16defebrer

Efemèrides del 16 de febrer

Any 702

Mor K'inich Kan B'alam II,rei de Palenque

Any 713

Mor Yijing, monjo budista xinès

Any 845

Mor Ibn Sad, historiador àrab i jurista (n. 784)

Any 1032

Neix Yingzong, emperador de Xina (1063-1067) (m. 1067).

Any 1075

Neix Ordericus Vitale,monjo

16 de febrer de 1084

Mor Sigfrid, arquebisbe de Magúncia al monestir d´Hassungen

Any 1106

Apareix en el cel l'estel britànic X / 1106 C1.

Any 1164

La Inundació de Santa Juliana arrasa la ciutat de Groningen, la província de Frisia i el nord d'Alemanya, especialment la conca de l'Elba. Moren milers de persones.

Any 1184

Mor Richard de Dover, bisbe i arquebisbe francès

Any 1222

Neix Nichiren Daishonin, fundador del budisme basat en el Sutra del Lotus (m. 1282).

16 de febrer de 1247

Pere de Sa Clusa ven el sarraí Alí per 140 sous malguresos a Bernat Castellar.

16 de febrer de 1264

Mor Azzo VII marquès d´Este

16 de febrer de 1279

Mor Afonso III rei de Portugal,fill d´Urraca de Castella. Dionis I,rei de Portugal fill d´Alfonso III i Beatriz de Castella

Any 1331

Neix Coluccio, polític i escriptor italià (m 1406)

16 de febrer de 1365

El governador ordena al batle d'Huyalfàs (Sa Pobla) que torni l'espasa confiscada a Joan de Montjuïc.

16 de febrer de 1367

Alex, esclau turc d'Esporles nafra al seu senyor. En càstig li tallen la mà dreta a la Plaça de Sant Andreu (Cort)

Alex, esclau turc d'Esporles, penjat pel coll per aver nafrat al seu senyor

16 de febrer de 1375

Testament i mort de Jaume IV a Sòria en el que designa a la seva germana Isabel hereva universal. És enterrat en el convent dels franciscans.

16 de febrer de 1380

Johann I duc de Schlesien-Troppau

Any 1390

Mor Rupert I, Elector Palatí (n. 1309)

16 de febrer de 1391

Mor Joan V Paleoleg

16 de febrer de 1392

Bartomeu Julià és el mostassaf de Felanitx.

Any 1419

Neix Joan I, duc de Cleves (m 1481)

Any 1470

Neix Eric I, duc de Brunswick-Lüneburg, noble alemany (m 1540)

16 de febrer de 1486

Maximilian I elegit emperador

Mor el lloctinent general de Mallorca, Francesc Berenguer de Blanes.

El notari Jaume Ramiro rep el manament de facilitar els llibres de la Consignació a l’instador de la Germania a Mallorca i als “elets” dels oficis.

Any 1497

Neix Philipp Melanchthon, humanista i reformista alemany (m. 1560).

Any 1508

Mor Giovanni II Bentivoglio (n. 1443)

Any 1514

Neix Georg Joachim Rheticus,matemàtic i astrònom austríac (m 1574)

Any 1519

Neix Gaspard de Coligny, líder hugonot francès (m. 1572).

Any 1521

A Burgos es fa públic l'Edicte de Worms del 17 de desembre de 1520, pel qual el rei Carles I d'Espanya condemna als comuners

Any 1543

Neix Kano Eitoku, pintor japonès (m. 1590).

Any 1559

Mor Ragnoni Lattanzio, jurista i polític italià (n. 1509)

Any 1560

Mor Jean du Bellay, cardenal, bisbe catòlic i diplomàtic francès (n. 1492)

Any 1561

Mor Corneli Canis, cantant i compositor flamenc

16 de febrer de 1581

Mor Rafel Olesa Santmartí.

Any 1594

Neix Juliana Morell, escriptora, humanista i religosa espanyola (m. 1653).

Any 1606

Mor Baltasar del Alcázar, poeta espanyol (n. 1530)


Any 1620

Neix Frederic Guillem I de Brandenburg, duc prussià (m. 1688).

Any 1624

Mor Ludovic Stewart, II duc de Lennox, noble escocès i polític (n. 1574)

Any 1655

Neix Carlo Emilio Brandenburg, Prince (m 1674)

Any 1670

Neix Melchor de Macanaz, escriptor i polític espanyol (m. 1760).

Any 1679

Neix Friedrich Wilhelm, duc de Saxònia-Meiningen (m 1746)

Any 1683

Mor Nicolaes Berchem, pintor holandès (n. 1620)

Any 1684

Neix Bohuslav Matěj Černohorský, compositor txec (m 1742)

Any 1686

Neix Eleonore de Löwenstein-Wertheim, princesa alemanya (m 1753)

Any 1698

Neix Pierre Bouguer, matemàtic francès (m. 1758).

Any 1710

Mor Esprit Fléchier, escriptor i bisbe francès (n. 1632).

Any 1716

Neix Mateu Jacuzio, escriptor italià (m 1780)

Any 1724

Neix Christopher Gadsden, general i polític (m 1805)

Any 1727

Neix Nikolaus Joseph von Jacquin, metge, biòleg i botànic holandès (m. 1817).

Any 1731

Neix Marcello Bacciarelli, pintor italià (m 1818)

Any 1741

Neix Thomas Dundas, polític escocès (m 1820)

Any 1742

Spencer Compton, comte de Wilmington, es converteix en Primer Ministre del Regne Unit.

Any 1747

Neix Henry XIII de Reuss-Greiz (m 1817)

Any 1749

Neix Johann Jakob Wilhelm Heinse, escriptor alemany (m 1803)

Any 1753

Mor Giacomo Facco, compositor i violinista italià (n. 1676)

Any 1755

Neix Friedrich Wilhelm von Bülow, general alemany (m 1816)

Any 1761

Neix Jean-Charles Pichegru, general i polític francès (m 1804)

Any 1769

Neix Andrea de Jorio, arqueòleg i etnògraf italià (m 1851)

Any 1772

Neix Friedrich Gilly, arquitecte alemany (m 1800)

Any 1774

Neix Pierre Rode, compositor i violinista francès (m. 1830).

Any 1787

Neix Andreas Schelfhout, pintor, gravador i litògraf holandès († 1870)

Any 1797

Neix Giuseppe Avezzana, general i polític italià (m 1879)

Any 1799

Mor Carles Teodor, príncep elector de Baviera

Any 1801

Neix Constantin, príncep de Hohenzollern-Hechingen (m 1869)

Mor Felipa Carlota de Prússia, princesa alemanya (n. 1716)

Any 1802

Neix Phineas Quimby, filòsof nord-americà (m 1866)

Any 1803

Neix Louis-Antoine Garnier-Pagès, polític francès (m 1878)

Neix Karl Emil von Schafhaeutl, físic, geòleg i musicòleg alemany (m 1890)

Any 1804

Neix Karl Theodor Ernst von Siebold, fisiòleg alemany (m. 1885).

Neix Jules Janin, escriptor i dramaturg francès (m 1874)

Any 1806

Neix Paul Peter Massad, bisbe catòlic i patriarca catòlic del Líban (m 1898)

Any 1811

Neix Béla Wenckheim, polític hongarès (m 1879)


Any 1812

Neix Henry Wilson, polític i vicepresident nord-americà entre 1873 i 1875 (m. 1875).

Any 1816

Neix Gottfried Kaspar Schweizer, astrònom suís (m 1873)

Mor Innocenzo Ansaldi, pintor, historiador d'art i poeta italià (n. 1734)

Any 1817

Neix Girolamo Simoncelli, patriota italià (m 1852)

Any 1819

Mor Honoré IV, Príncep de Mònaco (n. 1758)

Mor Archibald Hamilton, IX duc d'Hamilton, polític escocès (n. 1740)

Mor Pierre-Henri de Valenciennes, pintor francès (n. 1750)

Any 1820

La província de Buenos Aires es separa de la resta del país i es converteix en una unitat política autònoma. Manuel de Sarratea és el seu primer governador.

Mor Georg Carl von Döbeln, el general suec (n. 1758)

Mor Nicolaus Michael Oppel, naturalista alemany (n. 1782)

Any 1821

Neix Heinrich Barth, explorador alemany (m. 1865).

Any 1822

Neix Francis Galton, explorador i científic britànic (m. 1911).

Neix James Thomson, físic, enginyer i inventor britànic (m 1892)

Neix la princesa Victòria de Saxònia-Coburg-Gotha (m 1857)

Any 1824

Neix Peter Kozler, cartògraf i geògraf eslovè (m. 1879).

Any 1825

Mor Robert Lindet, advocat i polític francès (n. 1746)

Any 1826

Neix Joseph Victor von Scheffel, poeta alemany (m. 1886).

Neix Julius Thomsen, químic danès (m 1909)


Any 1827

En el marc de la guerra entre l'Argentina i el Brasil es produeix la batalla de l'Ombú, on el coronel Mansilla derrota a una divisió brasilera.

Any 1829

Mor François-Joseph Gossec, compositor i violinista francès (n. 1734)

Any 1831

Neix Nikolai Leskov, escriptor rus (m. 1895).

Any 1834

Neix Ernst Haeckel, biòleg i filòsof alemany (m. 1919).

Mor François Aimé Louis Dumoulin, dibuixant, pintor i gravador suís (n 1753)



Any 1835

A Barranca Yaco, Còrdova (Argentina), una partida de milicians al comandament del capità Santos Pérez assassina al general Juan Facundo Quiroga.

Mor Juan Facundo Quiroga, militar i polític argentí (n. 1788).

Any 1838

Neix Henry Brooks Adams, historiador nord-americà (m. 1918).

Any 1841

A San Salvador una Assemblea Constituent decreta la fundació de la Universitat d'El Salvador.

Neix Armand Guillaumin, pintor i litògraf francès d'estil impressionista (m. 1927).

Any 1844

Neix James Guillaume, escriptor i anarquista suís (m 1916)

Any 1846

Neix Raimundo Andueza Palau, polític veneçolà (m 1900)

Neix Margherita d'Orléans, princesa de França (m 1893)

Any 1847

Neix Philipp Scharwenka, compositor polonès (m. 1917).

Any 1848

Neix Octave Mirbeau, escriptor francès (m. 1917).

Neix Hugo de Vries, botànic holandès (m. 1935).

Any 1853

Mor Edward Joseph Rignon, diplomàtic i polític italià (n. 1808)

Any 1857

Mor Eliseo Kane, l'explorador nord-americà (n. 1820)

Any 1858

Mor Giuseppe de Fornari, polític oficial i l'italià (n. 1785)

Any 1859

Mor François-Léon Benouville, pintor francès (n. 1821)

Any 1860

Neix Carl Venth, compositor, violinista i director d'orquestra alemany (m 1938)

Any 1861

Mor Samuel Lovett Waldo, pintor nord-americà (n. 1783)

Any 1862

El General Ulysses S. Grant captura Fort Donelson, Tennessee

Neix Miquel Utrillo, enginyer, pintor i decorador espanyol (m 1934)

Any 1866

Neix María Cabrales, revolucionària cubana (m. 1905).

Any 1867

Neix Clelia Garibaldi, escriptor italià (m 1959)

Neix Guido Larcher, polític italià (m 1959)

Neix Václav Tille, escriptor txec (m 1937)

Any 1869

Mor Oscar Patric stürzen-Becker, escriptor suec (n. 1811)

Any 1871

Neix Arthur Ponsonby, polític i escriptor britànic (m 1946)

Any 1872

Neix Gianni Bucceri, compositor i director d'orquestra italià (m 1953)

Any 1876

Mor Marc De Gregorio, pintor italià (n. 1829)

Any 1877

Mor Giuseppe Beghelli, escriptor i periodista italià (n. 1847)

Any 1878

Neix Pamela Colman Smith, artista i escriptora britànica (m. 1951)

Neix Silvio Parodi, general i polític italià (m 1944)

Any 1879

Mor Émile Prisse d'Avennes, egiptòleg francès (n. 1807)

Mor Frederick Smith, entomòleg britànic (n. 1805)


Any 1881

Arribada dels salesians a Utrera (Espanya).

Any 1883

Neix Conrad Hommel, pintor alemany (m 1971)

Any 1884

Neix Robert J. Flaherty, cineasta nord-americà (m. 1951).

Any 1886

Mor Louis Köhler, músic i compositor alemany (n. 1820)

Mor Cesare Raïm, pintor italià (n. 1824)

Any 1887

Neix José Moreno Villa, poeta (m. 1955).

Any 1891

Mor Karl Maximovich, botànic rus (b. 1827)

Any 1892

Mor Henry Walter Bates, biòleg, explorador i entomòleg anglès (n. 1825)

Any 1893

Neix Julio Martínez Home, enginyer agrònom i astrònom espanyol (m. 1945).


Any 1894

S'estrena amb èxit al Teatre Apolo de Madrid la sarsuela La verbena de la Paloma, amb música de Tomás Bretón i llibret de Ricardo de la Vega.

Any 1899

Mor Félix Faure, polític francès (m. 1841)

Any 1900

Mor Julius Schrader, pintor alemany (n. 1815)

Any 1902

Neix Karl Saur, enginyer i polític nazi alemany, Gauleiter de Turingia que va traïr als industrials nazis en la postguerra a canvi de la immunitat (m. 1966).

Mor Luigi Giovanni Vitale Capello, pintor italià (n. 1843)

Any 1903

El govern cubà concedeix als Estats Units una base naval a l'illa.

Any 1905

Mor Cesare Dell'Acqua, pintor italià (n. 1821)

Any 1907

Mor Giosuè Carducci, poeta italià, Premi Nobel de Literatura en 1906 (n. 1835).

Any 1908

S'estrena a Budapest l'òpera Eliana, d'Odón Mijálovich.

Mor Andrej Kmeť, botànic, arqueòleg i etnògraf Eslovac (n. 1841)

Any 1909

Entra en funcionament el primer vagó de metro amb portes laterals a Nova York

Neix Richard Dick J. McDonald, pioner del fast food nord-americà (m. 1998).

Any 1910

Mor Giuseppe Perrotta, compositor italià (n. 1843)

Mor Erminia de Waldeck i Pyrmont, princesa alemanya (n. 1827)

Any 1911

A l'Índia té lloc el primer transport oficial d'una carta per via aèria.


Any 1918

Lituània s'independitza de Rússia.

Els turcs incendien la biblioteca de Bagdad i cremen vint mil llibres.

A Barcelona Joan Miró exposa les seves primeres obres a les Galeries Dalmau; rebrà dures crítiques.

Mor Carles Khuen-Hedervary, polític hongarès (b. 1849)

Any 1919

Es prorroga el tractat d'armistici entre Alemanya i els Aliats, que fixen provisionalment la línia fronterera entre Alemanya i Polònia, per la qual cosa Posen (actual

Poznan) esdevé polonesa, i Prússia Occidental roman en el reich alemany.

Any 1921

El Papa Benet XV s'erigeix la província eclesiàstica de Costa Rica mitjançant la Butlla «Praedecessorum», elevant a la condició de Arxidiòcesi Metropolitana a l'antiga

Diòcesi de San José (comprenent a les províncies de San José, Cartago i Heredia),erigint la diòcesi d'Alajuela (amb les províncies d'Alajuela, Puntarenas i Guanacaste)

i el Vicariat Apostòlic de Limón. Sent el primer Arquebisbe Metropolità de San José, Mons. Dr. Rafael Otón Castro Jiménez (1921-1939), el primer Bisbe Diocesà

d'Alajuela, Mons. Antonio del Carme Monestel Zamora (1921-1937) i el primer Vicari Apostòlic de Limón, Mons Agustí Blessing Prinzinger (1921-1934).

Any 1922

Se celebra la primera sessió del Tribunal Permanent de Justícia Internacional de l'Haia, creat a instàncies de la Societat de Nacions.

Mor John Acquaderni, sociòleg i banquer italià (b. 1839)


Any 1923

Howard Carter, el descobridor de la tomba de Tutankamon, retira els segells de la càmera funerària del faraó

Any 1924

La ciutat de Fiume és ocupada pels italians.

Any 1926

Neix John Schlesinger, cineasta britànic (m. 2003).

Any 1927

Mor George P. Codd, advocat i polític nord-americà (n. 1869)

Mor Carl von Opel, empresari alemany (n. 1869)

Any 1928

L'hostaler Rodolfo Lussnigg crea la denominació Costa del Sol per a la promoció turística de les costes mediterrànies d'Espanya.

Neix Pere Casaldàliga, bisbe emèrit espanyol.

Neix John Copnall, pintor britànic.

Neix Elías Yanes, arquebisbe emèrit de Saragossa.

Any 1932

Neix Ahmad Tejan Kabbah, president de Sierra Leone (m. 2014).

Neix Aharon Appelfeld, escriptor israelià

Mor Ferdinand Buisson, pedagog francès, Premi Nobel de la Pau el 1927 (n. 1841).

Any 1933

A Alemanya, l'empresa Krupp posa a punt el motor dièsel.


Any 1934

Primer vol sobre Madrid de l'autogir La Cierva, pilotat pel seu inventor.

Neix Rafael Pérez Estrada, escriptor i poeta espanyol (m. 2000).

Mor Eduard Bagritsky, poeta soviètic (n. 1895)

Mor Roberto Ferruzzi, pintor italià (n. 1853)

Neix Luigi Cascioli, escriptor italià (m 2010)

Neix Roberto Giannoni, escriptor i poeta italià

Any 1935

Neix Sonny Bono, actor, cantautor i polític nord-americà (m. 1998)


16 de febrer de 1936

El mallorquí Fèlix Escales, governador general i president de la Generalitat, dimiteix després del triomf del Front Popular. El substitueix Joan Moles.

Franco intenta obtenir la declaració d'estat de guerra després del triomf del Front Popular.

A les Balears, les dretes aconseguiren els set escons amb un total de 91.723 vots contra els 58.597 vots de l'esquerra. L'esquerra només va guanyar a Calvià , a la zona de llevant de Palma i a santa Catalina. El mateix dia , davant el triomf estatal del Front Popular, manifestants d'esquerra demanen el retorn del destituït Ajuntament de Palma.

Neix Pi Solanas, cineasta i polític argentí.

Neix Julio Casas Regueiro, polític cubà (m. 2011).

Any 1937

A Wilmington (Delaware), la firma nord-americana DuPont de Nemours patenta una fibra d'origen sintètic, el niló.

A Xile s'estableixen una sèrie de normes sobre la colonització de la província d'Aysén.

A París s'estrena El viatger sense equipatge (de Jean Anouilh).

Falange Espanyola organitza la crema d'urnes a Sevilla i Còrdova, en commemoració de les anteriors eleccions.

Wallace H. Carothers rep una patent de niló

Neix Yuri Manin, matemàtic rus.

Neix Paul Bailey, escriptor britànic

Mor Lojze Bratuž, compositor eslovè (n. 1902)

Mor Francesco Porro de Somenzi, astrònom italià (n. 1861)

Mor Titsian Tabidze, poeta soviètic (n. 1895)

És assassinat pels feixistes a la Creu de Porreres el ferrer de Llucmajor Francesc Oliver, militant de les Joventuts Socialistes Unificades.

Any 1938

Von Schuschnigg, canceller federal, reforma el govern austríac i nomena ministre de l'Interior a Arthur Seyss-Inquart.

A Iran, una ordre governamental prescriu la utilització de l'idioma iranià en tots els àmbits de la vida pública, tant oral com per escrit.

Neix John Corigliano, compositor nord-americà.

Mor Lev Sedov, trotskista soviètic (n. 1906)

Mor Otto zur Linde, escriptor alemany (n. 1873)

Any 1939

Mor Josef Moroder-Lusenberg, pintor i escultor austríac (n. 1846)

Mor Jura Soyfer, poeta i dramaturg austríac (n. 1912)

Neix Czeslaw Niemen, compositor polonès i compositor (m 2004)


Any 1940

Mor Ladislau Hollós, botànic i micòleg hongarès (n. 1859)

Pilar Primo de Rivera, dirigent en cap de la Secció Femenina de la Falange visita Palma.

Any 1941

Després de dos dies, es dóna per extingit l'incendi que assola la ciutat de Santander i que ha destruït uns quatre-cents edificis.

Any 1942

Neix Kim Jong-il, president nord-coreà (m. 2011).

Mor John Bartolena, pintor italià (n. 1866)

Any 1943

Heinrich Himmler decideix la massacre del Gueto de Varsòvia.

Els russos recuperen Kharkov

Mor Mildred Harnack, crític literari, traductor i feixista dels Estats Units (n 1902).

Any 1944

Neix Richard Ford, novel·lista nord-americà.

Mor Arturo Jelardi, polític i periodista italià (n. 1896)

Mor Dadasaheb Phalke, director de cinema i productor indi (n. 1870)

Mor Luigi Trinchero, escultor italià (n. 1862)


Any 1945

A Filipines, l'exèrcit dels Estats Units ataca el bastió de Corregidor.

Les forces nord-americanes recuperen la península de Bataan.

Mor Yun Dong-ju, poeta coreà (n. 1917)


Any 1946

Mor Giulio Rodino, polític italià (n. 1875)

Any 1947

S'estrena Les criades, de Jean Genet.

Any 1949

Comencen les converses sobre Berlín entre els delegats a l'ONU dels Estats Units i l'URSS.

Mor Umberto Brunelleschi, dissenyador i pintor italià (n. 1879)

Any 1951

Neix Gian Carlo Corada, polític italià

Neix Pietro Laureano, arquitecte i urbanista italià

Neix Alain Rousset, polític francès

Any 1952

Grècia i Turquia s'adhereixen oficialment a l'OTAN.

Any 1953

Perón propugna una unió entre Argentina i Xile per constituir el nucli d'uns Estats Units d'Hispanoamèrica.

Neix Jaime Camps, advocat i polític xilè.

Neix Gian Mario Spacca, polític italià

Neix Jaakko Teppō, compositor finlandès


Any 1954

Neix Iain Banks, escriptor escocès.

Neix Gianpaolo Silvestri, polític i periodista italià

Any 1955

Mor Luigi De Giudici, pintor italià (n. 1887)

Any 1956

Formació del Setè Govern d'Espanya (1956-1957), presidit per Francisco Franco.

Mor Meghnad Saha, astrofísic indi (n. 1893)

Mor Ezio Vanoni, economista i polític italià (n. 1903)

Neix Gian Piero Alloisio, compositor i dramaturg italià


Any 1957

Mor Josef Hofmann, pianista i compositor polonès (n. 1876)

Mor Leslie Hore-Belisha, polític britànic (n. 1893)

Mor John Sealy Townsend, físic britànic (n. 1868)

Any 1959

Fidel Castro és nomenat primer ministre de Cuba, amb el que s'assenta plenament la Revolució cubana.

A Espanya s'estrena la pel·lícula Dónde vas Alfonso XII , dirigida per Luis César Amadori, i interpretada per Paquita Rico i Vicente Parra.

Mor Paul Chalfin, arquitecte americà (n. 1874)

Neix Artur Mkrtchyan, polític armeni († 1992)

Any 1961

Neix Massimo Colombo, pianista i compositor italià

Neix Bona Mangangu, escriptor de la República Democràtica del Congo



Any 1962

A Espanya, el BOE publica un decret del Ministeri de Treball que equipara els drets laborals de la dona amb els de l'home.

Any 1963

Heinrich Böll publica la novel·la Opinions d'un pallasso.

Any 1964

Mor Fernando González, escriptor i filòsof colombià (n. 1895)

Any 1965

A París es rendeix un homenatge a Luis García Berlanga, en el qual recull el premi concedit per l'Acadèmia d'Humor Negre de França.

Neix Jan Peter Bremer, escriptor alemany

Neix Alberto Marcheselli, advocat, escriptor i magistrat italià

Any 1967

L'helicòpter Bölkow BO 105 V 2 porta a terme el seu primer vol.

A Espanya es decreta la pena d'arrest major i multa als que infringeixin les limitacions a la llibertat d'expressió.

Mor Corrado Tumiati, escriptor, periodista i traductor italià (n. 1885)

Any 1971

Dues embarcacions amb 12 tripulants desapareixen sense deixar rastre davant la costa d'Almeria (Espanya), enmig d'un fort temporal i després de llançar un SOS.

Any 1972

Mor Orestes Ferrara, advocat i polític italià (n. 1876)

Any 1974

El conflicte lleter a Santander provoca que es deixin de lliurar uns 50.000 litres de llet, dels 750.000 que es recullen diàriament a la província.

Mor Gràcia M. Bolen, pianista i compositor nord-americà (n. 1884)

Mor Angelo Tarceva, polític italià (n. 1897)

Any 1975

Mor Chivu Stoica, polític romanès (n. 1908)

Any 1977

Mor Carlos Pellicer, poeta i arqueòleg mexicà (n. 1897)

Mor Rózsa Péter, matemàtiques hongaresos (n. 1905)

Mor Rem Vigorelli, polític, banquer i executiu italià (n. 1893)

Any 1979

A l'Iran, després de la celebració de judicis sumaríssims, el Govern executa a diversos generals.

Any 1980

S'inaugura el nou Aeroport de Vitòria.

Eclipsi de Sol, total.

Mor Erich Hückel, físic alemany (n. 1896).

Any 1983

S'inicien, al País Basc, Espanya, les emissions regulars de la primera cadena d'Euskal Telebista, en llengua basca.

La població de Sagunt (València) inicia una vaga general en defensa del manteniment dels Alts Forns del Mediterrani.

A Espanya són detinguts els presumptes implicats en la Matança de Bolonya, que va tenir lloc el 2 d'agost del 1980.

Mor Kazimiera Iłłakowiczówna, poeta i traductor polonès (n. 1892)


Any 1984

José Rodríguez de la Borbolla és nomenat president de la Junta d'Andalusia, després de dimitir Rafael Escuredo.

Fidel Castro, acompanyat de Daniel Ortega, fa una escala de cinc hores a Espanya en el que és la primera visita del president cubà a una capital d'Europa occidental.

Any 1985

Mor Riccardo Del Giudice, filòsof italià (n. 1900)

Any 1986

A Portugal, Mário Soares arriba a la presidència, després de dècades de dictadures militars.

Any 1987

A Israel comença el judici contra Ivan Demjanjuk, conegut com Iván el Terrible, deportat des dels Estats Units i acusat de crims contra la Humanitat al camp

d'extermini de Treblinka.

A la República Democràtica d'Alemanya es jubila Markus Wolf, director dels serveis secrets.

Mor Roberto De Monticelli, escriptor, periodista i crític teatral italià (n. 1919)

Any 1988

A Espanya, per elecció consensuada de les Corts Espanyoles, Álvaro Gil-Robles substitueix a Joaquín Ruiz-Giménez en el càrrec de Defensor del Poble.

Any 1989

A Veneçuela, el president Carlos Andrés Pérez decreta l'anomenat «paquet econòmic» que desembocaria en els successos del Caracazo.

A París, Roger Patrice Pelat, amic personal de Mitterrand, és processat pel cas Pechiney.

Vol 103 de Pa Am: Investigadors anuncien que la causa de l'accident va ser una bomba amagada dins d'un radi

Mor la Princesa Charlotte de Saxe-Altenburg (n. 1899)

Mor Mario Boella, enginyer i professor italià (n. 1905)

Mor Francesco Colitto, advocat i polític italià (n. 1897)

Any 1990

La banda terrorista ETA allibera a l'industrial Adolfo Villoslada, segrestat el 24 de novembre de 1989, després de rebre un rescat de 300 milions de pessetes.

El dirigent Sam Nujoma, líder del SWAPO, és elegit primer president de Namíbia.

Mor Keith Haring, pintor i escriptor nord-americà (n. 1958)


Any 1991

A l'Iraq avions nord-americans i britànics bombardegen els suburbis de Bagdad, amb tres morts civils i onze ferits

La pel·lícula Ai, Carmela !, de Carlos Saura, obté tretze Premis Goya de l'Acadèmia Cinematogràfica espanyola.

A Managua, és assassinat al parquing de l'Hotel Intercontinental -actual Hotel Crowne Plaza Managua- el coronel Enrique Bermúdez, líder dels Contres.

Mor Luis Escobar, director de teatre, actor i cineasta espanyol (n. 1905).

Any 1992

A la ciutat libanesa de Sidó és assassinat el xeic Abbas Mussaui, secretari general de l'organització xiïta Hezbollah.

Mor Angela Carter, escriptor i periodista britànic (n. 1940)

Mor George MacBeth, poeta i novel·lista escocès (n. 1932)

Mor Janio Quadros, advocat i polític brasiler (n. 1917)

Mor William Schuman, compositor nord-americà (n. 1910)

Mor Lorenzo Luigi Secchi, arquitecte, enginyer i periodista italià (n. 1899)

Mor Herman Wold, matemàtic suec (n. 1908).

Any 1993

Elías Yanes, arquebisbe de Saragossa, és elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola.

Any 1994

A l'Haia s'inaugura oficialment l'Europol, organisme de cooperació policial europea.

Any 1997

Mor Wu Jianxiong, física xinesa (n. 1912)


Any 1998

A París, l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans i expresidenta d'Irlanda, Mary Robinson, rep el premi al personatge europeu de l'any.

A l'estat de São Paulo (Brasil) mor assassinada la dirigent camperola brasilera Benedicta Machado Felicio, una de les líders del Moviment dels Sense Terra (MST).

Mor Fernando Abril Martorell, polític espanyol (n. 1936)

Any 1999

En les proximitats d'Ankara (capital de Turquia) és detingut el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, acusat de terrorisme i traïció. A Europa, en protesta,els rebels kurds ataquen diverses ambaixades i prenen ostatges

A Uzbekistan, una bomba explota i sents trets de bala en els edificis del govern, en un aparent intent d'assassinat del president Islam Karimov.

Any 2000

Mor Karsten Solheim, enginyer i inventor noruec (n. 1911)

Any 2001

A l'Iraq, l'aviació nord-americana bombardeja la capital, Bagdad.

Mor Fierino Giuseppe Lucchini, pintor italià (n. 1907)

Mor William Masters, sexòleg nord-americà (n. 1915).

Mor Howard W. Koch, cineasta nord-americà (n. 1916).

Any 2003

A Gaza moren cinc membres de Hamàs en l'explosió d'un habitatge.

L'OTAN activa els plans d'ajuda militar preventiva a Turquia.

A Sankt Moritz (Suïssa), els esquiadors d'Àustria, amb nou medalles, la confirmen com a primera potència de l'esquí alpí en els Mundials.

Mor Nidal Fathi Rabah Farhat, guerriller i terrorista palestí (n 1971).

Any 2004

Es descobreix la galàxia més llunyana (13.000 milions d'anys llum) gràcies a una combinació d'observacions del telescopi espacial Hubble i de l'observatori gegant Keck de Hawaii.

Una jutge de Navarra concedeix a dues lesbianes la pàtria potestat compartida de les filles biològiques d'una de les dones.

El president de Taiwan, Chen Shui-bian, admet per primera vegada la possibilitat de reunificació amb la Xina.

A Sydney (Austràlia) la mort d'un jove aborigen australià desencadena violents disturbis racials.


Any 2005

Entra en vigor el Protocol de Kyoto, conveni mundial per a reducció de gasos per l'efecte hivernacle.2005 - A Itàlia amb l'objectiu de reduir els drets d'emissió del CO2 6,5% per sota dels nivells de 1990 per a l'any 2010. A la fi de 2003, aquests es van incrementar en un 7%

Un científic espanyol descobreix que el fong Candida famata és causa de ceguesa.

Rafael Vera, exsecretari d'Estat de Seguretat durant diversos Governs socialistes, ingressa a la presó per un delicte de malversació de cabals públics.

Un grup de científics nord-americans data les restes més antigues d'Homo sapiens en 200.000 anys.

El Parlament israelià aprova la llei de retirada d'una vintena d'assentaments jueus a Gaza i el lliurament del territori a l'ANP, 38 anys després de l'ocupació.


16 de febrer de 2006

L'Ajuntament de Palma projecta un aparcament de 141 places a prop dels apartaments Pullman de Cala Major

ETA col·loca una bomba en un polígon industrial de Biscaia que causa escassos danys.

Mor Giovanni Battista Scaglia, polític italià (n. 1910)

16 de febrer de 2009

Moren 12 civils, incloses sis dones i dos infants durant un atac aeri de les forces nord-americanes a la província d'Herat

El barri coreà de Bejing que agrupava al voltant de 250.000 habitants n'ha perdut la meitat a conseqüència de la Crisi

Mor un soldat britànic pertanyent al batalló The Rifles, com a conseqüència de les ferides de gravetat que va rebre mentre patrullava al sud de Lashkar Gah.

Moren quatre persones i altres tretze resulten ferides per una bomba al barri xiïta de Ciutat Sadr

El candidat de la coalició de centre-dreta Popolo della Libertà, Ugo Cappellacci, serà el nou president de Sardenya, després de guanyar les eleccions.

El president de Veneçuela, Hugo Chávez, ha anunciat el començament ""del tercer cicle històric de la Revolució Bolivariana del 2009 al 2019"" , després del triomf electoral.

El partit Kadima, de la ministra d'Exteriors israelià Tzipi Livni, anuncia que accepta la llista de peticions de l'ultradretà Yisrael Beiteinu (YB) per a la formació d'una coalició

Moren quatre pelegrins que viatjaven a bord d'un minibús i altres tretze han resultat ferits a Kamaliya, una zona xiïta de l'est de Bagdad.

Moren 26 persones per l'impacte d'un míssil llançat per un avió dels Estats Units sobre un edifici de les milícies islàmiques a la regió tribal de Kurram

16 de febrer 2010

Burberry ha anunciat el tancament de la seva filial Burberry Spain, fet que suposarà l'acomiadament dels 300 treballadors del centre del Bon Pastor

Comencen vagues en protesta per les mesures d'estalvi del Govern grec

El Tribunal Suprem ha ordenat l'anul·lació de diverses clàusules contractuals de targetes de crèdit, préstecs i hipoteques del BBVA, Bankinter, Banco Santander i Caja Madrid per ser abusives per al consumidor.

La Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa que dirigeix el Josep Huguet ha decidit suspendre la reforma de la Llei d'Universitats

Francisco Pérez ha citat Vicens per al proper 16 de febrer en relació amb la peça 68 del cas, en la qual s'investiga la requalificació de tres solars a la punta de la Gavineta (cala Llamp) propietat d'Antoni Garau

Maquinistes dels ferrocarrils belgues han iniciat una vaga espontània en reacció a l'accident registrat ahir en les proximitats de Brussel·les. Els conductors denuncien la degradació de les seves condicions de treball

El fiscal demana nou anys de presó per al director d'ocupació de la Generalitat Lluís Gavaldà en els noranta i militant d'UDC des de 1986, i nou anys per a la seva número dos,Dolors Llorens, per malversació de cabals públics i suborn en el 'cas Pallerols'

16 de febrer de 2011

Moren 20 persones a causa d'una sèrie d'explosions als dipòsits de municions de la base militar de Gongo la Mboto, ubicada a pocs quilòmetres de l'aeroport internacional de la capital comercial de Tanzània, Dar es Salaam.

El conseller de Justícia i Interior de la comunitat de Madrid, Francisco Granados,signa amb els sindicats UGT, CCOO i CSIF un acord que redueix les hores sindicals en un 60 per cent,i dels 3.400 alliberats sindicals actuals passaran a només 1.400.

El major Guillermo Solórzano i el cap Salín Sanmiguel s'han retrobat amb les seves famílies a l'aeroport Catam de Bogotà, després de ser alliberats per les FARC.

Vaga de 15.000 treballadors de la Companyia Fils i Teixits d'Egipte (la major fàbrica del país, que empra a 24.000 persones en la ciutat industrial AL-Mahalla) per la destitució del director de l'empresa, Fuad Abdel Alim, acusat de corrupció

El Govern de Bahréin ha decretat l'estat d'emergència. Les autoritats han pres aquesta decisió per a buidar de manifestants la ciutat, per a forçar-los que tornin a les seves cases

Moren quatre persones a Bahrein en la repressió de la policia, quan les Forces de Seguretat intentava posar fi a les manifestacions

La manifestació de Benghazi és convocada per 200 familiars de les víctimes de la matança de la presó de Abu Slim,en ell juny de 1996 i en la qual van morir quinze presos polítics que protestaven contra les inhumanes condicions de vida

Un total de 110 presos empresonats per pertànyer a l'il·legal Grup Combatent Islàmic Libio (LIFG, per les seves sigles en anglès) van ser alliberats de la presó de Abu Salim, a Trípoli.

Mor Justinas Marcinkevičius, poeta i dramaturg lituana (n. 1930)