—al costat de la component revolucionària. Aquesta serà sense cap dubte una organització més plural políticament que l’Aliança socialista o el mateix Partit socialista escocés. És posible que tengui un èxit important si els sectors de l’esquerra sindical s’impliquen en la seva construcció o procuren de diverses maneres donar suport a la mateixa—és útil mencionar aquí que a Escòcia el sindicat de transports RMT acaba d’afiliar-se al Partit socialista escocés.

Però cal anar de pressa. Cal respondre a l’aspiració d’un partit capaç de dirigir-se al conjunt de la classe obrera unit als socialistas revolucionaris i moles altres que volen lluitar contra la política dretana i reaccionària del nou laborismo. Allò que cal és un partit capaç d’actuar igual sobre el camp electoral com en la mobilització social. Respect pot esdevenir aquest partit.

És una qüestió que és debat al seu si i que mereix una consideració seriosa, La base material per la qual Respect esdevé un partit—en el sentit polític de la paraula més que en l’organitzatiu—és més forta que en el cas de l’Aliança socialista. Per això haurà de dotar-se d’una publicació central única i la seva implicació i acció en les campanyes de masses haurà de fer-se col·lectivament, de la mateixa manera que ho ha fet el Partit socialista escocès.

Aquesta qüestió no serà resolta immediatament i el debat ha de continuar. No és evident, per exemple, que el SWP—que ha jugat un paper essencial per a la posada en marxa de la primera etapa de Respect amb el seu paper dins la coalició Stop the War — vulgui que esdevengui un partit. El SWP considera que l’Aliança socialista és “un front únic d’una manera particular ». Aquesta concepció li permet mantenir els principals dominis del treball de masses dins l’òrbita del SWP i d’evitar la col·lectivització dins l’Aliança. Què passarà en allò que afecta a Respect ?

Al nostre entendre, Respect no ha d’esdevenir un partit electoral o una aliança electoral laxa, sinó que s’ha de desenvolupar com a partit polític estable i capaç d’oferir una alternativa al nou laborisme. Hi ha prou consens al seu interior per a ser una organització democràtica i pluralista, que permeti a les organitzacions de l’esquerra revolucionària integrar-se i a la vegada permetre la seva existència com corrents polítiques al seu inetrior.

Desgraciadament el Partit comunista de Gran Bretanya (CPB) ha decidit, després de la seva conferència extraordinària del 21 de gener, no unir-se a Respect de moment, sinó continuar la seva política envers la reconducció del partit laborisme cap a l’esquerra. Aquest fet no aturarà el desenvolupament de Respect, El CPB està en relitat molt dividit sobre aquesta qüestió : el seu diari, Morning Star està a favor de Respect contra la direcció del partit i en motiu del congrés de Respect deia al seu editorial « Tots a bord de l’express unitat ».

Resta un mes per estructurar Respect i posar en marxa la campanya electoral, La primera reunió de la seva direcció provisional del 31 de gener ha decidit cridar a les conferències regionals (sobre la base de les circunscripcions per a les eleccions europees) amb la finalitat de llançar Respect a nivell regional i fer elegir les candidatures. Ningú no sap, evidentment, el nombre d’electors que obtindrà Respect, però no és imposible que pugui enviar al menys un diputat o una diputada al Parlament europeu.

* Alan Thornett, dirigent del Grup socialista internacional (ISG, secció britànica de la IVa Internacional) i membre de la direcció provisional de Respect, forma part del Buró executiu de la IVa Internacional.

INICI