Any 1942
Jorge Dezcallar Montis va ser batle franquista de Ciutat.
El capellà Bartolomé Quetglas Gayà és nomenat pel franquisme director de l'Obra Sindical de Previsió Social.
La Societat Arquològica Lul·liana obté una subvenció de 4.250 pessetes. És la primera vegada que la rep des de l'any 1936 i amb el règim de la dictadura.
Gabriel Alomar Esteve dirigeix la restauració de sant Pere d'Escorca ordenada pel propietari de la possessió, Joan Marquès Bennàssar.
1942- Ley de Educación Nacional.
Construcció del camp de Son Canals on va jugar l'Atlètic Balears.
Mor Nicolau Sastre Massot,comissari de policia, repressor de l´anarquisme
La Vanguardia publicava les obres de Hitler (Clicar)
Propagandistes de la dictadura en el Diario de Baleares: Drets: Pedro Álvarez, Juan Bonet, Pedro Ferrer Gibert, Gabriel Fuster Mayans i Laureano Irazazabal. Asseguts: Francisco Javier Jiménez, Julián Oliver, Antonio Colom.
1942
Mor Ladislao López Bassa, jerarca de la Falange.
1 de gener de 1942- Es creen les Falanges de Voluntarios. Aquest era el seu jurament:
¿Juráis por Dios y por España, por
la eterna presencia de JOSÉ ANTONIO, vivir y morir enla sagrada camaradería de la Falange.'; ¿Juráis luchar por la Unidad,
la Grandeza y la Libertad de España;por la Revolución Nacionalsindicalista, por el Imperio de la Camisa
Azul, del yugo y de las flechas?;
¿Juráis hacer de vuestra vida milicia; de vuestra carne y de vuestra
sangre carne y sangre de soldados deEspaña para marchar a la voz del Caudillo por el Imperio hacia Dios?.
Si así lo hicierais, Dios y la Patria os lo premien. Y si no, os lo demanden.
DELEGACIÓN NACIONAL DEL FRENTE DE
JUVENTUDES:
Manual del Jefe de Centuria de las Falanges de Voluntarios,
6 de gener de 1942-Mor Rafel Xamena Moll, cataliner, al camp d'extermini nazi de Gusen, annexe a Mauthausen.
8 de gener de 1942
Inauguració d'un local del SEU (Sindicato Español Universitario) al carrer de Sant Jaume, presidida per Manuel de Roque que era el seu cap provincial.
13 de gener de 1942
Juan Thomàs Riutord, nomenat cap militar de Menorca.
14 de gener de 1942
Mor el tinent Juan Massot Abizanda al servei dels nazis a Teremez.
El mateix dia moren 301 persones en aigues de Menorca en el naufragi del paquebot Lamoricière, enfonsat a uns 156 metres de profunditat en la part de proa , a uns 300 metres en la part de popa i a uns deu mil metres de distància del Cap Favaritx.
23 de gener de 1942
Juan Bautista Sánchez González és nomenat capità general de les Illes Balears.
26 de gener de 1942
La Junta Municipal d'Instrucció Primària de Palma torna a insistir en la necessitat d'eradicar la nostra llengua de les escoles.
Mor Nicolás Brondo Rotten, president de l'Associació de la Premsa de Balears. Javier Jiménez González el substitueix en el seu càrrec.
27 de gener de 1942
Es permet el consum d'un litre d'oli al mes per habitant a Mallorca.
31 de gener de 1942
La Almudaina (precedent del Diario de Mallorca) ret honors a Adolf Hitler.
8 de febrer de 1942
Neix Francesc Obrador Moratinos, secretari general de la UGT.
12 de febrer de 1942
Franco s'entrevista amb Salazar
19 de Febrer de 1942
Supressió dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques. Els seus expedients passen a ser competència de les Audiències Provincials. Es redueixen les causes de sanció i els seus efectes per als que no disposen d'un patrimoni superior a les 25.000 pessetes.
23 de febrer de 1942
Luís Rodríguez de Miguel, governador civil de les Balears, és nomenat governador de Gípuzkoa.
24 de febrer de 1942
El 24 de febrer de 1942 es ratifica el permís per
a publicar el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, sempre
que s'enviï un nombre (als censors) abans del dia 10 del mes
següent a la publicació (B.S.A.L., XXVIII, 689-691 (1941), p.
419. )
9 de març de 1942
Estrena de la pel·lícula feixista "Raza" al cinema Born.
22 de març de 1942
Arriba el nou capità general Juan Bautista Sánchez.
27 de març de 1942
Reducció de les pàgines dels diaris provocada per la manca de paper.
Abril de 1942
Canuto
Boloqui, cap de la Falange a Balears es queixa de la situació econòmica
que passen derivada de la manca de pagament de qüotes. Aquesta penúria
va fer tancar onze locals falangistes a Palma.
1 d'abril de 1942
S'obliga als escolars de Palma a cantar els himnes dels falangistes a la Plaça de Cort.
15 d'abril de 1942
Gobierno Civil de la Provincia de
Baleares.-El Sr. Alcalde de Muro, con fecha 15 del actual, me dice lo
que sigue:
Excmo. Señor:-Por el presente tengo el honor de poner en el superier
conocimiento de V. E que el día 10 de los
corrientes, en ocasión de la apertura y excavación de una cuneta para
desagüe de aguas pluviales a una profundidad de 90 cms , han sido
hallados restos fósiles de dimensiones colosales como lo hace suponer
el diámetro máximo de una de las superficies articulares de un hueso
largo que mide 17 cms. Creyendo se trata de un hallazgo de importancia
extraordinaria para la ciencia, es por lo que extimaría se dignara dar
las oportunas
órdenes para que con toda urgencia se procediera al envío de personas
técnicas en paleontología, para el estudio de dichos restos y de los
que continúan incluidos en la cantera y no se extraen por temor a que
por falta de dirección técnica pudieran estropearse. Reiteróle la
importancia que ha sido dada- por todas las personas cultas de esta
villa al hallazgo, quienes afirman se trata de un caso insólito en
Mallorca.Lo que me complazco en trasladar a V. S. para su conocimiento
y fines que se sirva estimar procedentes. Dios guarde a V. E. muchos
años.— Palma de Mallorca 18 de abril de 1942. - El Gobernador. - P.
Vila.
Sr. Presidente de la Sociedad Arqueológica Luliana
"...esta Sociedad encargó a los Socios Don Guillermo Colom Casasnovas, persona de reconocido prestigio científico, y a D. Miguel Massutti Alzamora Director de Laboratorio Oceanógrafico de Mallorca, y de la visita de dichos señores y examen de los restos en cuestión resultan pertenecer los fragmentos de huesos encontrados en las calizas miocénicas de Muro, probablemente la parte superior de un húmero de un mamífero fósil del grupo de los cetáceos, por la característica que presentan de estar faltos de canal medular."
15 d'abril de 1942
Antonio Martínez Martínez, murcià, treballador d'una pedrera, assassinat pels feixistes a Sa Teulera
23 d'abril de 1942
José de Oleza i de España, batle de Palma per designació del govern.
27 d'abril de 1942
Joan Crespí Marí i Jaume Sbert Orell, assassinats pels feixistes a les Quatre Campanes de Ciutat.
El mateix dia es produeix el naufragi dels llaüts sant Salvador i sant Bruno, a cala de Sant Vicenç i a cala Figuera. Moriren cinc pescadors.
30 d'abril de 1942
Mor en combat a la División Azul al servei de Hitler, José Fiol Gelabert.
5 de maig de 1942
Manuel Veglison Jornet, nou governador civil de les Illes Balears.
8 de maig de 1942
Mor en combat Miguel Mas Carbonell, de Maria de la Salut, sergent de la División Azul i falangista, al servei de Hitler.
15 de maig de 1942
Primer
ple de l'Institut d'Estudis Catalans després de la guerra. Es realitza
a casa de Puig i Cadafalch i s'elegeixen membres numeraris, Foch i
Torres, Rubió i Balaguer, Font i Quer, Duran i Sanpere, Ramon d' Abadal
i Ramon Bataller. A aquests s'afegeixen poc més tard Josep M.Sagarra i
Pere Bohigas.
16 de maig de 1942
Es coneix que el sergent de la "División Azul", Francisco Covas Brunet ha obtingut la medalla de ferro de segona classe.
5 de juny de 1942
El general Varela presideix la processó del Corpus a València.
20 de juny de 1942
Mor Adela Hernández López, de Villanueva, presonera de Can Sales, presó encomanada a les monges al servei del feixisme.
24 de juny de 1942
El Consolat d'Itàlia promou el feixisme amb la projecció de documentals al cinema Born.
29 de juny de 1942
Mor el xueta porrerenc Juan Segura Fuster en combat en defensa de Hitler amb la División Azul a Rússia.
5 de juliol de 1942
Els falangistes i tradicionalistes promouen una nova lleva de mallorquins al servei de Hitler contra Rússia.
7 de juliol de 1942
Mor a l'hospital de Hof a conseqüència del tifus el voluntari de la División Azul, Juan Xamena Campins, de Palma.
12 de juliol de 1942
Benedicció de la cripta de l'església en construcció de sant Sebastià.
17 de juliol de 1942
Llei constituent de les Corts franquistes.
24 de juliol de 1942
Col·locació de la primera pedra dels 152 habitatges de protecció oficial de Can Pere Antoni per part del nou delegat dels "sindicats" franquistes, Fermín Sanz Orrio.
29 de juliol de 1942
Antonio Aymat Jordà, nou governador militar de les Illes Balears. Abans havia estat governador militar de Tarragona on entrà amb les tropes franquistes.
Agost de 1942
La División Azul s'incorpora al front de Leningrad
11 d'agost de 1942
Mor Maria Huertas Domínguez, de Montellano presonera de Can Sales, presó encomanada a les monges al servei del feixisme
16 d'agost de 1942
Atemptat de Begoña.Falangistes contraris a la unificació llances dues granades a la sortida de missa.:Juan-José Domínguez, falangista, tira una bomba de mà contra els carlins i en fereix 70.
21 d'agost de 1942
Jorge Dezcallar Montis és nomenat batle de Palma.
setembre de 1942
S' aprova la creació d'oficines de col·locació per a productors menors de 21 anys, i s'especifica que hi tendran sempre preferència els afiliats a les Falanges Juveniles de Franco.
3 de setembre de 1942
Destitució de Ramon Serrano Suñer, ministre d'exteriors, que és substituït per l'anglòfil i monàrquic general Gómez Jordana.
6 de setembre de 1942
Benedicció de l'estàtua de Ramon Llull que s'ha de situar a Cura, a la cova de la mata. És obra de Joan Bonnín Pomar.
15 de setembre de 1942
Margarita Buades de Retuerto fa un donatiu de 1003 pessetes a la Divisió Espanyola de Voluntaris (Azul).
16 de setembre de 1942
Manuel Sanchis Guarner, capità de l'exèrcit republicà,
és alliberat de la presó.
26 de setembre de 1942
Suïcidi a la presó de can Sales de la comunista Matilde Landa Vaz
30 de setembre de 1942
Moren afusellats pels feixistes al cementiri de Ciutat els eivissencs Joan Gómez Ripoll i Joan Janer Ripoll, picapedrers, i Narcís Tur Viñas, talabarder.
2 d'octubre de 1942
Mor afusellat Heriberto Quiñones, dirigent comunista, a Madrid.
3 d'octubre de 1942
Mor el sergent manacorí Guillermo Moragues Vidal en combat a favor dels hitlerians a Rússia i és enterrat a Ssluzk.
7 d'octubre de 1942
Francesca Gost Feliu, de Figueres, mor a la presó de dones de Can Sales.
El mateix dia comencen les excavacions a Pollentia en la propietat de Catalina Sureda, dirigides per Juan Llabrés Bernal i Rafael Ysasi.
2 de novembre de 1942
Miguel Mir Jaume,Claudio Marcel
Siquier
Antonio Nicolau de Montaner ,Antonio Obrador Caldentey ,Guillermo Aulet
Pericás són designats membres de la comissió gestora de la Diputació
Provincial franquista.
4 de novembre de 1942
Acaben els treballs d'excavació a Pollentia.
7 de novembre de 1942
Inici de les obres de l'Arxiu Històric, Biblioteca i museu d'Art i Arqueologia del carrer Lulio de Ciutat en un solar propietat de l'estat i abans del convent franciscà. El projecte era de Guillem Forteza i va ser realitzat per Gabriel Alomar Esteve.
8 de novembre de 1942
Com a conseqüència del desembarcament aliat a Casablanca, Roosevelt escriu a Franco manifestant que la neutralitat d'Espanya no està en perill
26 de novembre de 1942
Plouen 202 litres per metre quadrat a S'Alqueria d'Avall (Bunyola).
7 de desembre de 1942
Mor un soldat d'infanteria quan treballava a la façana del convent de sant Francesc.
12 de desembre de 1942
Es crea una Assegurança Obligatòria de Malaltia
13 de desembre de 1942
El general Muñoz Grandes és destituït del comandament de la División Azul. El substitueix el general Emilio Esteban-Infantes.
15 de desembre de 1942
El
ple de l'Ajuntament de Barcelona aprova la substitució de l'Institut
d'Estudis Catalans per l'Instituto Español de Estudios
Mediterráneos d'acord amb la voluntat de Serrano Suñer.
20 de desembre de 1942
Se signa el protocol hispà-portuguès, el Bloc Ibèric, per a impedir una intervenció aliada o alemanya en la península
28 de desembre de 1942
Mor en combat a Rússia el sergent divisionari Emiliano López Moreno, de Palma.
31 de desembre de 1942
L'Ajuntament franquista de Palma concedeix la medalla d'or de la ciutat al general sublevat Manuel Goded, als "Jinetes de Alcalà" i al falangista Juan Barbarà.
