Any 1970

Veure documents gràfics clicant :  1 i 2

L'any 1970 en la memòria

L'any 1970 va ser per a mí un any molt crític. L'any del canvi. Estudiava aleshores un curs introductori a la Filosofia, després d'aprovar el preuniversitari quan poc abans d'arribar la primavera m'aplegà el prior i em convidà a deixar els estudis i a ajudar al meu pare i a la família professionalment com a manobre. Aquell impresentable, ara frare neocatecumenal, poc temps després va exigir al meu pare, picapedrer, 25.000 pessetes si volia obtenir la cartilla d'escolaritat, tot un abús que mon pare , en la seva ignorància, va acceptar pagar.

Després de mitja vida intern es feia difícil canviar, i encara més en una Ciutat on només habitava els dissabtes i diumenges cada quinze dies, i en el temps de vacances.

D'entrada vaig decidir mantenir els meus estudis a l'Aliança Francesa. Un certificat de l'Institut Français de Barcelone, vinculat a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc  amb data de juny de 1970 em recorda el meu pas per aquella escola. El certificat és del tercer any.

En aquells anys a l'Aliança Francesa vaig conéixer Bernadí Company i Eusebi Riera, antifranquistes.               

La meva preocupació en aquell moment era trobar feina, però, llevat dels estudis, no sabia fer res més, així que un bon dia  de primavera vaig començar a treballar en una obra propera al mercat del Camp Redó que feien els Poquet, i per sort només hi vaig durar mig dia perquè aquell mateix dia m'oferiren un lloc de treball com a auxiliar administratiu en la oficina d'una fàbrica de vi.

Vaig començar que guanyava 3500 pessetes al mes, i vaig haver d'aprendre ben aviat a manejar una màquina de comptes corrents.

A l'oficina no ens deixaven fumar i feiem jornada de matí i horabaixa, excepte els dissabtes que només treballàvem el matí. A l'hora de berenar, hi havia operaris que tiraven miques aposta i tot seguit compareixien un munt  de ratolins.

Mai no vaig veure un gra de raïm a la fàbrica, però si que arribàven camions procedents de Xeste, Jumilla i Utiel, i després s'embotellava.

Moltes vegades els repartidors ens tornaven les botelles que mostraven en el seu interior objetes impropis del comerç del vi, i en teniem una bona col·lecció en exposició.

Un dels administratius ens mostrava les primeres revistes pornogràfiques, que un pilot li feia arribar, quan aquí veure un bikini en pantalla podia considerar-se un excés.

En la fàbrica, els dies que els homes del "Movimiento" convocaven actes d'adhesió "patriòtica" al franquisme, com les relacionades amb el Procés de Burgos,  solien baixar les portes metàl·liques i continuàvem fent feina a l'interior, perquè  per als empresaris no eren aquelles les seves prioritats.

Calvià tenia 4.385 habitants de dret.

La població activa agrària de la Serra de Tramuntana era de 4.251 persones. Esporles tenia 231 persones en el sector primari, Sóller 584 i Bunyola 152.

Alejandro Vidal posava la veu al servei de Radio Juventud, emissora del Frente de Juventudes franquista

Antonio Cirerol era tinent de batle de l'Ajuntament franquista de Ciutat i gràcies als pactes de l'esquerra amb el franquisme es va reciclar a la "democràcia" on va ocupar importants càrrecs institucionals.

Mariano Fernández Gavarrón era el capità general de les Illes Balears.

Juan Llop Pelegrí era el cap del Regiment Mixt d'Artilleria 91.

Miguel Vaquer Melis era diputat provincial del franquisme i amb la "democràcia" va ser regidor de Sant Llorenç.

Gener de 1970 Victòria nigeriana sobre Biafra
5 de gener de 1970  Mor Max Born
7 de gener de 1970 Suspesos de feina 800 miners d'Hunosa
14 de gener de 1970  Eisaku Sato primer ministre japonès

Lorenzo Villalonga obté el Premio Nacional de Literatura Narcís Oller. Formaven part del jurat Luis Maria Ansón i Gabriel Fuster Mayans (Gafim).

15 de gener de 1970 Mor Leonel Rugama en combat.

15 de gener de 1970- La Direcció General de Seguretat imposa una multa de 50.000 pessetes al ramader de bous Pedro Salas Garau perquè en la cursa de braus del 5 d'octubre de 1969 celebrada a Barcelona un bou tenia les banyes modificades artificialment.

17 de gener de 1970-Mor Ramon Abadal.
23 de gener de 1970  Assalt feixista al liceu Carducci: arrestat l'esquadrista Edoardo Ceft
24 de gener de 1970  Vaga de la minerai asturiana que afecta a 30.000 persones
febrer de 1970  Detingut José María Longo Fernández per fer  propaganda comunista a Gijón
2 de febrer de 1970  Primer transplantament de nervis (Munich)
 Fi de la  vaga a Hunosa
Mor Bertrand Russell
4 de febrer de 1970  Mor Manuel Hedilla, falangista
5 de febrer de 1970  Sorgeixen els Kabouters (Gnomos) a Holanda
18 de febrer de 1970  Esmenada la Constitució Belga (autonomia)
Març de 1970 Nuestra Palabra no 8, publicació del PCE a les Illes Balears.
1 de març de 1970 El Partit Socialista Austríac guanya les eleccions legislatives.

2 de març de 1970- Inauguració de la central d'oficines de Smaya al carrer de Joan Maragall de Palma.

9 de març de 1970-banyalbufar obté la declaració de "paisaje pintoresco".
15 de març de 1970 Ocupació de la fàbrica Aurrerà
15 de març de 1970 Mor Arthur Adamov escriptor
17 de març de 1970  Vaga de solidaritat amb Aurrera
18 de març de 1970 Lon Nol enderroca Norodom Sihanuk
19 de març de 1970  XV Conferència dels Gruppi Comunisti Rivoluzionari que tenen 120 militants

20 de març de 1970-Actuació de Lluis Llach a l'Auditòrium.
24 de març de 1970  Luciano Lama nou secretari de la CGIL
29 de març de 1970 El tercer govern Rumor (Dc, Psi, Psdi, Pri) jura al Quirinale
30 de març de 1970  Fracàs de l'alçament del Sudan

31 de març de 1970 - Orden por la que se nombra Secretario general del Gobierno Civil de Baleares a don Juan Capó Porcel (BOE 77) 

Abril de 1970  Vaga general a Italia

3 d'Abril de 1970-Tanca el cine Actualidades de Palma.
11 d'abril de 1970 Llançament de l´Apollo XIII tripulat per Lovell,Haise i Swigert que salven la vida en el Mòdul
12 d'abril de 1970 Inauguració del museu del palau de l'Almudaina per el vice-president de govern Luis Carrero Blanco, acompanyat del ministre d'informació i turisme Alfredo Sánchez Bella.

17 d'abril de 1970 Mor William E. Süskind, escriptor

18 d' abril de 1970  Mor Ugo Venturini feixista del MSI d'un cop de pedra llançat contra un acte de Giorgio Almirante
21 d'abril de 1970 Govern de Bruno Kreisky a Àustria

El Col·legi d'Advocats de les Illes Balears sol·licita l'aministia per als presos polítics i socials i l'abolició de la pena de mort.
23 d'abril de 1970  Alçament kurd a l'Iran
Giaccomo Mancini nou secretari del Partit Socialista Italià

maig de 1970 Dimiteix Rafael Villalonga Blanes, president de la Diputació Provincial de Balears

4 de maig de 1970- José Alcover Llompart, nou president de la Diputació Provincial franquista.
Maig de 1970  S´Hort del Rei: inauguració
Maig de 1970 Feixistes francesos funden Ordre Nouveau
5 de maig de 1970 Jornada Nacional Xabolista,Hol
6 de maig de 1970 Mor Giovanni Giuriati, jerarca feixista, a Roma
7 de maig de 1970  La Guàrdia Nacional d´Ohio mata 4 estudiants de la Universitat estatal de Kent
12 de maig de 1970 2.000 soldats israelians ocupen el Liban.

13 de maig de 1970-S'aprova el pla especial de s'Illot.
14 de maig de 1970 Aprovat l'Estatut dels Treballadors a la Cambra Italiana
24 de maig de 1970 Grups feixistes acabada una manifestació del MSI assalten la seu de l'Anpi,la lliberia Feltrinelli i la redacció d'Il Giorno a Milan
 Arrestats els feixistes Maurizio Mariano, Savino Libberini, Remo Casagrande, Franco Mojana, Roberto Panzani e Danilo Torrisi.

Juny de 1970 Els Kabouters obtenen un 11% dels vots a Amsterdam i 5 regidors.
1 de juny de1970 Mor Pedro Eugenio Aramburu, executat pels montoneros que el consideraven enemic de la classe obrera i torturador
4 de juny de 1970  Mor Josep Carner a Brussel·les.

Juliol de 1970- Moren Antonio Huertas Remigio, Cristóbal Ibáñez i Manuel Sánchez Mesa, picapedrers, a trets de la policia en una manifestació convocada per CC.OO.

7 de juliol de 1970-Els treballadors de la Societat General de Tramvies de Palma demanen 50 pessetes per hora extra, petició que no és atesa.

10 de juliol de 1970-La direcció de la Societat General de Tramvies de Palma acomiada als treballadors que no volen fer hores extra.

11 de juliol de 1970  Mor Agustín Muñoz Grandes general franquista espanyol, excombatent al servei de Hitler.
15 de juliol de 1970- Assassinat Bruno Labate,ferroviari de la SFI-CGIL en una càrrega policial a Reggio Calabria

20 de juliol de 1970 Conflicte laboral a la Companyia de Tramvies perquè els treballadors no cobraven.

Inauguració de la Casa de la Vila a santa Margalida.

21 de juliol de 1970- Vaga a la Companyia de Tramvies de Palma.
26 de juliol de1970-Mor Antonio de Oliveira Salazar exdictador portuguès.

28 de juliol de 1970-Aprovació per les corts franquistes de la nova Llei d'Educació.

Agost de 1970- Govern d'Emilio Colombo a Itàlia
agost de 1970- Salvatore Francia, feixista organitza el camp paramilitar ""Sigfrido"""
6 d'agost de 1970- Acord Espanya-EUA sobre bases militars.

6 d'agost de 1970- Es signen amb una durada de cinc anys els Acords Executius de Cooperació i Amistat entre l'Espanya franquista i els Estats Units.

setembre de 1970- Posada en marxa dels institus d'Inca i Manacor
17 de setembre de 1970-Assassinat Angelo Campanella per les forces repressives en una manifestació a Reggio Calabria
18 de setembre de 1970- Mor Jimmy Hendrix, cantant, d'una sobredosi
25 de setembre de 1970-Vagues espontànies a Alemanya
Vaga a Hunosa al pou Maria Luisa

Octubre de 1970-Primer Congrés d'Ordine Nuovo a Lucca
6 d'octubre de 1970- Anwar al Sadat succeix Nasser
 

16 d'octubre de 1970-Explosió d'un artefacte a les oficines de Ràdio Nacional i Televisió Espanyola al passeig de Gràcia núm. 1 de Barcelona. Fet atribuït al Front d'Alliberament de Catalunya.
19 d'octubre de 1970 Mor Lázaro Cárdenas expresident mexicà
24 d'octubre de 1970-Salvador Allende elegit president de Xile
1 de novembre de 1970 Joseph Mobutu, general, elegit president de la República Democràtica del Congo (Zaire)

7 de novembre de 1970-Aprovació pel ple municipal de Palma del nou Pla Urbanístic de l'arquitecte Manuel Ribas Piera, defensat per Fiol Tur,president de la comissió d'urbanisme. En el pla han intervingut el geògraf Bartomeu Barceló, el sociòleg Luis Carreño, l'advocat Tomàs Pou Viver, i l'enginyer Albert Vilalta. El pla a desenvolupar en quinze anys preveia la cobertura de Sa Riera, proposava la depuració d'aigues, la construcció de nous ports esportius,  la desviació de les aigües dels torrents cap al Torrent Gros , i l'habilitació de la Ciutat per tal de poder allotjar 1.250.000 persones.

9 de novembre de 1970- Mor Charles De Gaulle,militar i estadista francès.

14 de novembre de 1970 - L'instructor del Frente de Juventudes  Manuel Fiol Calafat és nomenat director de la Secció de la Joventut de la Creu Roja Espanyola.

17 de novembre de 1970- Eleccions franquistes a Artà pel terç de representació familiar amb un abstencionisme generalitzat:D'un total de tres candidats, Jerónimo Ginard Suñer és elegit regidor.(Bellpuig, gener de 1971)

24 de novembre de 1970- Eleccions franquistes a Artà. Els consellers locals del Movimiento elegits són: Jaime Mayol Ginard, Juan Massanet Gili, Antonio Gili Oliver i
Jaime Morey Sureda. Per el terç sindical l'elegit és Francisco Lliteras Pomar. En representació de les entitats culturals i professionals, l'elegit és Jorge Vicens.(Bellpuig, gener de 1971)

24 de novembre de1970 Plouen 117 litres d'aigua per m2 a Alcúdia
27 de novembre de 1970 Siria s'adhereix al projecte arab
30 de novembre de 1970 Manifestació a la Plaça de Catalunya de Barcelona

1 de desembre de 1970 Aprovada la llei del divorci a Itàlia
2 de desembre de 1970 Atur general a Hegoalde en protesta pel procés de Burgos
3 de desembre de 1970  Procés de Burgos a Bittor Arana,Jone Dorronsoro,Josu Abrisketa, Jon Etxabe, Arantza Arruti.

Tancada a sant Nicolau en relació al Procés de Burgos
3 de desembre de 1970  Procés de Burgos a Enrique Guesalaga,Antxon Karrera,Goio López Irasuegi,Itziar Aizpurua,Julen Kalzada,

3 de desembre de 1970 - Francisco Lozano Cánovas és el nou cap provincial de l'OJE.

4  de desembre de 1970  Assassinat Roberto Pérez Jauregi militant del PCE (I) , en una manifestació, per la Guàrdia Civil a Eibar
4 de desembre de 1970 Assalt feixista al liceo classico Manzoni de Milan ; arrestats els feixistes: Giovanni Luttemberger, Edoardo Mannelli, Romeo Sommacampagna, Biagio Pitarresi.
6 de desembre de 1970  Procés de Burgos contra Xabier Izko, Jokin Gorostidi, Xabier Larena,Teo Uriarte, Mario Onaindia, Unai Dorronsoro
6 de desembre de 1970  Mor Taiji Yamaga, anarquista japonès
7 de desembre de 1970 Intent de cop d'estat de Junio Valerio Borghese a Itàlia.

9 de desembre de 1970 - Plouen 29,8 litres per metre quadrat a Manacor.

12 de desembre de 1970 Assassinat Saverio Saltarelli, en el curs d'un assalt dels carabinieri dirigits per Alberto Antonietti contra la universitat estatal de Milan on s'havien refugiat un grup d'anarquistes que protestaven pels judicis de Burgos
 

Roberto Pérez Jauregi era militant del PCE (I)

15 de desembre de 1970 Moren 300 civils arrel dels disturbis a Polònia
15 de desembre de 1970  El Venus 7 es posa a Venus i envia 23 minuts d´informacions, a 475º

21 de desembre de 1970 Dimiteix Vladislau Gomulka i és substituít per Edward Gierek
22 de desembre de 1970 Carrero Blanco :La unidad es intangible
23 de desembre de 1970  Concentració franquista organitzada pel Consell Provincial del Movimiento a la Plaça de Cort. Hi participen menys de 500 persones.

28 de desembre de 1970  Xabier Larena, Unai Dorronsoro i Mario Onaindia condemnats a la pena de mort
 Teo Uriarte,Jokin Gorostidi i Xabier Izco condemnats a dues penes de mort cadascú:

 Consejo de Guerra en Burgos: Sentencia 28 diciembre 1970 Burgos; 23.-

Se ha dado a conocer hoy, a las cuatro de la tarde, el fallo contra 16 activistas de la ETA; juzgados en consejo de guerra suma rísimo del Gobierno militar- de la VI Región. Han sido nueve penas de muerte contra seis de los procesados. A José María Dorronsoro Ceberio, una pena de muerte por asesinato. A Juan Gorostiri Artola. una por asesinato y otra por delitos continuados de bandidaje. A Francisco Javier Izco de la Iglesia, una pena de muerte por asesinato y otra por delitos continuados de bandidaje. A Francisco Javier Martínez; una pena de muerte por asesinato. A Mario Onaindía Nachiondo . una pena de muerte por asesinato. A Eduardo Uriarte Romero; una pena de muerte por asesinato y otra por delito continuado de bandidaje. A los demás procesados les han sido impuestas diversas penas de prisión y María Aramzazu ha sido absuelta. Acta de la Sentencia La sentencia; que no será firme hasta que -previo el informe del auditor- sea aprobada por el capitán general de la Región, se desarrolla a lo largo de 107 folios dobles. Comienza la sentencia por analizar y describir la organización de la ETA, que define como <>. Como medios de acción de su programa separatista revolucionario, la ETA viene utilizando todos los procedimientos modernos de la guerra ,subversiva. preferentemente la siembra de especies falsas contra las autoridades, la estructura del Estado, sus constantes histórico-españolas y sobre la realidad socio-económica de aquellas provimcias; presentándo las, falsamente, como oprimidas por el resto de la comunidad nacional; para así crear una conciencia de rebeldía secesionista frente a la nación en la que vienen estas provincias históricamente integradas. Para el desarrollo y especialización de sus actividades cuenta con cuatro frentes : militar -tiene a su cargo las acciones violentas como robos a mano armada, asesinatos, colocación de explosivos ; actos de sabotaje y toda suerte de acciones que necesitan una preparación específica y violenta -; cultural - que canaliza las acciones propagandísticas ; la exaltación de aquellos valores que condicionan el enfrentamiento ante los españoles preconizado por la ETA y la penetración en los sectores recreativos, culturales y religiosos de fácil control por sus <> -; obrero - dedicado a la estrategia de penetración marxista de los sectores laborales -; y económico - como medio para la obtención de los fondos precisos para adquisición de armas, sostenimiento de sus liberados, gastos de propaganda y generales de la organización. Cada frente es una sección especializada a cargo de «liberados» y «activistas» previamente seleccionados y concienzudamente preparados para los fines específicos de cada uno. Entre sus servicios, ya organizados, cuenta con el denominado «relaciones con el exterior», a cuyo cargo están los contactos de todo género, con entidades revolucionarias del extranjero, con los partidos comunistas, así como con las Embajadas de Moscú, Pekín y otras caracterizadas por su animosidad a España, de las cuales han recibido ayuda y apoyo en su empresa separatista. Esta acción de la ETA se ha visto materializada en los últimos años en más de veinte robos a mano armada; medio centenar de atentados con explosivos contra instalaciones del Estado y particulares con cuantiosas pérdidas; destrucciones de instalaciones destinadas al servicio de transportes, electricidad y comunicaciones ; agresiones violentas contra funcionarios y ciudadanos de reconocido españolismo; . asesinatos de tres personas; agresiones con armas de fuego y por otros procedimientos contra miembros de la Guardia Civil, Policía y autoridades públicas, con lesiones graves, chantajes, amenazas y coacciones de todo tipo como medios para obtener la sumisión de gentes de estas provincias; toda una serie de atentados contra la libertad individual y colectiva; tendente a crear un Estado marxista-leninista en aquellas provincias e independiente de la nación española; creando con todo ello una situación «fáctica>> de guerra subversiva; que el Consejo constata en el momento de dictar esta sentencia. A continuación se establece la actuación concreta de los procesados dentro de una absoluta comunión de ideales en los fines, propósitos y medios que utiliza la ETA, encuadrados en sus diversas secciones de activismo. Delitos atribuidos a los procesados Se hace una clasificación de los delitos atribuidos a los procesados, dentro de la cual destacan por su relevancia las actividades de bandidaje y terrorismo. En este punto se señala que las misiones de mayor responsabilidad y plena dedicación, tanto en el plano decisorio de mando, como en el ejecutivo y realizador, se atribuye a los llamados «liberados», que la sentencia define como « activistas » que habiendo abandonado su domicilio habitual de estudio y trabajo honrado, viven sometidos total y absolutamente a la disciplina de la ETA, van armados, son profesionales del «activismo», los sostiene la organización, no tienen domicilio habitual y conocido, utilizan nombres supuestos que constantemente modifican y portan documentación que no corresponde a su filiación verdadera y viven clandestinamente de forma oculta y sinuosa en los núcleos urbanos y zonas rurales dedicados a los fines específicos de su movimiento. La sentencia, seguidamente, destaca las fechas y circunstancias en que cada uno de los procesados tomó la condición de <> confeccionaron y pusieron cerca de medio centenar de sparatos explosivos en edificios públicos y mercantiles, instalaciones de comunicación y cuarteles de la Guardia Civil para que, además de su destrucción, se alterara la paz social y sufriese daño la integridad fisica de sus moradores. Para estos proyectos los cuadros de «mando» tenían preparados grupos de «activistas», tanto en la fabricación y manejo de explosivos y armas, como en la manera de colocarlos en los lugares precisos, eludiendo los servicios de seguridad, ya que una de las más importantes actividades de todo «liberado» «armado», es la formación de los «activistos» de base para las acciones de violencia y terrorismo

29 de desembre de 1970  Mor Pere ex.rei de Iugoslavia
31 de desembre de 1970 Franco conmuta les penes de mort dels condemnats al procés de Burgos
31 de desembre de 1970 Mor Cyril Scott, compositor

A final d'any les principals poblacions de l'estat espanyol eren:

1. Madrid (3.120.940 habitants).
2. Barcelona (1.741.977).
3. València (648.003).
4. Sevilla (545.692).
5. Saragossa (469.366).
6. Bilbao (405.910).
7. Màlaga (361.282).
8. Las Palmas de Gran Canaria (263.407).
9. Múrcia (243.686).
10. Hospitalet de Llobregat (240.630).
11. Valladolid (233.971).
12. Còrdova (232.343).
13. Palma (Mallorca) (217.526).