La ciutadania en el Regne de la
Mentida.
Llorenç Buades Castell
2 de desembre de 2012.
Els poders mediàtics
que generaren els sistemes goebbelians de transmissió criminal de
propaganda segueixen vigents en els mitjans de premsa i mitjans de
comunicació espanyols. Aquella "La Vanguardia" transmissora del
pensament de Hitler, aquells
ABC franquistes,aquells diaris regionals que van de demòcrates després
de 40 anys de servei a la dictadura, o altres mitjans més novells com
el Inmundo o semblants de la televisió, dirigits per personatges amb
nivell intel·lectual inferior al de les rates i guiats per instints
primaris, afortunadament moriran. Perquè tot i que la mort no ens
iguala, tot acaba en cendres: no hi és Rouco Varela en l'enterrament
dels pobres i no és el mateix el mausoleu d'un March que el de les
seves víctimes, però uns i altres acaben en cendres.En qualsevol cas
allò que ens clama avui és que aquells vells poders encara mediatitzen
i són útils, com ho han sigut al llarg dels anys. per al manteniment
del Regne de la Mentida.
Els mitjans escrits i audiovisuals, públics i privats, al servei
del Regne Espanyol de La Mentida segueixen avui el discurs en clau
hitleriana quan diuen que el govern incrementa les pensions quan
de fet es baixen , quan pregona que els retalls van pel camí correcte
per a la generació d'ocupació, o quan diuen que els catalans han votat
en clau espanyola contra el sobiranisme. Però el més penós és que cap
ni un dels mindundis perrodistes en la compareixença posterior a la
roda de premsa d'aquella Soraya pepera amb cognoms franquistes, va
recordar a la ministra que ERC havia aconseguit 11 dels 12 escons
(alguns eren de parlamentaris de Ciu's no sobiranistes) perduts per
CIU.
Tampoc van fer recordar "professionalment" que una ICV-EUiA que manté
posicionaments sobiranistes havia guanyat tres escons, i que una CUP
boicotejada pels mitjans de incomunicació privats i públics havia
aconseguit tres escons amb una despesa de molts pocs euros.
El més penós és que aquest Regne Espanyol de la Mentida és sostingut
per aquells que es diuen d'esquerra i són fidels a una
Constitució (com ha votat IU d'Extremadura ara mateix en el
seu Parlamet) que la majoria dels ciutadans i ciutadanes de l'actual
estat espanyol no han votada ni aprovada.
La Constitució espanyola, facturada amb la signatura del PCE i del PSOE
ens va instal·lar en una monarquia decidida per Franco i ,en un sistema
de presó de pobles i nacions pactat amb els franquistes amb renúncies
totals a les lluites per l'autodeterminació dels pobles i per la
República, a més de fermar-nos de cap i peus en l'economia social
(ja,ja,ja) i de mercat (això si) que destroça les nostres vides.
En conseqüència, el Regne Espanyol de la Mentida perviu en bona part a
conseqüència dels pactes refrendats per el sector majoritari de
l'esquerra (PSOE i PCE), que ha possibilitat també la configuració dels
elements mediàtics actuals de manipulació informativa .
Entre aquests no és aliena la desparició dels mitjans de comunicació
públics a benefici de mans privades o l'atorgament oligopòlic de
freqüències.
Aquest Regne Espanyol de la Mentida no és exclussiu de la dreta i
s'escampa cap als referents d'una esquerra que només ho és de nom,
absolutament hipotecada i condicionada pels doblers de la banca en el
seu finançament electoral.
Transversalment, aquest Regne de la Mentida s'escampa fins i tot en
l'esquerra sistèmica o no sistèmica, quan no es valoren correctament
els resultats de les iniciatives empreses o quan no s'encerta en
abocar-se en les preocupacions majoritàries de la gent. Per això és
necessari canviar el discurs burgès que manté l'esquerra en la
ponderació de les actituds.
L'esquerra no ha de barallar-se amb la dreta en relació a la
qualificació de les mobilitzacions en funció de la major o menor
convocatòria d'aquestes, perquè qualsevol protesta, qualsevol vaga,
qualsevol rebuig d'una situació d'abús de poder, fins i tot de manera
individual, qualsevol lluita és fonamental per a una victòria
immediata o futura. Una manifestació o una vaga mai fracassen i el
termini "fracàs" quan es tracta de l'expressió del rebuig a un abús ha
de ser descartat del llenguatge de l'esquerra. Els combatents contra
Hitler o Mussolini eren una minoria significada com terrorista, però
tenien la raó. I allò que importa és sostenir la raó contra la mentida,
a partir dels suports existents que s'expressin, siguin pocs o molts.
Dit això s'ha de reconéixer la veritat, cosa que no fa l'esquerra: la
vaga del 14 N va tenir èxit per la seva mateixa convocatòria i
seguiment en els carrers, independentment de la major o menor adhesió a
la mateixa, perquè moltes persones anaren aquest dia a treballar, tot i
estar a favor de la vaga per raons de precarietat, per raons
econòmiques i no tenir descomptes o per por a la llibertat que té
l'empresari d'acomiadar...
Però no s'ha d'obviar tampoc que molts ciutadans, a la vegada
electors, avalen les polítiques de retalls -- sovint quan afecten a
altres, perquè en parlar de mi no ric--- i per això han guanyat partits
de dreta a totes les eleccions als parlaments autònoms -- l'andalús
inclòs perquè el PSOE és de dreta a matar i amb càrrecs d'extrema dreta
com el senyor Bono--, o han votat alternativament a partits que emparen
les polítiques de retalls.
Els electes que veritablement estan contra els retalls, com la CUP, són
molt minoritaris. De manera que, condició prèvia per a la solució
de la crisi des d'un punt de vista d'esquerra és la solució a
l'esquizofrènia que fa possible que la veïna voti al PP però
demani signatures per tal que el fill que fa feina a l'Ibanat no perdi
la feina en els retalls; que el meu veí de dreta es lamenti ara perquè
la dreta a la que voten familiarment ha retallat a la filla
mestra, les hores de classe per a l'educació d'adults; que
Marieta estigui en condicions d'agraïment al seu marit militant del PP
i interventor a les eleccions que , com mestra interina no tengui
feina en perspectiva enguany ni l'any proper. Del que es tracta és que
el pare d'un càrrec municipal de l'esquerra, militant a la vegada del
PP i de CCOO, visiti el psiquiatre, com la cap sindicalista del sector
aeri que milita en el PP i a la vegada va a la manifestació dels
anticapitalistes... És absolutament necessari que aquest
"monstruari" d'indecència mental resolgui la seva doble vida.
El Regne de la Mentida amb la seva maquinària d'emblanquinar
cervells per a carregar-los de merda, fa creure's rei al marginat, però
afortunadament algunes persones hem après a llegir els missatges
enverinats, a sortir de l'analfabetisme en el qual ens volen inserir
els Goebbels amb els seus instruments. Per això mateix no és lògic que
volguem jugar en el camp de les valoracions que puguin fer els que
sempre tendran uns motius o altres per fer per prevaler amb mentides
els seus interessos.
16 de Desembre de 2012
Centenars de persones participen a les
marxes contra el peatge del Túnel de Sóller
El matí del diumenge 16 de desembre centenars de persones han secundat
les dues marxes contra el peatge del Túnel de Sóller. Des del costat de
Sóller, més de 200 persones s'han manifestat amb una pancarta que
resava “Mallorca Lliure de Peatges” i al so de la sirena, de xiulets i
de nombrosos crits proferits com “volem un túnel lliure i gratuït”,
“volem la subvenció”, “no volem pagar” o “els doblers”, en referència
al deute de la subvenció del túnel. Aquesta s'ha realitzat per la
carretera, per a després iniciar un recorregut pels carrers de Sóller
fins a arribar al davant de l'Ajuntament, on s'ha llegit un contundent
i crític manifest.
Des del costat de Bunyola, i convocades per l'Aviv de Bunyola, més d'un
centenar de persones han partit de la plaça del poble amb una pancarta
que resava “Rescat del túnel ja” al so de les xeremies, anant per la
carretera de Sóller, moment en el qual s'han format llargues retencions
de cotxes, fins a arribar a l'estació de peatges del túnel, la qual han
obstruït mentre es llegia el manifest.